Només un 30% del bosc de l’Anoia està gestionat i el 98% és privat: «Fa anys que vam deixar de cuidar-lo»

A l’Anoia, el bosc ha anat avançant sobre els antics conreus de vinya, ametllers o cereals. Avui la superfície forestal s’enfila fins a 50.432 hectàrees —el 65% del territori—, però només un 30,6% està gestionat de manera planificada, segons dades de l’Observatori Forestal Català. D’aquestes hectàrees, el 98,6% són de titularitat privada, molt per sobre de la mitjana catalana.

Sílvia Busquets, veïna de Vilanova d’Espoia (La Torre de Claramunt), és propietària forestal, professora universitària i membre de Dones de Bosc. Cada estiu, diu, viu amb la por latent dels incendis: “En dies de vent i calor extrema, tinc por que en qualsevol moment es pugui iniciar un incendi que avanci de manera virulenta.” Aquesta falta de gestió, afegeix, “no només és un risc ambiental, també és un risc per a les persones que vivim envoltades de boscos”.

Busquets recorda que el bosc havia tingut una funció econòmica que avui s’ha perdut. “Abans se n’extreia llenya, pinyes o calç, però es va deixar de treure’n profit i es va deixar de cuidar. Fer una gestió particular té un cost massa elevat i molts propietaris no s’ho poden permetre.” Considera que cal una gestió mantinguda en el temps i no una neteja puntual del sotabosc, “perquè al cap de dos anys torna a créixer igual”.

Un dels actius que podrien ajudar-hi, afegeix, són els pastors i els seus ramats, “però també han anat desapareixent pels baixos rendiments i per la burocràcia que els ha ofegat”. També lamenta que moltes subvencions es concentren en zones prioritàries amb alt risc d’incendi. “El meu bosc no entra en cap ajut, però després dels grans incendis d’aquest any s’ha despertat la consciència política i potser és el moment de destinar més recursos a la gestió forestal abans que només a l’extinció”, apunta.

Des de Dones de Bosc defensen una mirada nova i compromesa davant l’emergència climàtica. “Volem impulsar una gestió forestal més responsable, equitativa i propera, trencant el sostre de vidre i donant poder de decisió a les dones forestals del futur”, afirma Busquets.

“Si volem bosc, sobra bosc”

“Si volem bosc, sobra bosc. Fa quinze anys que ho diem, i ara fins i tot el president Salvador Illa ho reconeix", afirma Jordi Reixachs, president de l’Associació de Propietaris Forestals de l’Anoia (APF), que agrupa més d’un centenar de propietaris i treballa des de fa més de quinze anys per impulsar la gestió forestal a la comarca.

Reixachs recorda que fa set dècades, “la meitat de la superfície actualment forestal era agrícola”, i que el que s’ha abandonat “no són els boscos, sinó tot el sistema econòmic agrícola i de masies que mantenien viu el territori”. L’augment de la massa forestal ha portat a boscos més densos i sotmesos a estrès hídric, especialment en zones properes a nuclis urbans. “La pluja no és suficient per alimentar tota la massa vegetal, i això redueix l’aigua que arriba als aqüífers”, explica.

La gestió, un repte econòmic i social

El president de l’APF considera que el canvi de model econòmic dels anys seixanta va fer inviable la vida a pagès. “Ara hi ha joves que tornen al territori amb una mirada més idealista, però cal dissenyar projectes agroforestals viables.”

Entre els principals obstacles, cita la petitesa de les finques —moltes en copropietat— i la manca d’habitatge assequible al medi rural. Tot i això, l’entitat impulsa planificacions forestals conjuntes i projectes de ramaderia extensiva per afavorir la prevenció d’incendis i el manteniment de la biodiversitat.

“Hem gestionat 1.800 hectàrees en 151 finques, amb una inversió de més de 3,2 milions d’euros, i hem estat pioners en la restauració de zones cremades com la Serra de Queralt”, detalla Reixachs.

Avisa, però, que els ajuts actuals són insuficients: “Podem fer més gestió, però sense un model econòmic de territori no hi haurà futur.” El president de l’APF alerta també que “el risc real al qual ens enfrontem és la desertització”, resultat d’una combinació de “focs intensos, pluges torrencials, plagues i sequera” que poden erosionar el poc sòl fèrtil de la comarca.

Un repte de país

A escala catalana, el 64% del territori és forestal, però només una tercera part es gestiona de manera planificada. Els experts alerten que els boscos densos consumeixen massa aigua, redueixen la biodiversitat i dificulten l’accés dels bombers.

Busquets ho resumeix amb una reflexió que compartiran molts propietaris de la comarca: “Cal una nova consciència col·lectiva. El bosc no és un decorat, és una responsabilitat compartida.”

En una comarca on el bosc creix, però la gestió no l’acompanya, els propietaris, tècnics i veïns reclamen passar de la consciència a l’acció. "Potser, més que massa bosc, el que hi ha és massa distància entre nosaltres i ell".