Elisa Mas Picanyol: «Wings és una celebració a la vida que neix a l’avió de tornada del Kilimanjaro»

Has trepitjat escenaris durant més de deu anys, però sempre fent versions. Quan comença realment el teu projecte personal?

Feia molts anys que cantava en duets i bandes de versions mentre treballava en altres feines inclosa una etapa en el sector farmacèutic, mentre combinava la feina amb l’impuls de formats com el Yoga & Music Experience. Però el punt d’inflexió arriba el març del 2024 al Kilimanjaro: hi vaig anar fent de guia d’una amiga cega, en una expedició amb quatre persones invidents. Va ser una experiència molt intensa —els paisatges, veure com es desenvolupen les persones que no hi veuen, l’ajuda dels guies i la feina dels portejadors, la lluita amb mal d’alçada de la meva amiga ... — i a l’avió de tornada, sense haver-ho planificat, vaig escriure el primer single «Wings». Per primer cop em va sortir una lletra pròpia que tenia sentit i podia explicar alguna cosa.

I al cap de pocs mesos hi tornes. Per què Tanzània es converteix en un lloc clau per al disc?

Perquè ben aviat em truca un dels guardes del Parc Nacional del Kilimanjaro per proposar-me fer-ne una cançó promocional. Hi torno, l’enregistrem allà mateix amb músics locals, i també rodo el videoclip de la cançó del parc als peus del Kilimanjaro i una part de la cançó de «Wings» amb guies i nens d’una escola d’Arusha que fins i tot hi van posar cors. I aquest 2025 hi vaig tornar una tercera vegada per acabar d’enregistrar el disc i gravar el videoclip de «8000 Stars». Allà vaig entendre que Wings no només havia començat a Tanzània —sinó que havia de néixer des d’allà.

«Vola», que tanca el disc, parla de persones que ja no hi són. És un homenatge concret o una reflexió més universal sobre la pèrdua?

És un homenatge molt íntim. La vaig escriure pensant en persones molt properes que ens van deixar massa aviat —com la Txell i l’Esteve, amics vinculats a la muntanya, o el Roger Soler, molt proper al meu entorn. Va ser una manera de transformar la tristesa en llum, d’acompanyar-los d’alguna manera. Però alhora és una cançó oberta, perquè cadascú hi pugui reconèixer el seu propi record; no volia que fos un tema fosc, sinó serè.

«8000 estels» també parteix d’una història real?

Sí. Està inspirada en el conte «8.000 estels», creat per una família amiga arran del càncer infantil de la seva filla, l’Ànnia, que explica la superació de la malaltia com si fos una gran muntanya com l’Everest. Em va semblar un himne vital, amb batucada i energia, que celebra la capacitat de resistir i d’aixecar-se malgrat els entrebancs.

Fer de guia d’una amiga cega al Kilimanjaro ha de ser tota una experiència.

És confiança absoluta. Literalment ets els seus ulls, i cada paraula pesa: un «ara salta» o un «atenció a la dreta» ha de ser precís, ràpid i segur. Però també reps molt. Aprens a escoltar d’una altra manera i a mirar el món amb més consciència. Aquell viatge em va obrir un canal creatiu immens. Ho recordo com un dels moments més autèntics de la meva vida.

Com vas viure l’estrena del disc a l’Ateneu?

Va ser molt emocionant. Molta gent em va escriure dient que havia sortit amb ganes de viure més a fons o fins i tot d’anar a la muntanya. Alguns em van dir que el concert els havia «activat». Ho vaig sentir com un espai de connexió.

Aquest disc és un final d’etapa o el començament?

És un començament. Vull portar aquest disc a espais que siguin coherents amb d’on neix: natura, connexió humana i veritat. Continuar amb concerts en refugis, tot i que això impliqui caminar hores amb els instruments a l’esquena o arribar per la neu, però també fer-lo arribar a lloc més íntims. Sento que Wings és només la primera passa d’un camí que comença.

n