ENTREVISTA | Marc Castells Cap de llista de Junts per Igualada

Marc Castells, cap de llista de Junts per Igualada: «La Conca d’Òdena serà una sola ciutat en el futur»

Fa 12 anys que mana a l’Ajuntament i va ser president de la Diputació i del Consell de l’Anoia

«La Conca d’Òdena serà  una sola ciutat en el futur» | MITI VENDRELL

«La Conca d’Òdena serà una sola ciutat en el futur» | MITI VENDRELL / Xavier Ribera

Xavier Ribera

Quedem a prop del Parc Central, la nineta dels seus ulls. Li ha portat crítiques, però ell es queda amb les alegries. Comencem comptant plantes: «Crec que en aquest mandat n’hem plantat entre deu i quinze mil».

Ara, cal regalar-les...

La gran sort d’Igualada és que estem sobre un mar d’aigua freàtica -aigua de subsòl, que no és aigua potable. Aquesta ja rega el Parc Central i el 81% del passeig Verdaguer, i el nostre objectiu és que regui totes les zones verdes i esportives de la ciutat. Farem un projecte per retornar aquesta aigua al riu Anoia, perquè el sud sigui tan bonic com el nord.

Se’l recordarà pel Parc Central?

Il·lús de mi, creia que se’m recordaria pels estudis universitaris, però és cert que la gent em diu que seré l’alcalde del Parc Central. És un plaer veure’l ple, amb famílies de totes les condicions socials.

Un auditori coronarà el parc, ja ho havia promès; convenci’ns que ara sí...

És cert que ho portava fa quatre anys en el programa electoral, però la covid va dinamitar bona part del que havíem previst. Fa falta un auditori a la ciutat perquè tenim el teatre de l’Ateneu estressat amb la programació que hi ha Hem parlat molt del projecte amb Jordi Savall, i ell hi creu molt. S’ha de pensar a 25 anys vista, la nostra ciutat creixerà. Deixim dir-li que el nom de Parc Central no s’inspira en Nova York, es diu així perquè està al mig de la Conca d’Òdena, i tard o d’hora serà una sola ciutat.

Interessant, m’ho amplia?

Som set alcaldes de cinc partits diferents, que amb la gestió de la covid vam saber separar les diferències, vam ser conscients que el futur passa pel treball en comú. Abans, hem de fer pedagogia. I ho diu algú que, segurament, podria tenir molt a perdre com a ciutat, però hem de deixar de pensar només en el nostre campanar.

El Rec segueix pendent, ha tingut 12 anys...

Abans d’entrar en el seu canvi d’usos havien de passar coses. No podia ser que la ronda sud no tingués una entrada a Igualada, hem batallat i ens n’hem sortit, amb això traurem vehicles del centre. També hi ha la via blava, un camí que anirà d’Igualada al mar. I també calia una intervenció pública important, i hem aconseguit una subvenció de 3 milions. Totes eren intervencions que afectaven el barri i la ciutat d’una manera o altra. Ara ja pot ser.

Treure vehicles del centre... Fer zones blanques no és anar contra direcció?

La nostra política de zones blanques, aquestes zones d’aparcament gratuït, és una política d’aposta pel comerç. Hem fet un estudi amb 400 persones de fora que venen a comprar a Igualada, els preguntem: Vostè què valora quan ve a comprar? I la resposta és clara: Trobar aparcament i que sigui gratuït. Com a Vic, si es vol aparcar al rovell de l’ou, on hi el comerç, al nucli antic, cal pagar, però si no es vol pagar hi ha un aparcament gratuït a l’extraradi. I la distància al centre no és important.

Se l’acusa de no haver fet cap lloguer assequible en 12 anys. Convenci’ns que, com ha anunciat, en els propers 10 en farà 1.000...

En 12 anys no n’hem fet cap, però hem pagat els que va fer l’Entesa. La nostra política és que cal fer política d’habitatges, però sense endeutar els igualadins. Nosaltres hem cedit a Incasòl terrenys al carrer Joan Serra i Constansó i al de la Virtut per fer 24 i 36 habitatges de protecció oficial, a cost zero pels igualadins. També hem fet record de rehabilitació d’habitatges i proposem que les plantes baixes no comercials es converteixin en habitatges.

Deixi’m obrir un parèntesi: felicitats per la gestió de la covid.

Gràcies... És una època que vaig viure amb molta intensitat, va ser el moment més complicat de gestió de la meva vida, que vaig afrontar amb un equip extraordinari, encara queden cicatrius del que va passar. He rebut propostes d’editorials per escriure-ho, però necessito que abans la ciutat ho superi.

Va plorar?

Un cop (s’emociona)... quan em van enviar un vídeo de les urnes. Era un vídeo inacabable, no l’oblidaré mai. Em va impactar

Vergés era consellera de Salut, i van topar. Les relacions van quedar trencades?

Posat en perspectiva, tinc la sensació que ho vam fer tots el millor que sabíem i no faré cap retret, va ser molt complicat, em vaig concentrar en defensar els igualadins.

Tanquem el parèntesi. Es va equivocar apostant pel PDeCAT?

No, al contrari, jo venia de l’antiga Convergència, un partit amb un balanç de govern extraordinari a Catalunya i a molts ajuntaments, em sento encara molt convergent. Va ser un projecte que no vam saber explicar.

Reptes?

Seguir l’aposta universitària i aconseguir estudis de medicina.

Què no ha fet bé?

Potser no he sabut comunicar les coses que hem fet per la ciutat.

Li agrada cuinar, el relaxa, per a la jornada de reflexió té pensat algun plat?

(Riu...) Els he promès als meus fills i a la meva dona que els faré una paella d’arròs amb llenya.