Una nova excavació a Cal Sitjo de Sant Martí de Tous permet datar el jaciment fins als 10.200 anys d'antiguitat

La sisena campanya d'excavacions arqueològiques al jaciment de Cal Sitjo de Sant Martí de Tous ha permès ampliar i consolidar la seqüència cronològica del jaciment amb noves datacions que arriben fins als 10.200 anys d'antiguitat. Així ho constata l'equip de l'IPHES-CERCA, que ha treballat entre el 27 d'octubre i el 14 de novembre al jaciment.

El descobriment "reforça el potencial de Cal Sitjo com un espai clau per estudiar les comunitats del Mesolític i del Neolític a la Catalunya Central, un període encara poc documentat a la regió", segons informen els investigadors. El jaciment conserva més de vuit metres de dipòsits fluvials quaternaris -travertins, argiles i sorres- exposats gràcies a l'erosió natural.

Segons informa l'IPHES, les diverses anàlisis radiomètriques que s'han fet en la campanya d'aquest any situen la seqüència cronològica entre 10.200 i 5.700 anys d'antiguitat, un marc temporal "excepcional" que permet "analitzar amb precisió la transició de les darreres societats caçadores recol·lectores cap als primers grups agricultors i ramaders".

Segons el cap de l'excavació, Bruno Gómez de Soler, Cal Sitjo "pot convertir-se en un jaciment clau per entendre com es va produir la transició del Mesolític al Neolític al nord-est peninsular. Les dades que estem obtenint ens ajuden a reconstruir les estratègies de subsistència i els canvis culturals d’aquest període".

Els treballs del 2025 han permès aprofundir en els nivells neolítics (nivell 4) i mesolítics (nivells 7, 8 i 9) de la Cala 1, amb superfícies excavades de 15 metres quadrats i 1 metre quadrat respectivament. Paral·lelament, s'ha obert la Cala 2, d'uns 4 metres quadrats i situada a 15 metres al nord de la primera, amb l'objectiu de localitzar nivells mesolítics en cotes superiors i identificar estrats més antics que els documentats fins ara.

Un jaciment privilegiat per estudiar els primers grups humans de l'Anoia

Des de l'IPHES informen que la potència estratigràfica de Cal Sitjo i la presència d'elements com fogars, possibles fons de cabana i forats de pal demostren una intensa activitat domèstica i tecnològica. L'abundància de sílex a l'entorn "reforça la importància d'aquest recurs en la fabricació d'eines i en l'organització econòmica d’aquestes primeres comunitats", expliquen.

"Aquest conjunt de factors converteix Cal Sitjo en un jaciment de referència per analitzar els processos culturals i tecnològics que van marcar la transició entre el Mesolític i el Neolític a la Catalunya central", exposen els investigadors. Les campanyes futures ajudaran a completar aquesta seqüència única i a obtenir noves dades sobre l’organització social i les pràctiques quotidianes de fa mil·lennis.