Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El Rec.0 “ocupa” un pis per reclamar vida al barri industrial d’Igualada

El festival recupera l’esperit original i demana canviar la clau urbanística 17 per permetre nous usos en un espai amb 50.000 m² buits

L’habitació de l'espai del Rec habilitat com a pis simbòlic

L’habitació de l'espai del Rec habilitat com a pis simbòlic / Miti Vendrell

Igualada

El Rec.0 obre avui amb una acció tan simbòlica com contundent: una noia viu durant quatre dies dins una antiga adoberia que l’organització va recuperar fa dos anys i que antigament havia estat un secador de pells. L’espai, reconvertit en un petit pis, vol demostrar que el barri del Rec pot ser habitable i que cal revisar la clau urbanística 17, que encara limita els usos a l’activitat industrial.

Marina Iglesias, directora del festival, ha explicat durant la presentació —que s’ha fet precisament en aquest espai reconvertit— que “des del 2009 reclamem donar vida al barri; avui ho fem visible”. A més, ha recordat que el Rec “no és un polígon allunyat, sinó un espai que toca el centre d’Igualada” i que “hi ha més de 50.000 metres quadrats d’edificis buits i una trentena d’adoberies actives”.

El menjador del pis "rehabilitat" d'un antic secador de pells

El menjador del pis "rehabilitat" d'un antic secador de pells / Miti Vendrell

L’organització demana començar plans parcials per permetre nous usos i obrir la porta a habitatges, tallers o comerços. “No demanem transformar-ho tot de cop, però sí començar perquè el barri es mogui”, subratlla Iglesias.

L’acció del “pis ocupat” vol ser una metàfora del futur que imagina el festival: convertir les antigues fàbriques en espais de convivència, creació i comerç, i donar una nova vida a un patrimoni industrial únic a Catalunya. “El Rec sempre ha vinculat la moda i la cultura amb la recuperació d’aquest espai. Ara volem que també hi pugui tornar a viure gent”, conclou la directora.

L’escenografia s’ha presentat com un recordatori de l’origen del Rec.0, que va néixer el 2009 precisament per reivindicar aquest patrimoni industrial. Setze anys després, el festival manté viva la seva essència reivindicativa i torna a posar Igualada al centre del debat sobre el futur d’un barri que reclama, més que mai, tornar a tenir vida.

Tracking Pixel Contents