«El mòbil s’ha convertit en elnou xumet digital»

Una criatura plora i, instintivament, els pares, sense donar-li moltes voltes, li passen el mòbil perquè es calmi. Silenci immediat. Però també silenci emocional. “El mòbil s’ha convertit en el nou xumet digital”, diu la psicòloga igualadina Dominica Díez. «És pràctic, però si bloquegem l’expressió emocional i no deixem espai per aprendre a calmar-se, els infants no desenvolupen recursos propis d’autoregulació».

Parla amb fermesa però sense alarmisme. Té un to docent, natural, que no imposa però convenç. Fa gairebé vint anys que dirigeix la Unitat d’Addiccions Comportamentals de la Fundació Althaia de Manresa, pionera a Catalunya en tractar dependències sense substància. També és professora a la UVic i al postgrau especialitzat. «Faig diverses coses, però la meva activitat principal és a Althaia, hi dedico 40 hores setmanals.».

Quan va començar, el 2005, gairebé tots els pacients venien per màquines escurabutxaques. «El 97% de les consultes eren homes enganxats al joc presencial: bars, bingo, casino...». Però el panorama ha canviat radicalment: «Ara, més d’un 30% venen per joc online, especialment apostes esportives», i molts són menors. «Hi poden accedir amb un euro. Es juga des del llit, a qualsevol hora. Això ho fa molt accessible i molt perillós», sentència.

A partir de 2009, comencen a arribar consultes per addicció a videojocs: «Moltes vegades, derivats per l’escola o pels serveis infantojuvenils.» En paral·lel, creixen els casos de compres compulsives o ús problemàtic de xarxes socials. «La gent no comença fumant-se un paquet sencer, és un procés progressiu; amb les conductes, passa igual». Hi ha diferències segons el cas: «Hi ha conductes que cal suprimir totalment, i d’altres que es poden regular.» Per exemple, l’ús del mòbil: «No tot és dolent. Cal veure quines aplicacions fan perdre temps i quines poden ser útils. No demonitzem la tecnologia, però sí que cal posar límits i fer un ús saludable». Tècnicament, no totes les conductes es consideren addicció segons els manuals de diagnòstic. «Només el joc i els videojocs estan inclosos en el DSM i la CIE. Però ja es reconeix que hi ha una manera addictiva de relacionar-se amb les compres, el sexe, les xarxes... amb conseqüències similars».

Quan va acabar la carrera, es va especialitzar en psiquiatria infantojuvenil. Va treballar durant quinze anys a Igualada. En paral·lel, va fer pràctiques i voluntariat en un centre que ajudava a desprogramar persones captades per sectes. «Allà vaig veure com de vulnerables poden ser les persones en determinats moments. Hi havia una dinàmica clarament addictiva. Ara, molts d’aquells professionals es dediquen a les socioaddiccions», resumeix.

Quan li van dir que hi havia una nova plaça a Althaia, va trucar, va fer entrevista i va entrar.»“Va ser una oportunitat de canvi. Venia d’atendre infants i vaig començar a veure adolescents i adults. Tot i que també continuem atenent menor». Treballen colze a colze amb altres serveis del Centre de Salut Mental. «A Manresa estem tots al mateix edifici, cosa que gairebé no passa enlloc més. La coordinació amb infantojuvenil, psiquiatria, psicologia... és molt àgil i ens permet abordar millor els casos complexos».

Hi ha senyals d’alarma que sempre cal tenir presents: «Pèrdua d’interès per activitats habituals, baixada del rendiment acadèmic, canvis d’humor quan se suprimeix la conducta, resistència a posar normes...» I insisteix que cal diferenciar entre ús intensiu i ús problemàtic» «És una gradació. Però quan una conducta interfereix amb els objectius vitals, ja no és saludable». «Reivindico l’avorriment, sense aquest no hi ha creativitat; cal preservar espais de joc i silenci», afegeix.

Una de les seves grans preocupacions és la sobreexposició a pantalles des de la primera infància. «Cada vegada més nens comencen a parlar més tard. Això ho veiem a les llars d’infants. La pantalla fragmenta la comunicació entre l’adult i el nen. I això afecta la regulació emocional». També afecta l’atenció: «No podem fer dues coses amb atenció plena alhora. Si estàs fent deures i tens el mòbil al costat, ja estàs dividit. A més, només tenir-lo a prop ja segresta part de la teva atenció»” I sobre el descans, és categòrica: «60 minuts abans d’anar a dormir, cap pantalla. La llum blava bloqueja la melatonina. I el mòbil, fora de l’habitació. Si els pares també ho fan, millor». «La pantalla no és només el que veus, és també tot el que deixes de fer mentre la mires», rebla.

Pel que fa a les escoles, defensa una digitalització més pausada: “S’ha fet massa d’hora. Hi ha escoles que ja estan rectificant. I això és positiu”. També han elaborat guies i participat en taules de treball amb el Departament de Salut: «Ens cal més prevenció i més campanyes de sensibilització».

I ella, la Dominica, com ho porta? Predica amb l’exemple? Quin us fa del telèfon mòbil? «Intento fer de model. El mòbil el tinc silenciat, no el porto quan surto a caminar, i quan faig sessions terapèutiques, l’amago. Però reconec que costa. Si a nosaltres, que tenim coneixement, ens passa... imagina’t la resta».