El 25N a Igualada debat sobre la impunitat de la violència digital

Igualada ha estat avui l'epicentre de les activitats relacionades amb el 25N organitzades per la Mancomunitat de la Conca d'Òdena. A les 12 del migdia la regidora d'Igualtat i Feminismes de la capital de l'Anoia, Carlota Carner, ha pronunciat un manifest que denunciava que la violència masclista "és una de les formes més prevalents de violència a Catalunya i arreu del món". En referència a les violències en l'àmbit digital ha dit que "afecta dones de qualsevol edat, context social i origen, però que impacta sobretot en la vida de les més joves".

A 2/4 d'1 del migdia ha començat l'acte central de la programació pensada al voltant de la commemoració d'aquesta data assenyalada. L'Espai Cívic Centre ha acollit una taula rodona entre Assumpció Perlas, jurista del servei d'informació i atenció a les dones (SIAD); Rubèn Rubio, agent de Mossos de relació amb la comunitat i Conxita Garrido, de l'àrea de violències masclistes de l'associació Dones amb Empenta. El debat ha estat moderat per Mireia Prat, coordinadora del servei d'informació i atenció a les dones de la Mancomunitat (SIAD MICOD).

Perlas ha exposat l'entramat de lleis i regulacions encarregades de gestionar legalment les violències vers les dones i les conseqüències pels qui les duen a terme. Segons ha explicat davant d'un públic compost d'una trentena de persones, hi ha diversos marcs legals per regular aquestes situacions, en l'àmbit europeu, espanyol i català així com hi ha moltes regulacions en les quals es poden encabir aquests comportaments, des del Pacte Internacional pels Drets Civils fins a la inclusió de la violència digital en l'article 4 de la llei 17/2020.

Ha explicat que les violències masclistes són sempre fruit d'una desigualtat i en entorns digitals aquesta desigualtat es pot veure magnificada per diversos motius: "l'agressor té molta més difusió i un espai digital per reafirmar el seu domini, hi ha una desinhibició online que es genera per la percepció d'anonimat i una falsa sensació d'impunitat en els delictes digitals".

L'advocada ha donat una recomanació pràctica per a les víctimes de violències digitals i ha dit que "a banda de fer captures i tenir totes les proves guardades amb la data, és important tenir un certificat digital o un acte notarial si no hi és". També ha recordat que l'Agència de Protecció de Dades compta amb un apartat de denúncia ràpida en casos de publicació de Deepfakes de contingut pornogràfic, són recursos que se solucionen amb un termini de 24 hores.

El 35% dels delictes es cometen en un entorn digital

Rubèn Rubio, agent dels Mossos de l'Oficina de Relacions a la Comunitat de l'ABP de l'Anoia, ha començat la seva intervenció confessant que quan preparava la presentació per la taula rodona "m'he espantat perquè pensava que aquestes conductes eren una cosa nova, però no". Ha posat el cas d'Olvido Hormigos i el d'IVECO com exemples clars que fa molts anys que les violències digitals vers les dones estan instaurades a la nostra societat.

Ha exposat que "el 35% dels delictes ja són en l'entorn digital" i ha exposat diverses formes que existeixen a la xarxa com el Groomig, una pràctica que es pot resumir en "captar menors a través de les xarxes socials per abusar-ne sexualment", o el seguiment i vigilància dels moviments a través de la ubicació del dispositiu mòbil.

El policia ha recordat a totes les presents que la policia té un grup especialitzat en violències masclistes a Igualada i ha remarcat que quan una persona va a comissaria "no sempre ha de ser per interposar una denúncia, la Míriam i la Cristina (responsables del servei) us poden atendre i orientar sense necessitat de posar una denúncia si en aquell moment la víctima no està preparada per fer-ho".

Conseqüències en tots els àmbits de la vida

Des del Servei d'Intervenció Especialitzada (SIE) d'Igualada, Conxita Garrida ha explicat que "el 100% de les dones que hem atès aquest any patien violència en l'àmbit de la parella, un 78% violència física i més d'un 30% violència econòmica". Amb aquestes dades colpidores ha rebatut l'argument de Perlas i ha dit que "la sensació d'impunitat no és falsa" perquè "hi ha vegades que el marc legal és massa difús".

En referència a les violències digitals ha comentat que són "molt alliçonadores" per a totes les dones perquè "quan s'ataca a una, totes queden avisades de no fer el mateix". I afegia que "encara que les violències siguin digitals, les conseqüències són reals en tots els àmbits de la vida de les persones, afecta en la salut, en l'economia, en el rendiment i en tot".