ENTREVISTA | Manel Espinagos Malalt de càncer tractat a l’hospital de dia d’oncologia i hematologia

«A l’anterior unitat d'oncologia la privacitat era zero i amb la nova està molt millor»

Manel Espinagosa, malalt de càncer, rep tractament al remodelat hospital de dia d’oncologia i hematologia d'Igualada

Manel Espinagosa a les butaques de la unitat renovada | ENRIC BADIA

Manel Espinagosa a les butaques de la unitat renovada | ENRIC BADIA / enric badia. igualada

Enric Badia

Enric Badia

Ha tingut tres tumors. I sengles tractaments. Encara té una batalla oberta. Manel Espinagosa, waterpolista igualadí, és un dels pacients que segur que aprecia el canvi al centre d’oncologia i hematologia de l’hospital igualadí.

Vostè ha estat tractat a l’hospital de dia d’oncologia a Igualada abans del canvi i l’ha visitat després. Ho ha vist, i notat, canviat?.

El canvi de l’una a l’altra és gran i a millor. A l’anterior la privacitat era zero, i amb la nova això està molt millor. T’estaven administrant el tractament i passava gent que anava de visita als doctors i, la veritat, no estàs en una situació per veure altres persones. A mi personalment no m’afecta, però hi ha gent que no vol que si estàs marejat o no et trobes bé, tinguis persones que no coneixes a la vora.

La intimitat és important?

Sí, i amb la nova unitat també hi guanyes visió. Les butaques estan orientades a un finestral, a fora hi ha un espai per sortir i des del lloc on et tracten pots veure a l’exterior, a Montserrat. Abans només tenies la llum del florescent. Poder mirar cap a l’exterior i la llum natural va bé.

Vostè ha viscut tres tractaments per tumors. Es fa dur el dia que et diagnostiquen i quan inicies el tractament?

Es fa molt dur. El primer que vaig rebre el tractament, vaig per un 50% del que era. Jo pujava les escales de casa de dues en dues i quan vaig tornar de l’hospital m’havien d’ajudar. La malaltia ja per ella mateixa és dolenta, però mentalment has de ser molt fort, perquè perds les ganes de tot.

Parlava de la importància de poder mirar a l’exterior. No cura, però creu que ajuda?

Crec que ajuda molt. Ara veus si plou, si neva, si hi ha sol M’hi he passat moltes hores. Jo arribava fosc i me n’anava amb un sol que estavellava les pedres. I ara veus el paisatge.

Això és molt recent. Es va recuperant é?

Puc fer una vida relativament normal. Ara tinc una llarga malalia per problemes de memòria. També em canso molt. Puc fer la vida del dia a dia. Al matí et lleves amb més força i faig les feines més feixugues, i a partir del migdia o llegir, o dormir.

I quin tracte ha trobat a Igualada?

Aquí, el tracte molt bo. No puc posa runa pega a ningú. Ni a les de la neteja, tothom et tracta amb molta empatia i tenen molta cura dels pacients. ni a les infermeres ni als metges. Son molt conscients de la feina que fan i del que passen els pacients. La malaltia té una part molt crua, perquè et matxaca molt, però té una part bonica, et posa al teu lloc, i tu veus de la gent de la vora amb qui pots compta i amb qui no. I ha gent que feia temps que no en sabia res i que han vingut per oferir-se, per ajudar.