Aigua de Rigat, l’empresa que subministra aigua potable a Igualada, Vilanova del Camí, la Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt, Òdena i Copons va celebrar ahir al vespre l’acte central del seu centenari al Museu de la Pell d’Igualada. Aigua de Rigat, que societàriament està formada per Aigües de Barcelona (Agbar) i per l’Ajuntament d’Igualada, es va envoltar per a la celebració de la direcció de l’Agència Catalana de l’Aigua, de la pròpia Agbar, d’una àmplia representació del govern d’Igualada, del president del Consell Comarcal de l’Anoia i, entre d’altres, per treballadors de la companyia que van compartir la commemoració. Els actes encara continuaran més endavant amb la presentació d’un llibre sobre la història d’Aigua de Rigat.

Els assistents a l'acte central del centanari d'Aigua de Rigat Enric Badia

L’acte, conduït pel periodista igualadí, Joan Maria Morros (degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i cap d’informatius de Rac1), va tenir una part d’explicació de la història de la companyia, des de la seva fundació el 1923 fins a les accions més recents, entre les quals destaca la que s’identifica com l’arribada de l’aigua de la Llosa del Cavall, ja en aquesta dècada, i que en realitat és l’aigua que serveix a Igualada Aigües Ter-Llobregat (ATLL), que tant podria arribar a la capital de l’Anoia des del pantà de la Llosa del Cavall, al Solsonès, com des de la planta d’Abrera, al Baix Llobregat Nord. Aquesta aigua, com a quedar ben palès en les intervencions tant dels responsables d’Aigua de Rigat com de l’Ajuntament d’Igualada, ha estat una garantia de subministrament per a Igualada, però també un alleugiment de la pressió i situació d’estrès en la que es troba l’aqüífer Carme-Capellades, sobreexplotat.

Com va recordar el gerent d’Aigua de Rigat, Francesc Giralt, l’arribada de l’Aigua de la Llosa del Cavall a Igualada ha estat, també, una bona notícia per alguns municipis que en depenen pràcticament totalment.

Giralt també va apuntar alguns dels reptes que tindrem al davant en els anys vinents, com pot ser la regeneració de les aigües brutes (entorn de Barcelona ja es fa), un major seguiment i anàlisi de les aigües de depuradora per tenir més informació sanitària i poder prevenir actuacions, millorar la qualitat des del punt de vista sanitari i pensar en la construcció de places inundables per fer front a fortes tempestes. I en el cas Igualada, també penjar en un major reaprofitament de les aigües subterrànies.

Va seguir a Giralt, Narcís Berberana, director general d’Agbar, que va arrencar el seu discurs posant èmfasi en el paper que ha jugat Aigua de Rigat en el desenvolupament econòmic i social de la comarca, tot afirmant: “A Aigua de Rigat volem impulsar el progrés de la societat, de la comarca i de tots els ecosistemes naturals que formen d’aquest entorn i de les persones que hi viuen”.

Narcís Berberana, director general d'Agbar Enric Badia

Així mateix, el directiu d’Agbar va posar en valor la tasca realitzada per tot l’equip professional d’Aigua de Rigat, va agrair el suport de les administracions i dels diferents grups de relació: proveïdors, entitats, etc. “Tot l’equip que treballa a la companyia té la convicció de que està prestant un servei absolutament essencial. El que busquem és suportar el progrés de la ciutadania, de les indústries, de tot el teixit de la nostra comarca i de les nostres ciutats.”

Va tancar l’acte l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, que no va citar en cap moment temes referents a la municipalització del servei que alguns grups de l’Ajuntament defensen, va agrair el servei i l’alt rendiment de la xarxa, el 86%, i va fer una petició a Aigua de Rigat perquè pensin en la possibilitat de recuperar el primer molí de la companyia per a finalitats turístiques.