Un petit forat permet rescatar de l’oblit el patrimoni de la mineria del carbó

L’entrada de la mina Vicenta no es veia. La vegetació que hi havia nascut des que va iniciar el període d’inactivitat l’havia amagat. Es va localitzar el punt, es va netejar l’entorn i es va intentar veure altre cop la cavitat. Ara s’ha museïtzat i senyalitzat, i és el pal de paller d’un projecte més gran per recuperar la memòria de la mineria del carbó a l’Alta Segarra. «Sabíem de l’existència d’un petit forat i de plànols, que ens indicaven on hi havia la boca de la mina. Hi vàrem arribar i, amb mitjans mecànics, vam anar traient la vegetació fins que vam trobar la boca», explica Núria Cabanyes, arqueòloga de l’empresa Cat Patrimoni, que executa el projecte.

Al voltant de quinze persones van arribar a treballar a la mina Vicenta, una de les nombroses que hi ha al territori de la Segarra, entre Calonge de Segarra i Calaf. Els veïns de la zona es va adonar que hi havia carbó i, a partir de 1846, van començar a demanar concessions a l’Estat perquè els atorguessin permís per explotar el subsòl. Núria Cabanyes, arqueòloga de l’empresa Cat Patrimoni, explica que «de concessions, segons la documentació, se’n van donar unes 200, però això no vol dir que hi hagi 200 mines, sinó que es van registrar amb un nom, però moltes no es van arribar a obrir».

El projecte de recuperació de les mines va començar amb aquestes galeries de la mina Vicenta. A partir d’aquí s’ha vist la dimensió d’aquesta conca minera. Ara s’ha començat una altra fase, a part de la museïtzació de la mina Vicenta, que és l’inventari de tot el patrimoni miner que es troba a la conca.

La primera part del projecte i aquesta segona de catalogació s’han portat a terme gràcies a la Mancomunitat de l’Alta Segarra, que ara també atén la recuperació de tot aquest patrimoni miner. Els treballs a la mina Vicenta són els que estan més avançats respecte de les altres.

S’ha treballat en una galeria que té uns primers vint-i-cinc metres per on passaven els animals per treure el carbó. Més endavant segueix, amb uns vint-i-cinc metres més, un espai dedicat a l’extracció, al dur treball dels miners.

Núria Cabanyes detalla que el procés va començar «com una aposta de l’Ajuntament que ha sortit bé». A partir d’aquí s’ha mogut tot un patrimoni que fins ara estava oblidat. D’aquell projecte per recuperar una mina n’ha sortit un de global per recuperar tot aquest patrimoni i tota la memòria històrica que, de fet, és la del municipi.

Actualment, es treballa perquè tant la mina Vicenta com altres mines puguin ser visitables regularment. S’ha arribat a un acord amb l’empresa del territori Anoia Patrimoni, que es dedica al sector turístic, per tal que, un cop s’acabi aquesta segona fase de museïtzació, es puguin fer visites, començant per la mina Vicenta. «És un element que veiem que té interès al territori i fora del territori perquè és una activitat que havia estat vinculada pràcticament a tota la població», comenta Marcel·lí Castells, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Calonge de Segarra.

Al municipi de Calonge de Segarra hi ha un total de 70 concessions mineres, com la de la mina Aurora, la de Santa Bàrbara i la Negrita, entre moltes altres.

La mina Vicenta, la que es podrà visitar, també va rebre els noms de la mina del Coto San Francisco i la mina de la Unió Minera, i el 1929 va passar a tenir el nom actual.

La mina Vicenta ha estat la primera a ser restaurada. Ara s’està fent l’inventari de les altres boques de mines que es van trobant al territori. Els impulsors dels projecte esperen que també es puguin restaurar.