Els Pastorets de Calaf: tot un segle teixint cultura, tradició i comunitat

El 25 de desembre de 1925 es van portar a escena per primera vegada els Pastorets de Calaf, representant les peripècies d’en Lluquet i en Rovelló i l'eterna lluita entre el bé i el mal. Des de llavors, la resta és història. Ja fa cent anys que aquesta tradició, nascuda a l’antic local del Centre Catòlic, omple de màgia i esperit nadalenc el municipi anoienc. Aquells primers decorats pintats sobre paper i un repartiment format exclusivament per homes van donar pas a un espectacle viu i en constant evolució —tot i que sempre fidel al text de Folch i Torres— que els ha consolidat com uns dels més destacats de Catalunya.

«Mai m’havia parat a pensar que els Pastorets arribarien a créixer tant», revela Josep Maria Ollé, que hi està vinculat pràcticament des que va néixer, ja que els seus pares van ser uns dels iniciadors d’aquesta tradició. Tot i això, no pot evitar emocionar-se en reparar en la seva gran evolució. «Vam començar amb decorats fets de paper i ara un dels aspectes que més destaca i impacta a l’espectador és el tècnic -escenografia, llums, so i efectes especials-», detalla.

La seva evolució ha estat possible gràcies a la implicació de centenars de persones que, any rere any, els han anat donant forma i personalitat pròpia. Com explica Ollé, cada director hi ha deixat la seva empremta, aportant la seva mirada particular: «alguns n’han destacat l’aspecte fantàstic; d’altres, el vessant religiós o els elements més tradicionals i vinculats a la catalanitat», detalla. El resultat ha estat un mosaic de visions diverses que, amb el temps, ha conformat l’essència dels Pastorets actuals. Tot i aquesta evolució constant, subratlla que «sempre hi ha hagut espai per a la innovació, excepte en el text, que hem procurat mantenir-lo intacte, sense moure’n ni una coma».

Els Pastorets, però, no s’han pogut representar de manera ininterrompuda al llarg d’aquests cent anys, sigui per circumstàncies locals o per causes de força major. La Guerra Civil, per exemple, en va interrompre les funcions entre 1936 i 1938. També les obres als teatres van obligar a aturar temporalment les representacions: primer, entre 1929 i 1933, a l’antic local del Centre Catòlic, i més endavant, entre 1974 i 1975, durant la construcció de l’actual Casal de Calaf.

Aquests episodis, i molts d’altres, demostren que mantenir viva aquesta tradició no ha estat una tasca fàcil. Això sí, «mai s’ha contemplat la possibilitat de deixar-los de representar, si en algun moment hi ha hagut defalliment, sempre ha sortit gent disposada a tirar-los endavant», com manifesta Ollé. Per això, si una paraula pot definir els Pastorets calafins, aquesta és perseverança.

Crear una comunitat

Malgrat el pas del temps, els Pastorets continuen engrescant tant a grans com a petits. El 1925, com explica Ollé, hi havia molt poca oferta d’activitats, i per això molta gent es va animar a participar-hi. «El més maco és que cent anys després, amb les possibilitats que hi ha avui dia, hi hagi tanta gent que es compromet i tira endavant l’espectacle, la qual cosa comporta molta feina, tant pels que surten a escena com pels que fan feina entre bambolines», afegeix.

I si una cosa està clara és que tothom qui ha participat en els Pastorets se’ls sent seus, com diu Josep Maria Sol, membre de la comissió del centenari. Tant és així que l’obra ha deixat tal empremta que algunes de les frases ja formen part del seu llenguatge quotidià. Expressions com «Coques recuites! Quines preguntes que feu!» o «Em sembla que compta les mosques que passen», en boca de Satanàs i Lluquet, respectivament, han esdevingut dites habituals entre els que hi han estat vinculats.

Una edició de rècords

Els Pastorets de Calaf, com va manifestar el seu actual director, Eloi Fonoll, a la roda de premsa de la present temporada, arriben al centenari «amb una salut de ferro» i amb la previsió d’assolir rècords. Enguany, el nombre de participants -sigui dalt de l’escenari o entre bambolines- passarà de 140 a 170 i, a banda, després d’aconseguir un 98,8% d’ocupació la temporada passada enguany estan decidits a fer ple.

Subscriu-te per seguir llegint