El CREAF ha resumit 10 propostes basades en la ciència com millorar la gestió dels boscos de Catalunya i les ha presentat al Parlament Europeu. El director del centre, en Joan Pino, va intervenir en el seminari “La necessitat de la gestió dels boscos. El cas dels boscos mediterranis”, organitzada per l’eurodiputat Jordi Solé el passat 7 de novembre, on va presentar aquest particular decàleg. El missatge clau del decàleg, segons el mateix Pino, és que la gestió dels boscos ha d’acompanyar el bosc, un sistema viu i dinàmic, en tres reptes a la vegada: mantenir la biodiversitat que acull, fer-los més resilients al canvi climàtic i ajudar que proporcionin els serveis que li demanem com a societat. En aquest sentit, el CREAF aposta per una gestió forestal basada en la ciència i consensuada amb els actors del territori per trobar pràctiques de gestió que permetin un desenvolupament sostenible de la bioeconomia forestal, aprofitant els productes i serveis del bosc però sense perjudicar la salut i el seu bon funcionament. Aposta també per diversificar les pràctiques de gestió, amb nivells d’intensitat adaptats a cada lloc i a cada objectiu. I, de fet, reconeix que no intervenir (aparentment, no gestionar) també s’ha d’entendre com a gestió forestal si és una decisió planificada i amb un objectiu clar..
Les 10 recomanacions recorden que Catalunya té una gran diversitat de paisatge i de boscos. Cada bosc es troba en un estat, en un context climàtic, topogràfic, socioeconòmic i històric diferent. En aquesta realitat, és recomanable que la gestió tingui en compte les funcions que volem restaurar, mantenir o millorar segons cada territori o paisatge. No ho podem esperar tot del bosc a tot arreu.
Segons els investigadors, també s’ha de tenir en compte que els ecosistemes, i particularment els boscos, són multifuncionals, és a dir, fan diferents funcions a la vegada que contribueixen al nostre benestar, fins aprofitament de fusta, els bolets o la regulació del clima, entre altres. Així doncs, hauran de coexistir diversos models de gestió del bosc segons les funcions que es necessitin a cada lloc i segons el que cada bosc és capaç d’oferir. Això passa per una ordenació territorial coordinada, una tasca que hauran de fer les administracions competents amb l’ajut de persones expertes i amb la implicació dels sectors concernits (propietaris forestals, ramaders, empresaris del turisme verd, grups conservacionistes, entre d'altres).
El decàleg fa menció especial a les amenaces i vulnerabilitats del canvi climàtic. En aquest context, cal apostar per una gestió preventiva, a causa del risc d’incendis, i adaptativa, per ajudar als boscos a fer front al canvi climàtic. Les mesures no són generalitzables arreu a causa dels costos econòmics i socials que impliquen i perquè no sempre són efectives. Caldrà fer-ho per zones, a les zones més accessibles i estratègiques per al control del foc o amb més risc per a la població, caldrà crear paisatges amb menys càrrega de combustible i més discontinuïtat forestal, a les més inaccessibles o remotes, caldrà assumir que la dinàmica natural -inclòs els incendis o la mateixa sequera- sigui la que acabi gestionant el mateix bosc.
Per últim, la gestió ha de vetllar per mantenir els boscos saludables i plens de vida. Per tant, també caldrà reservar una part substancial dels boscos més ben conservats perquè evolucionin cap a estadis més madurs i sense cap altra gestió que la seva pròpia dinàmica natural.
10 reflexions i propostes per dibuixar el futur dels boscos
El full de ruta del CREAF sobre com ha de ser la gestió forestal del futur, se sintetitza en un decàleg, fruit d'un procés de reflexió interna en el que han participat la majoria de les persones expertes forestals del centre. Una primera mesura indica que la gestió forestal ha de fer front a un nou entorn climàtic i social que canvia acceleradament. Aquest nou entorn està provocant canvis en la composició d'espècies i pèrdua de biomassa. Els boscos respondran progressivament o de manera més sobtada, amb mortalitats massives d'arbres causades principalment per sequera, plagues o incendis. D’altra banda, els boscos ja han de fer front a les noves demandes de la societat i això fa que augmenti la pressió pels anomenats serveis ecosistèmics que proporcionen. Cal acompanyar el bosc en la seva transició cap a aquest nou context socioambiental.
El segon punt aborda la gestió forestal i indica que l’objectiu principal de la gestió forestal a Catalunya ha de ser restaurar, mantenir o millorar la salut o funcionalitat ecològica dels boscos. Només així podem assegurar que es conserva la seva biodiversitat i que mantenim a llarg termini el benestar i els serveis que els boscos aporten a la societat. La gestió forestal ha de permetre guanyar temps i evitar transicions traumàtiques que poden comportar pèrdues de sòl i col·lapses en els serveis ecosistèmics i la biodiversitat, a banda de riscos per a la població associats a pertorbacions com els incendis forestals.
