Regió7

L’hospital dels rèptils i els amfibis

El CRARC de Masquefa és un referent d’atenció i recuperació d’animals autòctons i exòtics 

Text i fotos: Arnau Valverde i Mireia Arso

Un grup de persones va començar una iniciativa voluntària per tal de rescatar amfibis i rèptils perduts o abandonats. Més de 30 anys després, el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) és un referent a l’Estat pel que fa a recuperació, estudi i educació sobre aquest tipus d’animals

Un grup escolar fa una visita al Centre de Rehabilitació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC)

Un grup escolar fa una visita al Centre de Rehabilitació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC)


CRARC una segona oportunitat per a amfibis i rèptils

En un equipament de Masquefa, a l’Anoia, s’hi poden trobar cocodrils, caimans, iguanes, tortugues, granotes i molts altres tipus d’amfibis i rèptils. Es tracta del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), una entitat que fa més de tres dècades que es dedica a donar una segona oportunitat als amfibis i rèptils perduts, abandonats o decomissats per les forces de seguretat que es troben arreu de Catalunya, i també d’Espanya, i a tornar tots els que es pugui al medi natural, on han d’estar. Malauradament, no tots es poden tornar al medi natural i alguns es queden al centre exposats per ser clau en una tasca pedagògica centrada a explicar a la ciutadania que aquest tipus d’animals no són mascotes.

«Hi ha milers d’abandonaments de tortugues cada any», explica el director científic del CRARC, Albert Martínez, que indica que també s’abandonen altres animals com serps, iguanes i granotes. «Hi ha molta gent que té animals exòtics i malauradament molta gent poc responsable», lamenta Martínez. És en aquest punt quan comença la feina del CRARC. El centre es fa càrrec dels animals que pot acollir, que són sobretot tortugues. Això és degut que normalment són espècies autòctones que es poden retornar al medi natural un cop tractades. De fet, l’any passat van alliberar més de 3.000 tortugues. 

Una altra pota del CRARC és l’educació. El centre es pot visitar els caps de setmana a títol particular i durant la setmana és habitual veure escoles i casals d’estiu que visiten les instal·lacions per veure els amfibis i rèptils que hi ha exposats. «Hem d’educar la gent que aquests animals no són domèstics. I el cas que en tinguin, se n’han de fer responsables i complir la normativa», afirma Martínez. El director científic del centre també explica que més enllà d’educar des del punt de vista de l’ètica, també és important tractar la part científica d’aquests animals. 

Finalment, el CRARC també funciona com a espai per acollir aquells animals que la gent no vol. «Som com una mena de protectora especialitzada en rèptils i amfibis», diu Martínez. En aquest sentit també disposen d’un servei d’apadrinament en el qual la gent pot ajudar al manteniment d’aquests animals al centre i poder-los visitar durant l’any. En el cas dels animals exòtics, normalment decomissats per la policia, és difícil que puguin tornar al seu medi natural per dificultats burocràtiques, econòmiques o simplement per l’estat dels mateixos animals, ja que, si han estat criats en captivitat, podrien tenir problemes en estat salvatge.

A les instal·lacions del CRARC hi ha multitud d’espècies d’amfibis i rèptils. Més enllà d’exposar-los, els plafons informatius i els mateixos responsables de fer les visites sempre posen el focus en les històries dels animals, per entendre com han arribat allà. Molts d’ells eren «mascotes» que, en fer-se grans, han estat abandonades. Això ho fan per evitar que pugui tornar a passar i que, cada cop sigui menys necessària, aquesta tasca de rescat ja que voldria dir que la societat va per bon camí en aquest sentit.

El centre actualment té uns 2.000 animals en total, majoritàriament tortugues, però el flux va canviant amb el temps ja que, a mesura que n’entren, també se’n van alliberant més o, simplement, moren. Malauradament, l’estiu és l’època en què arriben més animals ja que és quan es produeixen més abandonaments, així com també durant les vacances de Setmana Santa. Llavors es produeix una baixada fins passades les festes de Nadal, quan tornen a arribar més animals al centre.

