Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El cinema perdut a l’Alta Segarra, recuperar un entreteniment antic

Calaf, Sant Martí de Sesgueioles i els Prats de Rei havien tingut cinema fins a finals del segle XX

L’última màquina dels Prats de Rei

L’última màquina dels Prats de Rei / Arxiu particular

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Ton Badia

Igualada

El cinema a l’Alta Segarra, recuperar un entreteniment antic amb protagonisme destacat durant dècades. Calaf, Sant Martí Sesgueioles i els Prats de Rei, són tres exemples clars d’una de les activitats socials centrals fins a finals dels anys seixanta.

Calaf va arribar a tenir fins a tres cinemes simultanis: el Salón Rosa, el Centro Parroquial i el Casino. Tots tres van deixar de fer-hi pel·lícules a finals dels anys seixanta, «incapaços de competir amb l’aparició i l'oferta de les grans multisales de les ciutats més grans», tal com va explicar l’actual president del Casino de Calaf, Jordi Mas.

Més endavant, en la història recent del municipi, el Casal de Calaf va oferir una programació limitada. L’actual president, Rossend Bascompte, va explicar que «se n’ha fet a tres espais diferents: als baixos de l’edifici, a la sala Folch i Torres i al pati, on oferíem cinema a la fresca. Però fa uns cinc anys que en vam deixar de fer».

Actualment, només el Casino ofereix una projecció mensual dins el Cicle Gaudí. Encara que Mas afirma que «ens agradaria recuperar el cinema, requereix una inversió elevada que a hores d’ara no podem afrontar».

Sant Martí Sesgueioles va comptar amb el cinema del Cafè de l’Andreu (Cal Casaca), on cada diumenge es projectaven dues pel·lícules. Aquesta activitat, molt popular, va durar fins a finals dels anys seixanta. Avui dia, l’alcaldessa, Marina Graells, va reconèixer que «no s’està fent res, però sí que hem valorat opcions com la d’un cinefòrum».

Al municipi dels Prats de Rei, la història també és rica. El poble va disposar de dues sales, El Local i La Cooperativa, que oferien dues sessions cada diumenge amb les pel·lícules que s’intercanviaven amb Calaf i Sant Martí. Amb el tancament d’aquestes sales a finals dels seixanta, el Casal Parroquial va agafar el relleu fins a finals dels anys noranta, quan se’n va deixar de fer definitivament.

Tracking Pixel Contents