«El divendres, 24 de març va ser el dia que els jugadors vam sentir més nervis i tensió. Havíem de disputar el partit corresponent als quarts de final de la primera edició de la Kings League. Per tant, en només quaranta minuts de joc, en un enfrontament a tot o res, s’havia de decidir si podríem prendre part a la Final Four de diumenge i, en conseqüència, jugar al Camp Nou, una experiència única. Sens dubte, l’objectiu dels vuit equips classificats era ser al Camp Nou i tots vam anar al cent per cent per aconseguir-ho, malgrat la pressió».
L’aportació de Jordi Ros Tarrida, barceloní d’arrels anoienques, va ser fonamental per tal que el vuitè classificat de la fase regular de la King League, El Barrio de l’streamer Adri Contreras, es proclamés campió del primer split hivernal de la competició impulsada per Gerard Piqué. «La meva mare, Ester Tarrida Farrés, i la seva família són de Carme. Els pares es van establir a Barcelona, on vaig néixer, però he passat tots els caps de setmana i estius de la meva infantesa i joventut a la població anoienca. La meva parella és d’Igualada i, aquest exercici, jugo per tercera temporada consecutiva al Club Esportiu Carme», especifica Jordi Ros, de 27 anys.
La carrera futbolística de Jordi Ros va ser prometedora. El barceloní d’origen anoienc es va formar a cavall dels planters del CE Europa, la UEA Gramenet i Club Atlético Osasuna. Després, abans de retirar-se de les competicions per centrar-se en la seva activitat professional, va ser un dels artífexs dels ascensos que van conduir l’EE Guineueta de Segona Catalana a Tercera Divisió. Malgrat viure l’ascens dels barcelonins a l’aleshores quarta categoria estatal com a capità, el migcampista considera que «jugar la Final Four de la Kings League al Camp Nou, davant 92.522 espectadors, va ser una vivència única i irrepetible. Ni tan sols és comparable a tot el que vaig viure arran dels ascensos de l’EE Guineueta».
Jordi Ros va conèixer la Kings League «com a seguidor d’streamers de Twitch» i va ser escollit per la formació presidida per Adri Contreras, El Barrio, en la 39a posició del draft. El barceloní d’arrels anoienques ha jugat tota la fase regular, els quarts de final i la Final Four amb aquest conjunt. «Han estat tres mesos molt intensos, sembla que hagi transcorregut tota una temporada. Era impossible desconnectar. Els futbolistes ens hi hem implicat totalment. Fèiem dos entrenaments setmanals», exposa.
El president i l’entrenador del seu equip, el periodista esportiu i youtuber Juan Arroita Juanki resideixen a Madrid i només es desplaçaven a Barcelona els dies de partit. «La convivència i el tracte amb ells i amb totes les personalitats de les xarxes socials que impulsen la Kings League ha estat molt natural. Ningú actuava amb prepotència i, després d’unes setmanes, assumeixes com a normal trobar i saludar Gerard Piqué. Tots plegats, hem esdevingut la petita gran família de la Kings League» rebla.
Només en les primeres jornades de la fase regular van jugar amb El Barrio jugadors sense experiència competitiva prèvia: el tiktoker Gómez Nawer i el youtuber Papi Gavi. En contraposició, Jordi Ros ha compartit vestidor amb l’exjugador del RCD Espanyol i internacional amb Argentina Nico Pareja, amb Martín Mantovani, líder de la defensa del CD Leganés quan el conjunt del sud de Madrid va assolir el primer ascens de la seva història a Primera Divisió (temporada 2015-16) , i amb el porter José Juan Figueiras, ex del CD Lugo, Elx CF i CD Alcoià, entre molts d’altres equips.
«En els primers partits, els resultats no van ser del tot reeixits pel lògic procés d’adaptació al futbol 7. Per això, vam classificar-nos per als quarts de final pels pèls», relata Jordi Ros. «Després, a la fase final, hem estat regulars en l’excel·lència». L’equip del barceloní va sotmetre per golejada el primer classificat de la fase regular, l’Ultimate Móstoles, en els quarts de final (3 a 0).
«L’endemà, dissabte, al matí, els jugadors dels quatre equips classificats per a la Final Four estàvem convocats al Camp Nou. Vam deixar els cotxes particulars a l’aparcament de l’estadi i vam dirigir-nos a la Ciutat Esportiva Joan Gamper en l’autobús de la Kings League per fer un entrenament de recuperació. Després, vam concentrar-nos a l’Hotel Hilton. Durant la tarda vam fer una visita al Museu del Barça i a les entranyes del Camp Nou. Diumenge al matí, volíem fer la típica passejada prèvia als partits que desenvolupen els equips professionals. Però quasi no vam poder sortir de l’hotel. Els seguidors de la Kings League ens assaltaven per demanar-nos fotografies i autògrafs». «Vam començar a flipar», sentencia Jordi Ros.
«A les 14.30 hores, quan vam arribar a l’estadi blaugrana en autobús, ens esperava una gentada. Amb l’excepció dels exprofessionals, cap futbolista havia viscut una experiència similar. Al nostre equip, El Barrio, li corresponia jugar la segona semifinal. Quan vam sortir a escalfar les grades del Camp Nou ja estaven plenes de gom a gom. El públic va embogir i se’m va posar la pell de gallina», confessa el barceloní d’arrels anoienques. El migcampista va jugar tots els minuts de la semifinal contra Saiyans FC (4 a 3) i de la final, en la qual El Barrio va golejar Aniquiladores FC (3 a 0). A més, Jordi Ros va marcar el decisiu 4 a 3 en l’últim minut d’una emocionant semifinal.
El barceloní d’origen anoienc afirma que «no li puc demanar més a la Kings League. He jugat molts minuts, em sentia valorat al meu equip i, a més, hem guanyat el títol. No en tinc cap dubte! Vull jugar amb El Barrio l’split o lliga d’estiu i la posterior competició de Copa. Fins i tot, si és possible, voldria continuar a la Kings League el 2024». Només hi ha una qüestió que inquieta el migcampista. «En acabar l’split hivernal, la competició obre el mercat de fitxatges i, si una altra formació paga la teva clàusula de rescissió, hi has d’anar, no hi pots fer res. Em sabria greu. Entre els jugadors d’El Barrio s’ha creat un vincle d’amistat i una complicitat futbolística inusuals». Jordi Ros aprova i avala el projecte de la Kings League. «És una altra manera de viure el futbol, innovadora, més dinàmica i entretinguda. No l’hauríem de comparar amb les competicions professionals». «Senzillament, és un altre format que hem de gaudir i explorar», conclou.