La gestió ha de buscar aconseguir boscos multifuncionals, que proveeixin el màxim de funcions i serveis, però caldrà adaptar aquesta provisió als objectius específics de cada cas, en funció de les potencialitats de cada bosc. Aquesta és la tercera reflexió. Això vol dir que de vegades es podrà combinar la gestió orientada a l’aprofitament forestal amb la destinada a la prevenció d’incendis o a la conservació de la biodiversitat, però això no ha de per què passar sempre, i llavors caldrà triar.
La quarta idea tracta sobre la necessitat fer una gestió forestal diversa. I diu que mantenir la funcionalitat dels boscos requereix eines de gestió forestal molt diverses amb gradients d’intervenció que van des de promoure l’evolució lliure de les masses forestals fins a la rompuda del bosc i la substitució per conreus o pastures, passant per tallades de freqüència i intensitat variables segons els objectius específics i el context socioambiental de cada lloc. Aquesta gestió és necessàriament complexa, aplicada a escales espacials molt diferents i integrada en els sistemes socioecològics locals, i amb resultats a mig i llarg termini.
La cinquena aportació és posar la ciència en mans dels gestors forestals. La gestió forestal ha de ser basada en el coneixement que proporciona la ciència: ha de contemplar l’estat de salut actual de cada bosc, les diverses funcions que s’hi donen i els serveis potencials del bosc; ha de considerar escales espacials molt diferents (rodal, paisatge, conca, regió), i escales de temps també diverses i com a mínim de decennis; ha de contemplar el context ambiental actual, però també el futur que resultarà del canvi climàtic. A Catalunya hi ha molts actors de l’àmbit de la recerca que poden aportar informació i dades d’alta qualitat que s’han de transferir a la planificació de la gestió.
La gestió forestal ha de prioritzar les anomenades solucions basades en la natura. Aquest és el sisè punt del decàleg. Consideren que aquestes prioritzacions permeten que els boscos mantinguin la complexitat que es requereix per ser resilient als canvis i per oferir múltiples funcions i serveis ambientals. Un bosc monoespecífic i amb una estructura simplificada difícilment podrà oferir el que li demanem. El concepte de solucions basades en la natura ens ha de permetre alinear les estratègies forestals, de gestió del territori i de conservació de la biodiversitat catalanes, espanyoles i europees.
Cal combinar la gestió amb la recuperació dels processos naturals perduts que regulen la dinàmica del bosc, com són l’herbivoria i els règims d’inundacions o d’incendis. Aquesta combinació, la setena conclusió, també ha de comprendre els processos associats a l’activitat humana, com és l’extracció de fusta o la pastura dels ramats domèstics. Cal una visió de conjunt que contempli els sistemes naturals i humans amb les seves dinàmiques respectives i la valoració dels riscos associats a aquests processos. Aquesta recomanació està totalment alineada amb les estratègies forestals i de conservació de la biodiversitat europees i espanyoles i amb el concepte de solucions basades en la natura.
Reclama més i millor planificació. El vuitè punt del decàleg del Creaf diu que cal fer una planificació territorial dels usos del bosc per assegurar que la gestió manté la complexitat i multifuncionalitat a escala de paisatge. La gestió forestal s’ha de recolzar en l’ordenació i la planificació territorials, ha de ser compartida i ha d'estar integrada en la dinàmica socioeconòmica del territori. En aquest sentit, cal avançar cap a un model compartit de gestió del bosc, amb estratègies i indicadors acordats entre els diversos sectors concernits i que tinguin en compte tant els condicionants ambientals com els socioeconòmics.
Les mesures preventives per reduir i atenuar els efectes dels incendis forestals no es poden aplicar de manera uniforme. Els tècnics especifiquen en el novè punt que cal una reflexió específica i de conjunt sobre la problemàtica dels incendis forestals, que avaluï la idoneïtat i la factibilitat d’aplicar diverses eines de gestió a situacions socioambientals diferents. No es poden aplicar reduccions de la càrrega de combustible arreu ni gestionar tot el paisatge per a la prevenció d’incendis, per motius diversos (ecològics, socials, i també econòmics). Caldrà, per tant, acceptar una certa freqüència d’incendis, prioritzar on es fan les intervencions més intenses i on és més raonable fer servir el foc com un procés natural i promoure la dinàmica lliure dels ecosistemes.
I el desè i últim apartat el dediquen a la biodiversitat del bosc. Cal entendre el bosc com un ecosistema clau i valorar pel seu paper en la conservació de la biodiversitat, en la provisió de funcions, béns i serveis essencials per al conjunt de la societat. Per a aconseguir-ho cal enriquir i ampliar el relat sobre què considerem gestió forestal, incorporant-hi la recuperació i el manteniment de processos naturals com una eina clau.
