Les urgències hospitalàries han crescut el 19,3% en el darrer any a Igualada

La xifra d’atencions ha augmentat sobretot per la població infantil de 0 a 2 anys, que durant la covid va viure «en una bombolla» i no va entrar en contacte amb els virus, i per la gent gran, que ha emmalaltit més amb les virasis que hi ha hagut al país

Infermeres de l’Hospital Universitari d’Igualada atenent un pacient | ENRIC BADIA

Infermeres de l’Hospital Universitari d’Igualada atenent un pacient | ENRIC BADIA / Enric Badia

Enric Badia

Enric Badia

Les urgències són sovint al centre de la crítica. En el pic dels casos d’afectacions, a petits i grans, de diferents virus respiratoris, a Igualada es va sentir el crit contra el servei prestat. Van sorgir les crítiques d’usuaris, sobretot per les llargues esperes, i dels mateixos professionals que es queixen tant de la manca de recursos com de retribucions professionals i les condicions de treball. Bona part d’aquesta crítica està dirigida a l’Hospital Universitari d’Igualada. Les xifres, els indicador, no el situen especialment malament, però les llargues esperes i el sentiment de desatenció que poden generar són en la causa inicial de la protesta ciutadana.

A Igualada, com passa a bona part del país, l’hospital acaba sent el destí de bona part de les persones que acudeixen al sistema d’urgències. En canvi, el sistema d’urgències està integrat i coordinat. Els CAP, els hospitals i el SEM treballen sota un mateix sistema. I des de la primària, els seus responsables asseguren que podrien resoldre bona part d’aquestes urgències, al mateix lloc de treball, o desplaçant-se on hi hagi el malalt.

A aquesta problemàtica que esclata a Igualada en un moment de molta feina a urgències s’hi afegeixen altres problemes que té la sanitat, com per exemple la reorganització de serveis com ara el de pediatria, que han escalfat l’ambient en els últims mesos a la comarca. I a les mobilitzacions dels metges del conjunt del país que tenen lloc aquests dies per la manca d’acord en la negociació salarial i de condicions de treball dels facultatius i el Departament de Salut, a Igualada s’hi afegeixen les locals, la del personal mèdic amb la direcció de l’empresa a la qual pertanyen, el Consorci Sanitari de l’Anoia.

Aquest és el marc de fons, però què diuen les xifres i les dades dels protagonistes? D’entrada que el conjunt de la comarca, durant el 2022 es van atendre 51.316 persones a les urgències de primària (als CAPS), el que suposa un increment del 4,10% respecte l’any anterior, segons les dades del departament de Salut a les quals ha tingut accés Diari d’Igualada. Aquest increment és inferior al del conjunt de la Catalunya central, que va tenir un creixement de l’atenció mèdica d’urgències del 8,37% (el 2022 es van atendre 151.424 persones en aquesta àrea).

Analitzant aquestes dades de primària apareix el brot de malalties víriques/respiratòries (la tan comentada bronquiolitis, entre d’altres) que va afectar els infants, sobretot en el grup de menys edat. En un percentatge molt similar al de la Catalunya central, a l’Anoia s’han fet un 15% més d’atencions pediàtriques que l’any passat. A la Catalunya central, l’atenció pediàtrica del 2022 va ser del 15,16 % del total. I l’increment d’un exercici a l’altre va ser del 15,62%. A l’Anoia, la pediatria representa una mica més sobre el total que a la Catalunya central, el 17,26%.

Els responsables mèdics tant els de primària com els de l’hospital coincideixen en el diagnòstic: els virus han buscat la població infantil més petita, de 0 a 2 anys, que vam tenir sobreprotegits durant els mesos més durs de la pandèmica, que no van emmalaltir, i que ara han tingut el primer contacte amb aquests virus.

A nivell hospitalari hi ha hagut un fort increment a les urgències, un 19,3% (de 49.452 atencions el 2021 s’ha passat a 58.991 el 2022). L’increment es veu en la xifra d’ingressats, en les morts, en els trasllats, i en la majoria d’especialitats. I de manera molt notable a pediatria, que passa de 6.953 a 10.640 atesos. Com han vist a l’hospital, en l’últim trimestre de l’any, la lumbàlgia ha deixat de ser el primer motiu de consulta i, en aquest període, el primer lloc l’han ocupat els nens.

