Igualada té un centre de dia d’oncologia nou que ofereix més privacitat i comoditat

«Hi ha més privacitat del pacient, hi ha més comoditat i el personal assistencial treball en millors condicions». Són tres elements que expliquen el canvi rotund en un dels espais de l’hospital humanament més delicats, l’hospital de dia d’oncologia i hematologia, on els malalts afectats per algun tipus de càncer reben, generalment, els tractaments de quimioteràpia. I la que ho explica és Esperança Galceran, la cap d’infermeria de la unitat. El nou espai s’ha pogut adequar gràcies a una exitosa campanya de suport, que ha comptat amb aportacions d’empreses i, fins i to, d’una particular.

L’espai s’ha transformat en els darrers mesos. S’hi han introduït millores conceptuals. Primer tenir un espai tancat, que atorga privacitat i tranquil·litat al malalt. Fins fa uns mesos, la quimioteràpia s’administrava en un lloc de pas dins de la unitat d’oncologia. També privacitat entre malalts, perquè la majoria de persones que se sotmeten al tractament estan separades l’una de l’altra. No és ni una malaltia ni un tractament que promogui el diàleg i el compartir, i «el pacient agraeix aquesta intimitat en un moments que alguns ho passen malament», indica Esperança Galceran.

Hi ha un element que també és molt ben valorat, com indica el doctor cap de la unitat, Fermí Capdevila, les butaques. El lloc on seu el pacient, que s’ha de passar molta estona i fins i tot hores, és molt important. És una butaca amb molts possibilitat de mobilitat, ample i còmode, que permet tenir la persona molt més ben atesa i que també facilitat la feina al personal d’infermeria que pot treballar amb més comoditat. I com diu gràficament el doctor Capdevila, «són un Ferrari».

I encara hi ha un element que no té veure ni amb el tractament ni amb les condicions en les que hi està el malalt: les cadires estan orientades cal a l’exterior, cap a un gran finestral que s’ha obert. Mentre el fàrmac es va introduint en el cos del pacient, aquest poc veure el perfil igualadí de Montserrat i del Puig Aguilera. La vista, el paisatge, no cura directament les cèl·lules, però ajuda a tenir una experiència més agradable.

La unitat de l’hospital de dia d’oncologia té la mateixa capacitat per fer tractaments. Hi ha 8 butaques i dos llits individualitzats. Hi ha també un espai per a temes administratius. Ara queda separat el que és la unitat d’hospital de dia del que són els despatxos mèdics on els oncòlegs i la psicòloga atenen i, en el conjunt tot ha quedat més endreçat i més humanitzat. En quant a la capacitat, pràcticament és la mateixa que hi havia, que de moment és suficient perquè els tractaments es fan de primera hora del mati fins al migdia i, si calgués, encara es podria amortitzar més la instal·lació obrint més hores.

Esperança Galceran assegura que infermeria ha trobat la millora del benestar del pacient. «Ells no ens ho verbalitzen, però es nota, es nota», afirma. «A nosaltres, quan ja hi han passat, sí que ens ho comenten», rebla Capdevila. «El canvi s’ha de rebut molt positiva».

La gravetat de la malaltia, l’estigma que hi ha sobre la mateixa, fa que metges i infermeres es trobin davant d’un malalt «habitualment comprensiu, que entén el temps que s’ha de dedicar a cada persona en les visites, que veu la importància de la malaltia i del tractament», explica Capdevila.

Els malalts de càncer de l’Anoia saben les possibilitats de tractament que tenen a prop de casa, i també les possibilitats de ser tractats en centres que atenen les malalties tumorals de més alta complexitat o d’especialitats que no s’ofereixen a Igualada. Es poden fer molts tipus de quimioteràpia, s’està a punt d’introduir la immunoteràpia, i el podrem fer sense cap mena de problema. I en la part de cirurgia també hi ha tipus de càncer que requereixen tractaments en hospitals de tecer nivell. A Igualada es fa cirurgia de ginecologia, la mama, digestius, urològics... però , per exemple, les intervencions en l’espai toràcic i la neurocirurgia no es pot fer. «Però el més important és que si no la podem fer a Igualada que ho tinguem ben lligat, ben coordinat i que el malalt tingui una atenció àgil, que no tingui menys que una persona que visqui a 100 m d’un hospital de més complexitat», afirma Capdevila.

Subscriu-te per seguir llegint