Un grup de dones es troba per parlar de sexualitat amb llibertat i sense vergonya

Cada quinze dies, un dijous a l’hora de dinar, a la sala de Cal Badia no hi ha l’ambient formal d’un curs ni la rigidesa d’una xerrada teòrica. Hi ha tàpers sobre la taula, rialles espontànies i mirades que es van desarmant amb el pas dels minuts. Són dones de diferents edats i moments vitals que participen en els “Dinars sense tabús”, un espai impulsat pel Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena per parlar de sexualitat des d’una mirada feminista i sense judici. Les trobades són gratuïtes i obertes a totes les persones socialitzades com a dones, sempre en un entorn segur i proper.

La dinamitzadora, Myrna González, psicòloga del SIAD, explica que la iniciativa neix després de detectar silencis persistents: “La sexualitat ha estat una de les àrees més vulnerades de les dones. Quan es presenta com un tema ple de mites, culpes i vergonyes, es crea un ambient on es pot exercir control sobre les dones, no només en la seva vida sexual, sinó també en altres àmbits com les seves decisions, llibertats i drets personals.” Assenyala que al principi moltes dones s’hi resistien perquè “responien que per a què si ara no tenien parella”, un indicador clar —diu— “que la sexualitat encara es vincula al coit i no al benestar, l’autoconeixement o el plaer”.

Les sessions combinen una activitat vivencial i participativa —jocs, preguntes inesperades o petites dinàmiques d’autoreflexió— amb una estona de dinar compartit. S’hi obren temes com la vulva, la masturbació, el desig, la menopausa o el consentiment. I, a poc a poc, l’espai es transforma d’observació a confiança.

Una de les participants, Ana Laura Banega Jiménez, explica que hi va arribar sense saber ben bé què s’hi trobaria i que el primer impacte “ha estat realment espectacular”. Relata que, tot i incorporar-se quan el grup ja estava començat, “l’acollida va ser meravellosa” i que des del primer dia “s’hi respirava molt bon ambient”. Assegura que s’ha sentit “segura, escoltada i amb llibertat per expressar-me tal com soc”, i destaca especialment la riquesa de perspectives i el contrast d’experiències que hi conviuen: “M’ha sorprès descobrir que hi ha moltes dones que desconeixen gran part del tema sexual. És un món enorme… i aquest taller realment t’obre els ulls. El que a una li funciona, a una altra potser no —i això és molt valuós.”

També hi ha dones que hi han tornat. És el cas de Paqui López Fernández, que ja va participar en l'edició anterior, i explica que no va dubtar a inscriure’s de nou perquè "em vaig sentir molt bé des del principi”. Recorda un grup “amb edats molt diferents i totes amb les mateixes necessitats”, i no dubta a definir l’espai com “una vàlvula d’escapament”. “Va ser un espai on evadir-me, riure, plorar i aprendre moltes coses”, diu.

Totes dues coincideixen que espais com aquest són molt necessaris i encara escassos al territori. Banega anima totes les dones a unir-s’hi: “Jo animo totes les dones, joves i no tan joves, perquè és un espai obert per a totes, gratuït i molt nutritiu. Són moments preciosos, de connexió i aprenentatge.” López també considera que caldria multiplicar iniciatives d’aquest tipus i ho resumeix amb contundència: “No hi ha prou espais així i hauria de ser així.”

Des del SIAD, Myrna González assegura que aquesta demanda no és casual. Assenyala que moltes dones arriben carregant silencis acumulats durant dècades: “Hi ha dones de més de seixanta anys que no havien parlat mai de sexualitat en veu alta”, relata. Espais com aquest, diu, trenquen precisament aquesta solitud compartida. González insisteix que la força del grup no és donar respostes, sinó obrir camins interiors. “Quan una dona marxa d’aquí amb una pregunta nova i no amb una resposta imposada, vol dir que hem obert un moviment interior que continuarà després.” I recorda que abordar la sexualitat no significa parlar només de sexe, sinó de “dignitat, llibertat i capacitat de decidir sobre el propi cos”. Per això, conclou, espais com aquest “no haurien de ser excepcionals, sinó imprescindibles.”

Una nova edició del grup ja és en marxa, i el SIAD confia que aquest espai continuï creixent i fent visibles converses que, fins fa poc, semblaven impossibles.