CRARC una segona oportunitat per a amfibis i rèptils
En un equipament de Masquefa, a l’Anoia, s’hi poden trobar cocodrils, caimans, iguanes, tortugues, granotes i molts altres tipus d’amfibis i rèptils. Es tracta del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), una entitat que fa més de tres dècades que es dedica a donar una segona oportunitat als amfibis i rèptils perduts, abandonats o decomissats per les forces de seguretat que es troben arreu de Catalunya, i també d’Espanya, i a tornar tots els que es pugui al medi natural, on han d’estar. Malauradament, no tots es poden tornar al medi natural i alguns es queden al centre exposats per ser clau en una tasca pedagògica centrada a explicar a la ciutadania que aquest tipus d’animals no són mascotes.
«Hi ha milers d’abandonaments de tortugues cada any», explica el director científic del CRARC, Albert Martínez, que indica que també s’abandonen altres animals com serps, iguanes i granotes. «Hi ha molta gent que té animals exòtics i malauradament molta gent poc responsable», lamenta Martínez. És en aquest punt quan comença la feina del CRARC. El centre es fa càrrec dels animals que pot acollir, que són sobretot tortugues. Això és degut que normalment són espècies autòctones que es poden retornar al medi natural un cop tractades. De fet, l’any passat van alliberar més de 3.000 tortugues.
Una altra pota del CRARC és l’educació. El centre es pot visitar els caps de setmana a títol particular i durant la setmana és habitual veure escoles i casals d’estiu que visiten les instal·lacions per veure els amfibis i rèptils que hi ha exposats. «Hem d’educar la gent que aquests animals no són domèstics. I el cas que en tinguin, se n’han de fer responsables i complir la normativa», afirma Martínez. El director científic del centre també explica que més enllà d’educar des del punt de vista de l’ètica, també és important tractar la part científica d’aquests animals.
Finalment, el CRARC també funciona com a espai per acollir aquells animals que la gent no vol. «Som com una mena de protectora especialitzada en rèptils i amfibis», diu Martínez. En aquest sentit també disposen d’un servei d’apadrinament en el qual la gent pot ajudar al manteniment d’aquests animals al centre i poder-los visitar durant l’any. En el cas dels animals exòtics, normalment decomissats per la policia, és difícil que puguin tornar al seu medi natural per dificultats burocràtiques, econòmiques o simplement per l’estat dels mateixos animals, ja que, si han estat criats en captivitat, podrien tenir problemes en estat salvatge.
A les instal·lacions del CRARC hi ha multitud d’espècies d’amfibis i rèptils. Més enllà d’exposar-los, els plafons informatius i els mateixos responsables de fer les visites sempre posen el focus en les històries dels animals, per entendre com han arribat allà. Molts d’ells eren «mascotes» que, en fer-se grans, han estat abandonades. Això ho fan per evitar que pugui tornar a passar i que, cada cop sigui menys necessària, aquesta tasca de rescat ja que voldria dir que la societat va per bon camí en aquest sentit.
El centre actualment té uns 2.000 animals en total, majoritàriament tortugues, però el flux va canviant amb el temps ja que, a mesura que n’entren, també se’n van alliberant més o, simplement, moren. Malauradament, l’estiu és l’època en què arriben més animals ja que és quan es produeixen més abandonaments, així com també durant les vacances de Setmana Santa. Llavors es produeix una baixada fins passades les festes de Nadal, quan tornen a arribar més animals al centre.
Una iniciativa que ha passat a ser un centre de referència
El Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) va complir 30 anys el 2022. Durant aquestes tres dècades el centre ha evolucionat i crescut de forma destacada, i fins i tot ha canviat d’ubicació. A més, la seva tasca ha fet que es converteixi en un centre de referència pel que fa a la recuperació i estudi d’amfibis i rèptils arreu del país.
Tot va començar l’any 1985. Un grup de gent de Masquefa i d’altres municipis de l’Anoia que s’havien aficionat al món dels amfibis i els rèptils es va proposar crear una entitat que recollís aquests animals i conscienciés sobre la seva importància. Així, l’inici de l’activitat va ser totalment voluntària. No va ser fins a l’any 1992 que la tasca d’aquest grup de persones es va començar a professionalitzar i va ser llavors quan van ser reconeguts per la Generalitat de Catalunya com a centre de recuperació de fauna salvatge. En els primers anys d’activitat de l’entitat, l’espai utilitzat com a «hospital» d’animals era la Torre dels Lleons. Es tractava d’un edifici del 1912 propietat de l’Ajuntament de Masquefa, que va ser adaptat per acollir aquests animals. De fet, el grup va tenir el suport del consistori des de pràcticament l’inici, a través de la Comissió de Medi ambient Municipal (COMAM). Però la Torre dels Lleons no era un espai adient i feia falta tenir unes instal·lacions més grans, adequades i modernes.
Per aquest motiu, es van començar unes obres per crear un nou centre, el que són les instal·lacions actuals, situades a la part sud de Masquefa. Les obres es van dur a terme entre el 1992 i el 1997, que va ser quan es van inaugurar. Durant aquestes més de tres dècades, han passat pel centre milers d’amfibis i rèptils, i molts d’ells han estat alliberats. Ara estan a punt d’arribar als 22.000 animals alliberats, la majoria tortugues terrestres i aquàtiques autòctones, com per exemple la tortuga mediterrània.
«Nosaltres fa molts anys que portem projectes de conservació d’aquesta espècie», explica Joaquim Soler, director tècnic del CRARC, sobre la tortuga mediterrània. De fet, el primer projecte d’alliberament d’aquestes tortugues es va dur a terme l’any 1992, al Parc Natural del Garraf, fet que després s’ha ampliat a altres zones, com per exemple el Parc Natural del Montsant des de l’any 2005. En total, el 80% d’animals alliberats pel centre durant tota la seva trajectòria són tortugues, mentre que la resta solen ser serps o llangardaixos, entre altres.
A part, n’hi ha que no han pogut ser alliberats per altres motius i que han arribat a ser casos mediàtics. Un exemple és la pitó reticulada que es va rescatar a Barcelona fa només unes setmanes. També van generar atenció els cocodrils que van arribar de mans de dos turistes que els havien comprat a Egipte o de tres caimans que van ser rescatats al riu Besòs, a Collserola i a Castelldefels, respectivament. També han tingut tortugues que han viscut durant moltes dècades i sovint hi arriben exemplars exòtics com l’axolot, un ambifi invasor localitzat a la riera de Marçà, al Priorat, que també està sent estudiat al centre des d’una vessant investigadora.
L’evolució del centre també ha implicat un augment del cost per curar i mantenir els animals i per desenvolupar els diversos projectes científics que s’hi duen a terme, però a dia d’avui el CRARC no es planteja créixer més. «Portem 31 anys en una línia més o menys bona», afirma Soler, que també remarca que el centre s’ha convertit en una oferta turística cultural destacada a Catalunya, sobretot pel fet que no només s’hi poden veure els animals, sinó que s’expliquen les seves històries, problemàtiques i, en definitiva, es consciencia la ciutadania que aquest tipus d’animals no són mascotes.
Sobre la relació del centre amb el municipi, Soler afirma que el CRARC «és el vaixell insígnia de Masquefa». En aquest sentit assegura que «durant tots aquests anys ens avala la trajectòria».
