La Generalitat protegeix la important zona de recerca arqueològica de Capellades

La Cinglera del Capelló ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional

La consellera Garriga presentant la darrera gran troballa de l'Abric Romaní junt amb l'alcalde de Capellades, Salvador Vives, i el catedràtic Eudald Carbonell

La consellera Garriga presentant la darrera gran troballa de l'Abric Romaní junt amb l'alcalde de Capellades, Salvador Vives, i el catedràtic Eudald Carbonell / GENCAT.CAT

Redacció

El Govern de la Generalitat ha aprovat aquesta setmana declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) el conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, a Capellades, on s'hi han fet importants troballes arqueològiques, de les més importants del país en aquesta etapa del Neandertal.en la descripció que fa l'acord de govern indica que el conjunt es localitza "a l’est del nucli urbà de Capellades, amb una cinglera travertínica, orientada a llevant, constituïda per capellons, abrics, balmes i coves, als peus dels quals transcorre el camí Ral, una zona d’horts i el riu Anoia. Més a l’est de la cinglera, transcorre la carretera C-15, que va d’Igualada a Vilafranca del Penedès".

Encara no fa un any, l'excavació de l'Abric Romaní va tornar a sorprendre els investigadors amb una troballa excepcional: les restes parcials d'un crani de Neandertal de 60.000 anys d'antiguitat, assolida després de més de 40 anys de recerca continuada en el jaciment per part de l'equip liderat pel catedràtic Eudald Carbonell. La troballa va ser presentada públicament per la consellera de Cultura, Natàlia Garriga Ibáñez i l'alcalde de Capellades, Salvador Vives. En aquell moment, la consellera ja va avançar que el Govern estava treballant per declarar la cinglera del Capelló com a BCIN.

El conjunt arqueològic està format per un total de disset jaciments amb restes arqueològiques de diferents períodes, des del Paleolític mitjà fins a l’edat del Bronze. Configuren aquest conjunt els jaciments arqueològics següents: Abric Romaní, Cova dels Degotalls, Cova de la Miranda, Cova d’en Sellarès, Estació Agut, Balma de la Costa de Cal Manel, Cova del Pau Antón, Balma dels Pinyons, Cova d’Antoni Zuleta, Cova de Lluís M. Vidal, Cova del Simeó, Cova de Cal Ferrer, Abric de la Consagració, Jaciment del camí del Pont del Bisbe – Costa de Cal Manel, Cova de Matías Pallarès, Cova del Paranò i Cova d’en Jaume Forcada.

D’aquest grup, destaca per sobre de tots l’Abric Romaní, descobert l’any 1909, que és el jaciment més important de Neandertals de la Península Ibèrica (115.000 – 40.000 anys). A l’indret, la descoberta de fites arqueològiques cabdals ha estat una constant des de fa dècades. Els treballs s’hi van iniciar fa 114 anys i encara ara s’hi fan troballes espectaculars.

Aquests treballs de recerca han permès posar de manifest la complexitat dels comportaments culturals i econòmics dels grups neandertals que van ocupar aquesta balma: eren grups de caçadors recol·lectors que hi establien els seus campaments, a vegades com a ocupació de molt curta durada (bivacs i parades de cacera) i d’altres com a campament base des del qual s’organitzarien les bandes d’explotació de l’entorn. L’excavació dels diversos nivells també ha permès copsar l’existència d’una important tecnologia del foc i el seu paper dins les estratègies ocupacionals.

La delimitació del Bé Cultural d’Interès Nacional de la Cinglera del Capelló s’ha projectat fent servir com a base la pròpia orografia del terreny. La delimitació del BCIN està justificada per raons de conservació i preservació del patrimoni històric, amb una àrea objecte de protecció que respon a criteris científics i patrimonials, i comprèn tota la zona natural de la cinglera, és a dir, l’accident geogràfic des de la seva cota més alta fins als peus d’aquesta. La superfície total de la delimitació és de 48.788 m2.