Els responsables de la salut a l’Anoia han buscat solucions davant aquests increments, que difícilment passen per la contracció de més personal (sembla que ara per ara a Catalunya és molt complicat). Millorar la gestió diària a partir de l’experiència diària és una de les millores, per exemple, que aplica Rosa Planeses, Coordinadora Tècnica de la Regió Sanitària Catalunya central. Explica que hi ha reunions de coordinació amb totes les parts implicades en l’atenció de la urgència, que ara, en aquests moment de més incidència, és setmanal.

A nivell hospitalari, també hi ha canvis. Jordi Monedero, director assistencial del centre, destaca que la unitat d’urgències té capacitat per atendre 52 malalts a l’hora com a màxim. En les darreres setmanes s’han canviat bona part dels llits, s’ha fet el relleu dels monitors de control del malalt i s’ha començat a instal·lar pantalles perquè metges i infermeres puguin fer l’atenció del malalt des d’un espai central que comparteixen. Hi haurà, aviat, quatre pantalles i cadascuna tindrà informació de vuit monitors.

En aquests moments, Monedero assegurar que «continuem amb una pressió molt alta a les urgències. No és la del pont de la Puríssima, però és elevada». El malalt que ingressa, té un perfil de persona gran, amb més possibilitat de tenir complicacions, la prevalença és de més gravetat i això fa que el temps d’estada a l’hospital sigui més alt. I considera, també, que una part important d’aquests malalt podrien ser atesos a primària.

[object Object]

La direcció de l’Hospital Universitari d’Igualada va detectar que part del problema del malestar a les urgències responia a la incertesa del malalt, a l’espera i va intervenir per intentar que «el pas sigui el més òptim possible». Rosa Marín, Rsponsable de l’Atenció al Ciutadà i Admissions de l’Hospital, explica que el que es va fer va ser crear dues places d’administratiu. Es tracta que s’orienti al malalt i als familiars, que se’ls doni informació sobre el procés que segueix (les radiografies, les analítiques, els trasllats) i que el pacient trobi «un tracte amabe i de proximitat».

Aquests orientadors estan coordinats amb infermeria. Les infermeres han notat que s’el reduïa la pressió. Per ocupar aquests llocs «s’ha triat persones ex perimentades», explica Marín. Àlex Guillén, un dels orientadors, assegura que «el pacient agreix molt estar ben informat».

[object Object]

Les urgències de l’atenció primària a l’Anoia s’atenen als CAP de la comarca de 8 del matí i 88 del vespre i en quatre CAP quan es tracta d’urgències de nit, fora de l’horari anterior, i els cap de setmana i festius. Aquests CAP amb 24 hores d’urgències són el d’Igualada (el de l’estació), el de Calaf, el de Piera i el de Santa Coloma de Queralt. Aquest últim municipi (i altres del seu entorn) no és de l’Anoia (pertanys a la Conca de Barberà), però en l’organització de Salut s’ha mantingut la vinculació històrica amb Igualada. I el CAP de Calaf, també es referent per a alguns municipis de la Segarra.

Sobre el mapa dels CAP i les urgències cal sobreposar-hi el de l’atenció hospitalària, publica i privada, i el de l SEM, que té vehicles i equips distribuïts en el territori. Una dels punts forts per atendre l’emergència sanitària, és que a l’Hospital d’Igualada hi ha una base d’helicòpters amb la possibilitat d’operar amb vol nocturn. És l’únic heliport de la Catalunya central amb aquest servei.

Mireia Duran, directora de l’Atenció Continuada d’Urgències Territorials, explica que l’atenció més habitual és de baixa complexitat, però assegura «que estem preparats per atendre totes les urgències», i, si cal, ja derivaran el malalt al lloc on s’hagi de tractar, sigui a Igualada o bé a hospitals de nivell superior a Barcelona.

Duran considera fonamental la seva coordinació d’equips i que la població tingui present que ha de trucar al 061, tot i que als telèfons dels CAP també estan operatius.

Des de desembre passat, els metges i infermeres que treballen les urgències disposen d’emissores de ràdio amb uns aparells que tenen un botó seguretat per si es troben en una situació de perill. Les emissores els donen, també, seguretat en les trucades per comunicar-se amb altres serveis assistencials.