La Fou de Tous reneix amb les pluges després de tres anys de sequera

Les pluges de les darreres setmanes han tornat a fer córrer l’aigua per la Fou de Tous, un saltant d'aigua de la riera temporal que, fins fa tres anys, solia rajar de tardor a primavera. La sequera havia deixat aquest espai emblemàtic completament sec, però les darreres precipitacions han permès recuperar una imatge que feia temps que no es veia.

Les pluges d’aquests darrers dies han fet augmentar considerablement les reserves d’aigua arreu del país. Els embassaments de les conques internes han arribat al 46%, el nivell més alt en gairebé tres anys. Tous no n’és una excepció i les precipitacions han permès recuperar imatges que feia temps que no es veien, com la Fou rajant de nou.

L’alcalde del municipi, David Alquézar, destaca que, tot i que la situació encara no és de normalitat, el retorn de l’aigua a la riera és significatiu: "La Fou és una riera temporal, però el fet que torni a rajar després de tres anys sense aigua és una gran notícia i un indicador de com les darreres pluges han ajudat a recarregar l’aqüífer". Segons les dades de l’estació meteorològica municipal MeteoTousPoble, aquest mes de març ja s’han registrat 91 litres per metre quadrat, acumulant un total de 120,6 litres des de principi d'any.

El municipi de Tous compta amb un aqüífer propi, independent d’altres sistemes, fet que ha permès que la sequera no l’afectés amb la mateixa gravetat que a altres municipis. Segons Alquézar, hi ha tres factors clau que han ajudat a preservar l’aigua a Tous: "Hem invertit molt en la xarxa de subministrament en els darrers anys i ara tenim unes pèrdues inferiors al 10%, una xifra molt baixa. A més, el fet de comptar amb un aqüífer propi ens dona una autonomia que altres municipis no tenen”. A més, l’incendi del juliol de 2021, tot i ser una tragèdia, va facilitar la infiltració d’aigua: "Com que es van cremar molts arbres, la pluja va poder arribar millor al subsol recarregar l’aqüífer".

L’any passat, en plena sequera, Tous va haver de portar cisternes d'aigua però no per manca del recurs, sinó per problemes de qualitat: "L’aigua sortia tèrbola perquè ens abastíem de capes massa profundes, i això ens va alertar que el nivell de l’aqüífer estava descendint", explica Alquézar.

Les imatges d’aquests dies recorden escenes que feia temps que no es veien, com el saltant de Santa Càndida, un altre punt emblemàtic del territori. Malgrat aquestes bones notícies, les autoritats locals adverteixen que encara caldran més precipitacions per consolidar una recuperació real de l’aqüífer i garantir la normalitat hídrica al municipi.