Un grup d’infants observa exemplars de tortuga

Un grup d’infants observa exemplars de tortuga

El laboratori, la part menys coneguda del CRARC

A les instal·lacions de Masquefa hi ha diversos terraris, basses d’aigua, espais oberts, etc. A l’interior, però, hi ha una de les parts més importants del CRARC, el laboratori. Allà és on es reben els animals que arriben i se’ls fa els primers tractaments. La majoria són tortugues abandonades, rescatades o donades directament al centre. Llavors els veterinaris les desinfecten i desparasiten per tal que posteriorment siguin marcades. Ho fan amb les tortugues però també amb tots els animals que hi arriben, segons les seves característiques i necessitats.  

Gràcies al laboratori també es pot fer la recerca, una altra de les potes del centre que es pot desenvolupar gràcies a la gran quantitat d’animals que tracten i que alliberen. Des del 1992 el CRARC ha publicat més de 500 articles científics en els àmbits de la biologia, l’ecologia i, sobretot, en veterinària, també en col·laboració amb altres entitats investigadores. A més, els seus professionals també han participat en nombroses ponències en congressos nacionals i internacionals per parlar sobre la seva recerca. 

Aquest fet també fa que el centre hagi acollit centenars de residents en pràctiques i d’estudiants universitaris de diferents punts d’Espanya i també d’altres països durant les últimes tres dècades, i s’ha convertit en un centre de referència en aquest aspecte. 

Alguns dels projectes en els quals ha treballat són la reintroducció de la tortuga mediterrània, i la recerca de les malalties que afecten la conservació dels nostres amfibis. Pel que fa a animals exòtics, també col·labora en projectes més enllà de les nostres fronteres com amb els llangardaixos de les illes Canàries i les tortugues de l’oceà Índic.

Els animals del CRARC


COCODRIL DEL NIL

ELS GRANS ANIMALS DEL CRARC. El cocodril del Nil és l’animal que més crida l’atenció als visitants del CRARC per la seva estètica i misticisme. Aquest exemplar va ser comissat pels Mossos d’Esquadra de Girona d’un circ que ln mantenia en males condicions i que el tenia il·legalment. Al centre també hi ha altres cocodrils recuperats de persones que els havien comprat a Egipte quan eren més petits i caimans que van ser rescatats, a Collserola, al Besòs i a Castelldefels, quan van ser abandonats pels seus propietaris quan es van fer massa grans. 


AXOLOT

AMFIBIS DE TOT TIPUS. L’axolot és un exemple dels ambifis, tant autòctons com exòtics, que es poden veure a les instal·lacions del CRARC de Masquefa. La majoria de gent coneix les granotes o els gripaus, però n’hi ha molts més. En el cas dels exòtics, com l’axolot, algunes espècies són potencialment invasives i poden comprometre l’existència d’altres espècies autòctones. Molts dels exposats al centre provenen de donacions, decomissos policials, troballes fortuïtes o directament han estat captades a la natura. 


IGUANA

ANIMALS D'UNA ALTRA ÈPOCA. Els rèptils sovint es relacionen amb els dinosaures per la seva estètica. Les iguanes són un dels rèptils que criden més l’atenció al centre pel seu aspecte imponent. Les del terrari del CRARC van ser trobades abandonades als carrers de Barcelona. El centre apunta que solen ser abandonades durant la primavera i estiu, moments que coincideixen amb les vacances. El seu abandonament, si ningú les rescata, comporta la mort en arribar l’hivern en un lloc com el nostre, amb clima mediterrani.


PITÓ RETICULADA

l’INTEGRANT MÉS NOU DEL CENTRE. L’últim animal exòtic que ha arribat al CRARC és un exemplar de pitó reticulada que va ser rescatada fa poques setmanes d’un arbre de Barcelona. Es tracta d’un animal amb uns colors més vius que la resta de la seva espècie ja que ha estat modificada a través de la cria selectiva per tal d’obtenir varietats diferents a la salvatge i poder-la vendre per un preu superior al mercat il·legal. 


