El veí d’Olesa detingut per assassinar la seva germana està en llibertat

Julia Salvador Viciana (Terrassa, 1968) va sortir de la presó de Brians el juliol del 2012 i va tornar a la casa que compartia amb el seu nòvio, el Paco, malalt terminal de càncer, i amb el seu germà Juanjo, vuit anys més gran que ella, a la urbanització de les Ribes Blaves, a Olesa de Montserrat (Baix Llobregat). Drogoaddicta, malalta i exconvicta, la Julia potser no tenia cap manera de canviar el rumb d’una vida arruïnada, que fins i tot li havia costat perdre la custòdia del seu únic fill. Cinc mesos després, el novembre del 2012, va desaparèixer. I ningú la va trobar a faltar.

El març del 2022, 10 anys després, la Guàrdia Civil va irrompre al seu domicili i hi va trobar el seu esquelet, sepultat sota les seves pertinences. El crani presentava una greu fractura, una lesió que l’autòpsia trobaria després compatible amb la causa de la seva mort. Els agents van arrestar el Juanjo per matar la seva germana, enterrar-la a casa seva i tancar la boca durant 10 anys.

La casa era d’una antiga parella de la Julia, un home que va accedir a deixar per escrit que la dona tenia dret a viure-hi. Un error. Després de firmar aquell contracte, la Julia el va expulsar i es va quedar la residència. Si tenen raó els veïns contactats, aquest amo real de l’immoble actualment viu de la mendicitat a Terrassa. Els veïns no parlen bé de la Julia. La recorden com una dona que havia sigut bonica, però també com algú que, per culpa de les seves addiccions, causava problemes. Els seus últimes dies, deteriorada i envellida, veure-la arribar amb els seus gossos era sinònim d’enrenou, asseguren. De casa seva sortien decibels de música de matinada. També crits.

La Generalitat cuidava el seu fill mentre acumulava delictes: antecedents per estafa, tràfic de drogues i falsificació. Crida l’atenció la seva presència a la llista de la candidatura de la Falange Espanyola de les JONS a les municipals del 2011 a Terrassa.

La família de la Julia és originària d’Andalusia. Es va instal·lar a Terrassa a finals dels 60. El seu germà Juanjo va néixer a Còrdova i la Julia ja ho va fer a Catalunya. Es portaven vuit anys. El Juanjo es va mudar a viure amb la Julia i amb el seu nòvio Paco, ja molt malalt, a la casa de les Ribes Blaves. Tots tres van malviure i van discutir durant cinc mesos, els que van transcórrer des que la Julia va sortir de Brians fins a la seva desaparició. El maig del 2013, el Paco va morir. El Juanjo es va quedar sol a la casa. Ni el Juanjo ni el Paco, mentre va viure, van denunciar la desaparició de Julia.

Els anys van passar a Olesa. Rumors però cap prova de vida o de mort. Fins que el Juanjo, després de la pandèmia, va perdre els nervis en una discussió i va amenaçar un amic de fer-li el mateix que havia fet a la Julia: matar-la i enterrar-la a casa seva. L’amic, per més copes que portessin tots dos, va intuir que no mentia. I va acudir a la Guàrdia Civil, que no el va creure d’entrada però es va prendre la molèstia d’investigar-ho.

Fonts de la policia judicial de la Comandància de Barcelona expliquen que els últims moviments bancaris de la Julia s’extingien el novembre del 2012, data a partir de la qual ja no hi havia cap rastre de la dona. Els investigadors van buscar el fill de la Julia, cosa molt més complicada perquè el menor havia canviat de cognoms i havia passat per més d’un centre d’acollida. Finalment, el noi va confirmar que no sabia res de la seva mare des del 2012 i, després de sentir els dubtes dels agents, en va voler denunciar la desaparició, una acció que va permetre a la Guàrdia Civil judicialitzar el cas. Els policies van estrènyer el setge sobre la casa de les Ribes Blaves i sobre el Juanjo. Van estudiar els plànols de la propietat, amb tres pous i envoltada de brossa, i van assumir que en un lloc així era possible amagar un crim durant una dècada

El març del 2022, submarinistes i escaladors de la Guàrdia Civil, tutelats pels investigadors, van irrompre a la casa del Juanjo disposats a baixar a cada un dels tres pous. El Juanjo, que els agents recorden com l’habitant excèntric d’una llar infestada d’escombraries, va dir dues coses que encara no han oblidat: que feia una setmana que netejava -una activitat de la qual no hi havia rastre- i que ell no es feia responsable del que trobessin en una caseta exterior.

El responsable del dispositiu va canviar llavors el pla: els gossos començarien just al punt indicat enigmàticament pel Juanjo. Entrenats per buscar restes cadavèriques, els animals van bordar. Amagada per una muntanya de detritus -on hi havia estris de Julia-, hi va aparèixer una trapa. I mal inserides en aquesta trapa, enrotllades amb un plàstic, hi havia les restes òssies de Julia. Un aflorament, aquest d’interès policial, que va revelar un crim ocult.

Al Juanjo, segons la Guàrdia Civil, no el va sorprendre que hi hagués un cadàver enterrat a casa seva. Ni tan sols va preguntar si es podia tractar de la Julia. Segons va declarar, la seva germana s’havia acomiadat d’ell després de ficar-se en més problemes amb la justícia. Als veïns els n’havia donat versions diferents. Un jutjat va enviar a la presó el Juanjo, de la qual ha sortit recentment, abans del judici. El Periódico, del mateix grup qu e aquest diari, ha parlat amb el Juanjo, que manté que és innocent.