El cadàver esquarterat de Piera es va identificar per l’empremta

El dilluns 12 de desembre no va ser un dia normal a Piera. A primera hora del matí, un veí que treia a passejar el gos va trobar la part inferior del cos d’una persona a la riera Gavarresa, un lloc sovintejat pels veïns de la zona per sortir a a fer un volt. Hores després, una altra veïna va localitzar la resta del cos a l’antic camp de futbol del barri de Ca n’Aguilera. Ningú sabia quina era la identitat del cadàver esquarterat que es va localitzar aquell dia. No va ser fins dies després que els Mossos d'Esquadra van poder identificar la víctima gràcies a l’anàlisi i comparació de la seva empremta dactilar. Finalment, un jove de 21 anys que vivia en una casa ocupada a prop del lloc dels fets va ser detingut en relació amb els fets.

Quan es troba un cadàver un dels primers objectius dels investigadors és poder identificar la víctima. Però fer-ho pot ser complicat. En aquest cas, a més del fet que el cos estigués esquarterat, l’autor dels fets l’havia intentat calcinar sense èxit total. Tampoc hi havia cap tipus de documentació a prop del cos. Els professionals de la unitat d’investigació dels Mossos d’Esquadra es van endur les dues parts del cadàver, situades en dos punts separats per poc més d’un quilòmetre de distància, per poder-les analitzar i descobrir-ne la identitat. Ho van aconseguir amb un dels mètodes més utilitzats al laboratori, la comparació d’empremtes dactilars, tot i que no sempre hi ha sort. Però quins passos s’han de seguir per identificar un cos?

«El primer que hem de saber és com es troba. Si tenim un cadàver en perfecte estat doncs podem treballar des de la fotografia de la persona fins a la comparació de les empremtes o de l’ADN», explica Anton Godall, el cap de l’Àrea Central d’Identificació de la Divisió Policial Científica. Es complica a mesura que el cos va passant a fases de putrefacció, ja que es va perdent la fisonomia, després desapareixen les empremtes i finalment ens queden només els ossos. «Anem perdent capacitat d’identificar a mesura que passa el temps», diu Godall. En el cas d’un cos cremat com el de Piera, Godall destaca que tot depèn de si està molt calcinat o no, però assegura que en principi sempre hi ha la possibilitat d’extreure alguna mostra d’ADN.

Les empremtes són el mètode científic més ràpid per identificar un cos més enllà dels elements externs que es puguin trobar a l’entorn del cadàver. El problema, però, és que només es poden comparar amb les que estan dins del sistema dels Mossos d’Esquadra i en el que només hi apareixen les de persones detingudes. Sí que es pot demanar empremtes dels documents d’identitat de qualsevol ciutadà de l’Estat a la Policia Nacional si es té la sospita de que es tracta d’una persona en concret. Si no hi ha èxit, es passa a l’ADN. Les mostres dels cadàvers es comparen amb la base de dades CODIS que conté dades de totes les persones detingudes i també de persones desaparegudes de les quals s’hagi denunciat la seva desaparició.

En aquest sentit, les dificultats que es troben els Mossos d’Esquadra a l’hora de poder identificar cossos és la falta de dades i, també, l’augment de la mobilitat de les persones. «Una persona de qualsevol part del món pot venir aquí, morir aquí i que nosaltres no tinguem ni idea de qui és ni d’on pot provenir», diu Godall. També la limitació a l’hora d’analitzar les mostres d’ADN. Hi ha empreses privades que fan estudis genètics i que seran capaces de determinar graus parentals de tercer i quart ordre. «Nosaltres podem jugar amb pares, mares, fills i poca cosa més. Per parents ascendents, descendents i germans ja tenim problemes», diu Godall que detalla que ara els Mossos treballen amb 22 marcadors d’ADN i que a nivell privat s’està treballant amb 250, el que permet fer identificacions més extenses. «Jo crec que en breu serà molt més funcional identificar més gent. El camí va cap a disposar d’extenses bases de dades que ens permetin vincular persones a través de l’ADN». De fet, Godall explica que a Estats Units ja s’està sol·licitant a empreses privades que duguin a terme comparacions d’ADN per les seves bases dades.

Els Mossos tenen uns 100 cossos de persones sense identificar

Els Mossos d’Esquadra tenen 100 cadàvers sense identificar que durant els últims 20 anys s’han trobat en diferents circumstàncies. «Sí que hi ha la consciència de les famílies que ho viuen en primera persona, però la resta de la societat no és prou conscient de la duresa de que desaparegui un ésser estimat i no el localitzis», diu Godall sobre els cossos sense identificar. En aquest sentit apunta que «el problema és quan no et busca ningú» i que això es sol donar amb «persones desarrelades, persones amb problemes mentals, persones amb dificultats de qualsevol tipus o que venen de molt lluny i que han perdut vincles».

Godall assegura que a nivell global s’estan destinant més esforços a poder identificar els cossos de persones desconegudes i confia en què l’augment de la tecnologia i el creixement de les bases de dades permetin reduir el nombre de cadàvers sense nom que tenen els Mossos.

Subscriu-te per seguir llegint