TORTUGUES

HI HA CENTENARS D'EXEMPLARS. Sens dubte l’animal amb més representació al CRARC és la tortuga. N’hi ha de tots tipus: aquàtiques, terrestres, petites, grans, autòctones, exòtiques... De les que n’hi ha més, però, són les tortugues de Florida i les tortugues mediterrànies. En el cas de la primera, és una espècie exòtica que és molt habitual tenir com a mascota. Pel que fa a la mediterrània, és una espècie autòctona que es troba en perill d’extinció i se’n poden trobar més com a mascotes que en el seu estat salvatge.

Les antigues instal·lacions del CRARC, a la Torre dels Lleons de Masquefa

Les antigues instal·lacions del CRARC, a la Torre dels Lleons de Masquefa

Una iniciativa que ha passat a ser un centre de referència

El Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) va complir 30 anys el 2022. Durant aquestes tres dècades el centre ha evolucionat i crescut de forma destacada, i fins i tot ha canviat d’ubicació. A més, la seva tasca ha fet que es converteixi en un centre de referència pel que fa a la recuperació i estudi d’amfibis i rèptils arreu del país.

Tot va començar l’any 1985. Un grup de gent de Masquefa i d’altres municipis de l’Anoia que s’havien aficionat al món dels amfibis i els rèptils es va proposar crear una entitat que recollís aquests animals i conscienciés sobre la seva importància. Així, l’inici de l’activitat va ser totalment voluntària. No va ser fins a l’any 1992 que la tasca d’aquest grup de persones es va començar a professionalitzar i va ser llavors quan van ser reconeguts per la Generalitat de Catalunya com a centre de recuperació de fauna salvatge. En els primers anys d’activitat de l’entitat, l’espai utilitzat com a «hospital» d’animals era la Torre dels Lleons. Es tractava d’un edifici del 1912 propietat de l’Ajuntament de Masquefa, que va ser adaptat per acollir aquests animals. De fet, el grup va tenir el suport del consistori des de pràcticament l’inici, a través de la Comissió de Medi ambient Municipal (COMAM). Però la Torre dels Lleons no era un espai adient i feia falta tenir unes instal·lacions més grans, adequades i modernes. 

Per aquest motiu, es van començar unes obres per crear un nou centre, el que són les instal·lacions actuals, situades a la part sud de Masquefa. Les obres es van dur a terme entre el 1992 i el 1997, que va ser quan es van inaugurar. Durant aquestes més de tres dècades, han passat pel centre milers d’amfibis i rèptils, i molts d’ells han estat alliberats. Ara estan a punt d’arribar als 22.000 animals alliberats, la majoria tortugues terrestres i aquàtiques autòctones, com per exemple la tortuga mediterrània. 

«Nosaltres fa molts anys que portem projectes de conservació d’aquesta espècie», explica Joaquim Soler, director tècnic del CRARC, sobre la tortuga mediterrània. De fet, el primer projecte d’alliberament d’aquestes tortugues es va dur a terme l’any 1992, al Parc Natural del Garraf, fet que després s’ha ampliat a altres zones, com per exemple el Parc Natural del Montsant des de l’any 2005. En total, el 80% d’animals alliberats pel centre durant tota la seva trajectòria són tortugues, mentre que la resta solen ser serps o llangardaixos, entre altres. 

A part, n’hi ha que no han pogut ser alliberats per altres motius i que han arribat a ser casos mediàtics. Un exemple és la pitó reticulada que es va rescatar a Barcelona fa només unes setmanes. També van generar atenció els cocodrils que van arribar de mans de dos turistes que els havien comprat a Egipte o de tres caimans que van ser rescatats al riu Besòs, a Collserola i a Castelldefels, respectivament. També han tingut tortugues que han viscut durant moltes dècades i sovint hi arriben exemplars exòtics com l’axolot, un ambifi invasor localitzat a la riera de Marçà, al Priorat, que també està sent estudiat al centre des d’una vessant investigadora.

