Alexis Andreu, psicòleg: «Les addiccions per joc i apostes, compres compulsives i ús excessiu d’aplicacions i videojocs són les que més creixeran en els pròxims anys»

Aquest octubre s’ha commemorat el Dia Mundial de la Salut Mental en un moment d’augment de casos d’ansietat, depressió i noves addiccions digitals entre els joves. El Consorci Sanitari de l’Anoia centrarà el seu XVIII Workshop —que se celebrarà els dies 7 i 21 de novembre a Igualada— en salut digital, addiccions comportamentals i patologia dual. Alexis Andreu, psicòleg i coordinador del CASD, alerta que la pròxima gran onada no serà química, sinó digital. Alexis Andreu, psicòleg i coordinador del CASD, en fa una radiografia precisa.

Quines problemàtiques predominants veieu actualment als centres de salut mental?

Continuem veient sobretot trastorn depressiu major i trastorns d’ansietat, que impacten de ple en la funcionalitat. A banda, es mantenen els trastorns mentals severs, com l’esquizofrènia i el trastorn bipolar, i hi ha molta presència de trastorns de personalitat, especialment el límit, que genera molt patiment tant a la persona com al nucli familiar.

S’està detectant un augment d’algunes d’aquestes problemàtiques?

Sí. Des del CAS constatem un creixement de les addiccions comportamentals: joc i apostes (en línia i presencials), compres compulsives i ús excessiu d’aplicacions i videojocs. Encara no arriben massivament a consulta perquè molts joves que hi estan immersos tenen 15–17 anys i alguns abandonen l’excés en entrar a la vida adulta, però tot indica que aquesta serà una de les grans preocupacions dels pròxims anys.

I si parlem de substàncies?

Més del 50% dels casos que atenem són per alcohol, seguit de la cocaïna amb prop d’un 20% i, al darrere, cànnabis i altres (MDMA, cristall, etc.). Som una mica hipòcrites: brindem amb cava a cada celebració i, en canvi, etiquetem d’“addicte” qui es passa. No sé per què l’alcohol no s’ha regulat com el tabac; són igual de perillosos.

«Més del 50% dels casos que atenem per substàncies són per alcohol; després ve la cocaïna amb un 20%»

Fa la sensació que cada vegada hi ha més gent que va al psicòleg —sobretot gent jove— i que se’n parla amb més naturalitat que fa uns anys. Ha disminuït realment l’estigma d’anar a teràpia?

Clarament. La visió ha evolucionat: ja no es percep com “tenir un problema greu”, sinó com un espai per entendre què passa i obrir opcions de canvi. L’augment d’oferta i d’accés —també en format no presencial— ha contribuït a normalitzar-ho i a reservar l’atenció pública per als casos més greus.

En els últims anys s’ha parlat molt d’un augment de casos d’ansietat i malestar emocional entre joves i adolescents. Realment ha crescut tant la demanda o hi ha també percepció social i sobreexposició mediàtica?

La majoria de joves estan bé i s’autocuida més que mai. Ara bé, ens fixem molt en els casos greus perquè són els que generen més ressò mediàtic, i això pot transmetre la sensació que hi ha una crisi generalitzada. El que sí que ha crescut és la demanda d’ajuda, marcada per nivells molt alts d’exigència, pressió social i exposició constant a pantalles i comparacions digitals. No és que tots els joves estiguin malament, però cada vegada n’hi ha més que demanen ajuda —i sovint arriben tard.

El mòbil i les pantalles són un dels grans elements en debat. Com s’ha d’afrontar?

Amb límits i educació des de casa. Donar un mòbil a un nen de tres anys per calmar una rebequeria és com posar-li un Ferrari a les mans: els sistemes estan dissenyats per capturar atenció i activar dopamina. Sense normes clares, es construeix addicció des de petit. Cal ensenyar tolerància a la frustració, avorriment i autoregulació.

«Som una societat hipòcrita: brindem amb cava a tot arreu, però quan algú es passa l’assenyalem immediatament.»

Cada vegada més adolescents busquen suport emocional en eines digitals o IA. És un risc? I les plataformes online?

La IA pot ser útil per buscar informació, però no substitueix l’avaluació ni l’acompanyament d’un professional. Les plataformes online també poden ajudar, sempre que hi hagi professionals acreditats al darrere i circuits de derivació. El risc és usar-les com a diagnòstic exprés o com a “substitut” d’una teràpia; això pot normalitzar situacions de risc sense capacitat d’intervenció immediata.

I el paper de la família, l’escola i l’entorn?

És clau. Una bona xarxa no és imprescindible, però ajuda moltíssim. Sovint és l’entorn qui detecta els canvis d’hàbits, l’aïllament o la baixada de rendiment i activa la demanda d’ajuda. L’escola és un gran sensor: detecta primer la caiguda acadèmica i pot avisar perquè la família activi el circuit d’atenció. El seu rol no és tractar, sinó detectar i avisar.

Aquest és justament el focus del XVIII Workshop del CSA. En què se centra?

El workshop d’enguany —“Parlem d’addiccions”— se celebra el 7 i el 21 de novembre al Centre Cívic Nord d’Igualada. Tracta salut digital i noves addiccions, i patologia dual (quan coincideix un trastorn mental i una addicció). S’hi presenten noves línies terapèutiques —com la DBT i el Protocol Unificat— i projectes d’investigació vinculats a universitats i xarxes europees. Va dirigit a professionals de la salut mental i de l’àmbit social, però l’impacte és comunitari.

Mirant cap endavant, què preocupa més d’aquí a deu anys?

Dues coses: l’onada d’addiccions comportamentals entre joves —si no reforcem educació digital i prevenció— I també l’aparició de noves drogues molt discretes, com el gas del “globus”: un nitrit que es pot inhalar, fa un efecte molt ràpid —com tres o quatre cubates alhora— i fins i tot es pot utilitzar per enganyar o abusar d’algú perquè no deixa rastre immediat. Aquí la clau és arribar abans, no després.

Hauríem de regular més la IA, l’accés digital o les substàncies, o sobretot educar?

La regulació hi té un paper, però el pilar és la prevenció i l’educació en riscos i límits. Els adolescents provaran coses noves; això no canviarà. El que podem fer és informar millor, posar fronteres clares i oferir alternatives saludables perquè les decisions no les prengui la dopamina ni la urgència.