Ramon Vallès, pilot d'Igualada: "Quan aterro a Barcelona m'encanta ensenyar als passatgers Montserrat des de l'avió"
El pilot anoienc explica els veritables riscos de la seva professió, anècdotes a bord, horaris extrems i com gestiona els passatgers
El pilot Ramon Vallès, al costat d'un dels avions que pilota / Instagram
Sergi Mas
El més perillós i arriscat del seu ofici és sortir d’un hotel des de Nova York, Buenos Aires, Santiago de Xile, Barcelona... i arribar a l’aeroport. «Estadísticament és el més perillós». Doncs té raó. Aquest és el dia a dia de Ramón Vallés, pilot de línies aèries, nascut a Piera i veí d'Igualada.
El primer vol.
Si rebobinem la pel·lícula de la seva vida, Ramon Vallès recorda perfectament el primer vol, i a més amb les paraules següents: «No paris el motor, que ara el pilotaràs tu sol». Va ser la instrucció que li va dir l’instructor una vegada recorregudes les primeres 11 hores de vol després d’aterrar a l’aparcament de l’aeroclub de Sabadell. «Visualment impacta molt, perquè mires a la dreta i l’instructor ja no hi és».
Hi ha un metge a bord?
És la típica pregunta que es repeteix en un avió, sovint més coneguda per pel·lícules del tipus «Aterriza como puedas». Pel que sigui, per una norma no escrita, per mil raons o per cap, en aquests vols amb 300 persones i escaig mai ha tingut un vol sense un metge al passatge: «Sempre n’hi ha un, sempre hi són, i a partir d’aquest moment, Ramón Vallés es posa a disposició del metge per a qualsevol cosa que cregui oportuna si perilla la vida d’un viatger».
Els horaris
Els pilots no tenen horaris assignats i no volen de 9 a 14 h i de 17 a 20 h. «Viatgem qualsevol hora i dia de l’any». És més: s’ha pres més d’una vegada a l’avió el raïm de cap d’any. «A més, com que juguem amb diferències horàries, pots celebrar diverses vegades el cap d’any pilotant un avió».
Problemes al passatge
En això Vallès és autènticament taxatiu, perquè de cap manera es pot consentir que només una tripulació auxiliar faci front al mal comportament d’un passatger: els 300 passatgers que veuen que l’avió corre perill per culpa d’un irresponsable han de ser els primers a dir-li que o es comporta o es comporta.
El moment de l'aterratge
M'agrada presumir del territori quan ens aproximem. De l'skyline de Barcelona: la Sagrada Família, el Tibidabo, Montjuic... Quan arribo amb l'avió a Barcelona, ja m'ocupo que els passatgers coneguin la ciutat per la meva veu. I abans de Barcelona, la muntanya de Montserrat. Quan entro per Igualada, em trobo Montserrat. Que millor que presumir d'aquest territori amb la muntanya de Montserrat i la Moreneta.
Pots mirar l'entrevista completa en aquest enllaç.
Subscriu-te per seguir llegint
- Pànic al Pedraforca, caiguda a Berga i atrapats a Vallcebre: triple rescat dels Bombers al Berguedà pel pont de desembre
- L’anècdota d'un hotel-restaurant de Manresa que es fa viral: una reserva inexistent i una clienta que vol tenir la raó
- Operació tornada del pont de desembre: fins a 23 quilòmetres de retencions a la C-16 i accidents d'última hora
- Soc de Martinet i treballo per la NASA; amb esforç, atreviment i curiositat una pot aconseguir el que es proposi
- Una setantena de persones acompanyen la bandera de la Puríssima en la tradicional Passada per Manresa
- Montserrat Díaz, gerent del CDIAP Manresa: 'La pobresa està creant dins de les famílies una tensió molt negativa per als fills
- Un poble petit de l’Anoia, amb 400 habitants, fa un Mercat de Nadal que ja és un model d’èxit
- Jordi Villacampa: 'No hauria canviat la Penya pel Barça per un euro més. Haurien d’haver pagat molts diners i no ho van fer
