Els pobles de l’Alta Segarra encara no han iniciat els tràmits per esdevenir comarca

Els pobles de l’Alta Segarra encara no han iniciat els tràmits per esdevenir comarca, segons afirma el Secretari de Governs Locals i de Relacions amb l’Aran, David Rodríguez. «Fa temps vam comunicar als alcaldes dels municipis quin és el procediment que havien de seguir per reclamar l’oficialitat de la comarca, però no n’hem sabut res més», explica. Respecte a això, la presidenta de la Mancomunitat de l’Alta Segarra i alcaldessa de Calaf, Montserrat Mases, respon que «ho estem treballant. Quan tinguem la documentació preparada l’enviarem». 

Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí de Sesgueioles i Sant Pere Sallavinera són els set municipis que integrarien la comarca de l’Alta Segarra, amb capital a Calaf, que és el nucli més gran en termes de població i de serveis. Es tracta d’un territori que «integra una realitat econòmica, històrica i social ben diferent de la resta de l’Anoia, però que encara no disposa d’una administració comarcal pròpia», com és habitual sentir entre la seva gent. 

No és cap mentida que la comarca de l’Alta Segarra és una realitat tant social com històrica que necessita una resposta, com tampoc ho és deixar clar que la responsabilitat que aquest projecte esdevingui una realitat és una tasca que correspon exclusivament als alcaldes i ajuntaments dels set municipis responsables. «Durant aquesta legislatura s’han fet reunions i gestions amb el govern català per crear el full de ruta per la creació de la futura comarca», destaca l’alcalde de Calonge de Segarra, Xavier Nadal. 

Cal destacar, però, que aquest full de ruta està definit des de l’anterior legislatura. «Abans del canvi d’Ajuntaments, un parell de municipis ens van enviar l’acord de ple segons el qual volien iniciar el procediment per constituir la comarca, però no van seguir els passos de forma correcta. Va ser llavors quan els vam explicar quin era l’ordre per poder acceptar la sol·licitud», explica Rodríguez. «Des de la Generalitat no en sabem gran cosa. Sembla que el tema estigui parat», afegeix. 

«Al final de la passada legislatura es veien moltes ganes de tirar endavant amb el procés. El problema és que quedava poc temps per fer el canvi d’Ajuntaments. Encara que els vaig dir que no hi havia prou marge per fer el procediment natural, van insistir a deixar el tema tan avançat com fos possible per acabar-lo més endavant», explica. 

Però des d’aquell moment, ell mateix afirma que «encara no tenim constància que s’hagi avançat amb el primer pas, que és acordar en el ple dels set municipis que es vol tirar endavant amb el procés». La resposta de Nadal respecte als terminis per fer front a aquesta qüestió és: «bé, s’han de fer alguns passos, un dels quals és l’acord de ple”. 

Sí que ho van fer Calaf i Pujalt, dos dels municipis que van arribar a completar aquest primer pas abans del canvi de legislatura. L’alcalde de Pujalt, Pere Massana, explica que «hi ha la voluntat de fer-ho realitat, però no s’ha avançat gaire des de llavors». 

«Al principi d’aquesta legislatura vam creure convenient convocar una reunió amb els responsables de la Generalitat per mostrar interès i explicar-los que volíem continuar endavant amb el procés. Però des de llavors crec que ha quedat així», explica Massana, que també afirma: «és una cosa que està adormida des de fa temps, semblava que amb la creació d’altres comarques, com el Moianès o el Lluçanès, era el moment d’enllestir-ho, però s’ha avançat poc». 

Si finalment es vol tirar endavant amb l’oficialitat de l’Alta Segarra, els passos a seguir són els següents: «S’ha de crear un expedient únic on el municipi que exerceix de capital de comarca, en aquest cas Calaf, ha d’agafar-ne la responsabilitat i fer-ne el seguiment. A partir d’aquí, cada municipi ha d’acordar-ho en el ple municipal i incorporar-ho a l’expedient, juntament amb la justificació de per què és necessària la comarca. Un cop aprovat, s’ha de donar audiència a les entitats afectades, perquè donin resposta a les al·legacions i transmetre-les a la Generalitat. Tan bon punt estigui fet, ha de passar per una sèrie de mecanismes i valorar si s’accepta la sol·licitud», exposa Rodríguez.

Una necessitat comarcal que neix a partir de l’impuls de la Llei de Vegueries

L’Alta Segarra és una realitat geogràfica que ha existit sempre, però que no es va convertir en necessitat comarcal fins a la creació, per primera vegada, de la divisió territorial de Catalunya de 1936, plantejada quatre anys abans, i encara més, amb la Llei de Vegueries actual.

La divisió territorial de Catalunya que es va proposar inicialment el 1932 va obligar els municipis de l’Alta Segarra, aleshores part de la Segarra, a respondre a una primera vegueria que els portaria a Lleida, molt lluny de la seva realitat social. L’eix segarrenc de Cervera-Guissona-Torà-Calaf, que es dividia en dos a l’hora d’escollir una vegueria, amb Lleida i Manresa com a alternativa, va deixar una distinció clara entre la Baixa Segarra (Cervera) i l’Alta Segarra (Calaf). 

Aquesta primera oportunitat per la creació de l’Alta Segarra es va desestimar perquè es va considerar que Calaf, llavors amb 1.500 habitants, no podia ser capital de comarca (el mínim n’era de 6.000). 

Amb la Llei de Vegueries vigent, la majoria dels municipis de l’Anoia van escollir formar part de la vegueria del Penedès, mentre que els municipis de l’Alta Segarra van optar per la Catalunya Central, amb capital a Manresa. Aquest segon procés, va revifar el debat de la necessitat comarcal de l’Alta Segarra, una realitat social que va més enllà dels debats administratius i les divisions territorials. 

Pere Massana, l’alcalde de Pujalt, un dels municipis implicats en la creació de l’Alta Segarra, explica que «el repartiment actual és una situació desendreçada, per dir-ho de manera senzilla. No pot ser que dins la mateixa comarca de l’Anoia tinguem els municipis repartits entre dues vegueries totalment diferenciades. Ja es veu que no pot ser. La creació de la nova comarca és la solució més útil».

Subscriu-te per seguir llegint