Alba Vergés: «Podíem imaginar, el mes de febrer, que arribarien casos de covid, però l'abast mundial era impensable»

«Podies imaginar, el mes de febrer, previ a la pandèmia, que arribarien casos del que aleshores coneixíem com a coronavirus, però l'abast mundial que tenir la pandèmia era impensable». La igualadina Alba Vergés, que era en el moment de l'esclat de la pandèmia Consellera de Salut de la Generalitat, recorda com els experts del departament li indicaven que el país s'havia de preparar per fer front a casos del que en un primer moment es va conèixer com a Coronavirus, però el que va venir aquells mesos de febrer i març no entrava dins de les previsions. Ara, tres anys després, té molt present la duresa del moment, tant com a consellera com a nivell personal. 

El dia 12 de març del 2020, Alba Vergés no va poder tornar a casa seva, a Igualada. La imatge de les llàgrimes de la consellera explicant la situació al país van quedar gravades en els records. La Generalitat havia ordenat l'aïllament de la Conca d'Òdena i ella havia quedat apartada de la família. El dia 14, 48 hores després, el president del Govern de l'Estat ordenava el confinament de la població. Eren decisions que mai s'havien pres. En aquells primers dies de pandèmia, el marit de Vergés va emmalaltir infectat pel virus a la seva ciutat. I el seu pare, no només va emmalaltir, sinó que la seva situació va ser més greu i va requerir ser ingressat. El van tractar a Vall d'Hebron, perquè la situació de l'Hospital d'Igualada era ja caòtica, amb un brot a dins del mateix centre assistencial que va arribar a afectar la meitat de la plantilla. Vergés, el cap més visible de la sanitat al nostre país, governava la pandèmia amb el neguit també de tot el conflicte personal, Més de 200 persones d’Igualada van ser ateses a hospitals de mig país.

Aquella imatge de la roda de premsa anunciant el confinament, Vergés creu que va ser el moment en què tothom es va donar que teníem un problema de gran abast. «Era el mateix dia, recorda, que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) declarava que la situació era de pandèmia mundial.

De tot el procés, Vergés es queda amb la gran resposta del sector sanitari en un conjunt i de la gent del país que «va entendre la gravetat del moment». I de les qüestions negatives, a part del dolor per a moltes famílies, les tensions entre el govern de Catalunya i el de Madrid, que, diu, tenia la voluntat de «centralitzar totes les operacions, totes les compres». Vergés assegura que es va plantar quan la Guàrdia Civil va paralitzar l’arribada de material sanitari.

Tres anys després, veient tot el suport de grans professionals mèdics, tant de la conselleria com d’altres institucions i fins i tot alguns que viuen i treballen a l’estranger, es permet afirmar que tenim un sistema sanitari de salut «molt fort i potent».