L’evolució del centre també ha implicat un augment del cost per curar i mantenir els animals i per desenvolupar els diversos projectes científics que s’hi duen a terme, però a dia d’avui el CRARC no es planteja créixer més. «Portem 31 anys en una línia més o menys bona», afirma Soler, que també remarca que el centre s’ha convertit en una oferta turística cultural destacada a Catalunya, sobretot pel fet que no només s’hi poden veure els animals, sinó que s’expliquen les seves històries, problemàtiques i, en definitiva, es consciencia la ciutadania que aquest tipus d’animals no són mascotes. 

Sobre la relació del centre amb el municipi, Soler afirma que el CRARC «és el vaixell insígnia de Masquefa». En aquest sentit assegura que «durant tots aquests anys ens avala la trajectòria». 

L’equip de professionals que treballa al CRARC actualment

L’equip de professionals que treballa al CRARC actualment

Joaquim Soler

DIRECTOR TÈCNIC CRARC

«A vegades coneixem més animals de fora que els autòctons»

Joaquim Soler, de 58 anys d’edat, és el director tècnic del CRARC. És una de les persones que va veure néixer el centre i que ha participat en la seva evolució fins a convertir-se en un centre de referència a Catalunya i també a Espanya. 

Fa molt temps que treballa amb amfibis i rèptils. Com es va endinsar en aquest món?

Va ser l’any 1988, a la fira de mostres que fan a Igualada. Hi havia un estand de l’Ajuntament de Masquefa, em va cridar l’atenció i m’hi vaig apuntar. Va començar una mica en broma, però ja bastants anys que hi soc.

I d’on va néixer l’afició pels amfibis i els rèptils?

Em ve d’abans, d’afició per tots els animals en general, i també per la flora. Érem un grup de gent que ens agradava la fauna i per això ens vam apuntar en aquest tema. Vam veure que podíem treballar i fer coses per la natura, en aquest cas pels rèptils i amfibis, que són el grup més abandonat de tots. Hi ha aquest grupet d’animals, com la serp i els llangardaixos, que no els vol veure ningú. Des d’aleshores treballem per conscienciar la gent en el respecte a aquests animals.

Quin és l’animal que més t’agrada o et crida l’atenció?

Les tortugues en general, sobretot les terrestres. Les gegants són les que més m’atreuen. També m’agrada la tortuga mediterrània, que és l’única que fa país perquè l’únic lloc de la península Ibèrica on la podem trobar és a Catalunya. De les tortugues gegants, el que m’agrada més és la seva tranquil·litat i la seva llarga vida. Sembla mentida que un animal pugui arribar a viure 100 anys més que una persona. Les mires i sembla que tinguin saviesa, que et comuniquin alguna cosa.

Com és el seu dia a dia al centre?

Un aspecte important és la vessant tècnica. En un centre com aquest hi ha molts problemes tècnics que s’han de gestionar. També hi ha la gestió de la fauna, que és un altre dels meus cavalls de batalla. Actualment arriben de 3.000 a 3.000 i escaig animals durant un any que s’han de gestionar. És a dir, cada dia t’arriben uns animals que has de seleccionar, que has d’identificar, que has de passar als serveis veterinaris i que després t’has d’encarregar de trobar-li un lloc a la natura, sovint a través de la col·laboració en projectes. Una altra part és l’administrativa i també l’educativa, que jo dirigeixo.

Em parlava de la tortuga mediterrània. La gent d’aquí realment coneix els amfibis i rèptils autòctons del nostre territori?

Cada vegada es coneixen més, però realment és un món desconegut. Sobretot el món de les serps és el que fa més por a la societat en general i és potser el que més treball dona en el sentit de fer veure que tenen una importància vital en els ecosistemes. Si no hi haguessin serps, probablement no existiria l’ésser humà, perquè hi haurien altres animals, com la rata i els ratolins, que es menjarien les collites, o també els insectes. En el cas dels amfibis, hi ha un desconeixement general. Tothom coneix les granotes i els gripaus, però realment el ventall d’amfibis és molt ampli a Catalunya i tenen un factor molt important en el control de plagues, sobretot d’insectes. A vegades coneixem més animals de fora que d’aquí perquè la nostra fauna és menys cridanera perquè no són animals de mides grans, ni de colors cridaners, però són els nostres, i val la pena conèixer-los i respectar-los.

