"La Gaspar ha de poder créixer sense perdre la seva essència”

La passió amb què Raquel Camacho parla de la seva feina és contagiosa. És la mateixa energia que li ha permès transformar La Gaspar, l’escola municipal d’art i disseny d’Igualada, d’un centre que s’enfonsava en la incertesa a un projecte amb ambició internacional. Quan la van cridar per assumir la direcció, s’hi va resistir: “Vaig dir que no. Estava tot molt complicat. Em van demanar que acceptés de manera provisional per salvar un curs”. Finalment, va acceptar i porta fins ara amb l’escola al màxim de la seva capacitat, amb cursos amb la matrícula completa i amb llistes d’espera. Per salvar l’escola, la Raquel es va associar amb la dissenyadora Ester Comenge, “gran professional i amiga”, que ocupa la sotsdirecció. “Aquest canvi també va ser possible gràcies a un equip professional compromès amb la missió de l’escola”. 

La Raquel no venia d’una nissaga artística. A casa seva, el futur estava traçat: com a filla gran, havia de continuar l’empresa familiar d’instal·lacions elèctriques i energies renovables. “El meu pare ho tenia claríssim, però jo no. Hi treballava, sí, però no m’hi veia”, recorda. El que sí que li bategava a dins era la creativitat. Des de petita destacava en el dibuix, la pintura i l’escultura. Fins que, d’amagat, va fer la matrícula a Belles Arts. “Quan ho vaig explicar a casa, va ser un terratrèmol, però jo ho tenia molt clar”. 

Un cop acabada la carrera, va obrir una etapa doctoral que la va acostar a la recerca i a l’àmbit acadèmic. Amb el temps va descobrir que se sentia molt propera al disseny i a la comunicació. També va estudiar Motion Graphics i Mapping quan encara eren disciplines emergents. 

Aquest bagatge la va portar a La Gaspar, primer com a professora. Va començar amb volum i dibuix tècnic, i poc temps després va impartir assignatures de projectes de gràfica publicitària, tècniques 3D i gràfica audiovisual. Mai ha volgut renunciar a les classes, ni tan sols ara: “És el meu vincle amb la realitat. Em permet tenir contacte directe amb l’alumnat i conèixer a tothom (els puc saludar pel seu nom)”. 

D'una escola a punt de morir a un conveni amb Louis Vuitton

Quan va assumir la direcció, l’escola vivia un moment crític. A poc a poc, però, la seva mirada estratègica va anar canviant les coses. Primer va reestructurar els estudis que ja existien. Després, mitjançant un pla estratègic, va veure clar que calia crear noves línies formatives que donessin resposta al mercat laboral. “No té sentit tenir estudis que no serveixen a la societat”. 

Un dels salts més decisius ha estat el vincle amb el sector de la pell. Igualada, amb el seu clúster d’adoberies i tradició manufacturera, oferia una oportunitat. Camacho i Comenge van viatjar a Madrid, Ubrique i París per veure com treballaven les grans marques del sector del luxe de la marroquineria. Van tornar amb una idea ferma: dissenyar un currículum a mida de les necessitats empresarials. Així va néixer el cicle superior de pell i, posteriorment, el conveni amb Louis Vuitton, que ha permès posar en marxa la primera formació dual a Catalunya i a l’estat espanyol en aquesta modalitat. “Ens deien que era impossible. Ara tenim alumnes que fan pràctiques remunerades durant 5 mesos a Vuitton i que surten amb una formació amb estàndards d’excel·lència internacional”. 

Aquest model, que combina savoir-faire artesanal i tecnologia de darrera generació, ha canviat la imatge de l’escola. La Gaspar ja no és només un lloc per aprendre a dibuixar. És un centre professionalitzador, vinculat a empreses locals i multinacionals, amb itineraris complets en Disseny gràfic i audiovisual amb els cicles formatius d’Assistència al Producte gràfic imprès de grau mitjà i Gràfica Publicitària i Gràfica Audiovisual en modelista 3x2 de grau superior i l’itinerari de Disseny en pell amb el grau mitjà d’Artesania en Cuir i el nou cicle de grau superior anomenat Tècniques en pell. 

Tot plegat, amb un objectiu clar: posar l’alumnat al centre. “Som una escola petita, familiar, però ambiciosa. Volem que cada estudiant surti el màxim de preparat, amb competències reals i amb oportunitats laborals”. La seva aposta ha estat tan clara que avui escoles de França venen a Igualada per formar-se. 

El creixement ha estat tan ràpid que l’espai s’ha quedat petit en només un any. El taller de pell inaugurat recentment amb maquinària d’última generació és una joia, però la resta de l’edifici esdevé del tot insuficient. “Som un diamant en brut. Tenim el nivell, tenim els projectes, però encara no brillem del tot perquè ens falten recursos i millors espais”. Per a Camacho, la solució natural seria el barri del Rec, amb les seves naus industrials i la càrrega històrica vinculada a la pell. “Seria el lloc ideal perquè La Gaspar pogués créixer sense perdre l’essència”, defensa. 

El futur, diu, és obert. Vol ampliar l’oferta amb màsters i postgraus, organitzar congressos de disseny a Igualada, portar-hi els millors artesans del món. Vol que la ciutat aprofiti l’oportunitat de tenir una escola única i singular, capaç de situar-se en el mapa internacional. “No sabem fins on arribarem, però no podem aturar-nos. La inèrcia ja és massa gran”.