Rafa Carmona, professor jubilat: “Ens ha de preocupar que molts joves pensin que una dictadura podria ser millor que una democràcia”

Rafa Carmona és d'Igualada, té 60 anys i és professor de filosofia. S’ha jubilat aquest curs després de 36 anys dedicats a la docència en centres com l’Institut Molí de la Vila de Capellades, Pla de les Moreres de Vilanova del Camí, Pere Vives Vich i el Centre de Formació d’Adults Anoia — en aquests dos darrers també ha exercit de director—, ha viscut en primera persona l’evolució del sistema educatiu des del BUP fins a l’era digital.

Després de tants anys dedicats a l’ensenyament, com recorda els seus inicis com a docent? Què el va portar a triar aquesta professió?

Vaig començar molt jove, amb 24 anys, just després del servei militar. Recordo que el primer dia, fent guàrdia a l’institut Joan Miró de Cornellà, un professor em va renyar pensant que jo era un alumne fora de classe… (riu). Aquesta professió és absolutament vocacional. Estudiant filosofia ja m’imaginava fent classe i transmetent pensament crític. No volia que fossin filòsofs, sinó que gaudissin, pensessin i s’ho passessin bé — perquè això deixa empremta.

En més de tres dècades de docència, quin canvi ha percebut més profund a les aules?

Quan vaig començar encara hi havia BUP i COU, i l’obligatorietat s’aturava als 14 anys. L’arribada de la LOGSE va ser un canvi enorme: passar als instituts amb 12 anys i allargar l’obligatorietat fins als 16 va obrir moltíssimes oportunitats, però també reptes. La figura de l’orientador educatiu —avui imprescindible— al principi va generar molt debat. Ha afavorit la igualtat, però també ha portat desmotivació d’una part de l’alumnat i desgast per al professorat.

«Ser professor no només és ensenyar continguts. És acompanyar persones en el seu creixement personal i intel·lectual»

Quins són els grans reptes actuals de l’educació?

Actualment, els grans reptes són la diversitat cultural i lingüística i el benestar emocional d’alumnes i docents. Però el que més m’amoïna és l’augment d’idees antidemocràtiques entre els joves i la manca d’esperit crític. Que alguns puguin pensar que una dictadura seria millor que una democràcia ens ha de preocupar molt. Educar en valors no pot ser mai accessori.

Molts docents alerten que les famílies cada vegada estan menys implicades. També ho ha percebut així?

Sí, i per desgràcia, a la baixa. A primària encara hi ha implicació, però a la secundària es perd molt. L’educació és una tasca compartida. La relació ideal ha de ser col·laborativa, constant i basada en la confiança mútua. Sense això, és impossible avançar.

Un dels temes del moment és l’ús dels mòbils a les aules: prohibir-los o educar sobre el seu ús?

No podem lluitar contra la tecnologia. Amb la irrupció imminent de la intel·ligència artificial, l’objectiu ha de ser formar per discernir informació veraç i fomentar un ús crític i responsable. La prohibició del mòbil, per si sola, no educa.

«La prohibició del mòbil, per si sola, no educa. Cal formar per discernir informació veraç i tenir criteri en la informació»

Parlava abans de la diversitat lingüística i preocupa l’ús del català entre els joves. Com ho veu?

La situació del català és complicada. No pot ser només llengua d’aula; ha de ser útil a la vida real. Això va més enllà de l’escola. De fet, a l’Escola d’Adults no ens han autoritzat a fer català per a nouvinguts fins aquest curs tot i demanar-ho durant anys.

A banda de professor en instituts també ha estat professor i director del Centre de Formació d'Adults Anoia. Què li ha aportat aquesta etapa?

Ha estat extraordinària. L’educació d’adults és una segona oportunitat real, sobretot per a persones migrants o amb trajectòries vitals difícils. T’adones que educar és transformar, no només instruir.

Té algun record especialment marcat en aquests anys?

L’escola és un lloc de convivència i en ella he trobat grans persones que m’han acompanyat durant aquest procés. Per destacar-ne alguna jo assenyalaria la meva experiència al Pere Vives. En vaig ser alumne, després professor i per últim director. És inevitable no tenir una especial estima cap a aquest centre.

«La situació del català és complicada. No pot ser només llengua d’aula; ha de ser útil a la vida real»

Si hagués d’adreçar un missatge als docents que comencen ara, quin seria?

El missatge sempre ha de ser positiu. Que tinguin clar que ser professor no només és ensenyar continguts. És acompanyar a persones en el seu creixement personal i intel·lectual. Tot i ser la relació humana el punt més important no ha de deixar mai de formar-se. No estaria de més que el nou docent es preguntés abans de començar "Per què vull ser professor?" O "Què puc aportar a l’educació?" Cal combinar vocació, empatia, formació i passió per les persones.

I malgrat tot el que ha dit, és optimista sobre el futur de l’educació?

Ho soc. L’educació sempre ha d’evolucionar d'acord amb els canvis humans, tecnològics i socials que passen al món. Anem cap a un món més dinàmic i es valoraran més competències com el pensament crític, la comunicació, la creativitat o la col·laboració. Segur que els nous docents, tot i les seves dificultats, faran un bon camí.