Mari Baudí: "El preu de la roba pujarà en els propers anys"

Per què vas decidir marxar?

Crec que sempre que es pugui s’ha de fer. Per conèixer noves cultures i experimentar. Per inspirar-me i créixer. M’agrada veure noves realitats, m’ajuda a agafar perspectiva. Això em fa ser millor persona, més empàtica, i més disciplinada. És una bona teràpia. Quan estàs tota la vida veient la mateixa imatge, és com que el teu cap no creix.

I per què Mèxic?

Fa temps que tenia pendent anar-hi. Penso que a Europa s’han perdut molt les tradicions de feines relacionades amb l’artesania, i han estat substituïdes pel consum massiu. M’agrada que aquí (a Mèxic) es conservi aquesta part autosuficient de la societat, la gent es crea les seves pròpies peces de vestir, i reparar roba forma part del seu dia a dia. També em resulta més fàcil aconseguir teixits i matèria prima per les meves creacions, i més econòmic.

Igualada és autosuficient?

S’ha perdut molt, moltíssim. Oficis com el cisteller, el sabater, i d’altres, s’han perdut. A Mèxic encara existeixen tots aquests artesans. I la gent li dona molt més valor que no pas a casa nostra. M’agrada estar en un lloc on l’autosuficiència hi és molt present.

Igualada va a la moda?

Segons la meva idea de moda, no. La gent a Igualada vesteix «normal». No veig pel carrer a gent seguint tendències de moda; com si que passa en ciutats més grans com Nova York o Londres.

Vestir bé és car?

No. Tenim l’idea errònia que ens cal molta roba, i no és així. Per mi, una persona que al seu armari té tres pantalons, tres camises, i dues jaquetes ja en té prou. Potser si no tens molts diners et podràs permetre menys varietat de roba, però serà més bona. Et quedarà millor, perquè serà d’un patró més bo. I es veurà de més qualitat.

Quins canvis veurem en la moda?

El preu de la roba pujarà en els propers anys. I amb això espero que es pagui molt millor als productors. I que la gent compri menys roba. La roba ha de ser més cara. Espero que prohibeixin que empreses grans segueixin produint massivament. Crec que tornarà el reparar-se la roba i la gent aprendrà a cuidar més les peces. Aquelles empreses que no apostin per tenir un comerç sostenible i digne desapareixeran. Tinc fe en que el consumidor tingui el criteri, en els propers anys, per escollir un comerç més just.

I com s’ha d’adaptar el comerç local d’una ciutat com Igualada a aquests canvis?

Els comerços han de ser més competitius i oferir serveis exclusius, o aportar un valor afegit al producte que el consumidor ja pot trobar a altres botigues d’internet. Per exemple: organitzar esdeveniments, o fer concerts, o oferir peces úniques en persona. Els que no ho facin segurament no sobreviuran. El comerç de la ciutat s’ha quedat una mica antiquat en aquest aspecte. I la majoria de botigues no tenen canals de venta a internet.

En canvi tu, sí. Vens per internet sota el teu nom artístic Mari Baudi.

Sí. Em fa sentir més lliure tenir un nom artístic. Puc fer el que vull i em fa menys por. Em serveix per traçar també una línia de privacitat.

Amb quines tècniques treballes?

Utilitzo principalment roba de segona mà. També teixits que queden després que es produeixin les peces a grans fàbriques (death stock). És un teixit que no es vol i es llença. Llavors jo li dono un altre ús. Les tècniques més habituals que faig servir són patchwork, teixir, tenyir, la ceràmica i el treball amb fibres vegetals.

I com m’he d’imaginar el teu procés creatiu?

No tinc res establert i cada peca és única. Segueixo el meu inconscient, i m’inspiro del que vaig veient a la meva vida. M’inspira molt la peça de segona mà que em serveix de base i m’agrada conèixer si té una història, o saber d’on ha sortit.

Si una marca d’Inditex t’encarregués una col·lecció de temporada, la faries?

No. Bé, no sé. Potser depenent de l’oferta, però d’entrada no.

T’haurien de pagar molt per acceptar-ho?

No és un tema de diners. Si volguessin que jo fes de cop una col·lecció reaprofitant tot l’estoc que tenen i anaven a llençar, llavors sí. Per mi tindria sentit ajudar a donar una segona vida a les peces. Que al cap i a la fi anirien a parar a un mar o a un desert. Ara, si és per netejar la seva imatge i seguir fent les coses iguals, doncs no acceptaria.