Què és el que crida més l’atenció dels visitants que venen al CRARC?

El que més copsa l’interès de la gent generalment són els cocodrils i les serps. Precisament per això, en tots els plafons i explicacions que hi ha sempre expliquem les històries que hi ha darrere d’aquests animals, perquè s’adonin que no són animals per tenir-los com a mascota. Lògicament els animals grans i vistosos donen més joc. Però a mesura que vas visitant el centre i veus que hi ha 400 tortugues mediterrànies, 500 de Florida i veus tots aquests volums, és quan la gent s’adona que si són aquí és per alguna cosa. La funció d’aquest centre bàsicament és aquesta.

Zuleika Alonso

TREBALLADORA CRARC

«M’agrada descobrir com viuen, la seva estètica... els trobo apassionants»

Zuleika Alonso Ferrera, de 45 anys, és una de les tècniques de manteniment i educació ambiental del CRARC, tot i que també fa tasques de suport veterinari. Treballa al centre des del 2019 i hi va arribar després d’apassionar-se pel món dels animals i d’haver treballat en llocs semblants.

Ja fa uns 4 anys que treballa al CRARC. Quina és la seva feina al centre? 

Hi soc des del 2019 i m’encarrego, sobretot, del tema dels animals apadrinats. A part d’això faig altres feines, com manteniment, primers tractaments d’animals hospitalitzats, neteja, jardineria, etc. Pel que fa als apadrinats, normalment faig els primers tractaments. M’encarrego de marcar-los, de pintar-los i de portar un ordre, ja que n’hi ha molts.

Com va arribar a treballar aquí?

Jo treballava de monitora esportiva, que era la meva professió des de feia molts anys. També vaig estar treballant en una botiga d’animals que tenien rèptils i amfibis i em va encantar. Tot el tema dels animals m’agrada molt. Aleshores vaig trobar aquest centre i vaig decidir provar-ho. Des de llavors que soc aquí. 

Aquí conviu amb diferents tipus de rèptils i amfibis. Què és el que més li fascina d’aquests animals?

Bé, és que m’agraden tots els animals en general i els estimo molt. Els rèptils i els amfibis són animals molt especials. En el cas dels mamífers, el que potser m’agrada més és que mostren emocions, però aquests no ho fan. Però també m’agrada la seva estètica, la seva cara, descobrir com viuen, com cacen... els trobo realment apassionants.

També s’encarrega de fer visites als infants. Què diuen quan veuen aquests animals?

Els crida molt l’atenció. Sobretot quan toquen la serp. És un animal molt mitificat i sempre els sorprèn que sigui tan suau. Tocar escates per a ells és totalment diferent de tocar, per exemple, un conill, que té pèl. El que més els diem és que aquests animals no són mascotes, volem que agafin consciència que no s’ha de tenir la típica tortugueta per substituir un gos o un gat per haver-lo de cuidar menys. 

Els nens i nenes saben realment la quantitat d’amfibis i rèptils que hi pot haver a Catalunya?

Ho desconeixen molt. Jo crec que desconeixen encara més els amfibis que els rèptils, però en general no hi ha gaire cultura mediambiental. Per això nosaltres centrem molts esforços en això, a educar-los mediambientalment. En definitiva, jo crec que el que es necessitaria és més educació mediambiental en general, perquè els adults també han d’ensenyar els nens a respectar els animals i a no tenir-ne a casa per tenir-ne. 

Ha canviat molt el centre des que va arribar fins ara?

Ha millorat molt i continua millorant sobre la marxa. També he de dir que jo no puc jutjar molt perquè no fa 30 anys que soc aquí com altres, però sí que és veritat que en quatre anys he vist un canvi cap a millor pel que fa a infraestructures i organització, i també en altres aspectes.

stats