Mor Josep Llansana, el paleontòleg aficionat d'Igualada que va descobrir un fòssil únic

Igualada ha perdut aquest dimarts Josep Llansana, un empresari i paleontòleg aficionat anoienc que el mes de juny de l'any 2020 va descobrir un fòssil únic. Es tractava d'un fragment complet de Caliderma atagensis, una espècie d'estrella de mar d'uns 40 milions d'anys que precisament pel fet d'estar completa, la converteixen en insòlita. A més d'aquesta estrella, la seva col·lecció personal que va cedir al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal d'Anoia consta de gairebé 1.500 fòssils. La cerimònia de comiat se celebrarà aquest dimecres, a les 12 del migdia, a l'oratori de la Funerària Anoia.

Llansana va dedicar tota la vida a la paleontologia. Prova d'aquest amor incansable per aquesta ciència és que el Museu Geològic del Seminari de Barcelona li va atorgar l'honor de batejar un coral rar amb el seu nom. Es tracta del conegut com a Funis llansani. Però la troballa de l'estrella de mar que el va fer conegut només va ser la conseqüència, novament, d'un amor incondicional a la paleontologia, ja que com ell mateix havia compartit en una entrevista al Diari d'Igualada el setembre del 2023, "sortíem cada diumenge a buscar fòssils, fes calor, fred, plogués... fins i tot havíem sortit a buscar-ne nevant".

En aquella mateixa entrevista, Llansana explicava com va ser el moment que va localitzar les restes d'aquest fòssil tan especial: "Em vaig emocionar molt. Estava a la superfície del terreny. Si no hagués passat per allí no l'hagués vist ni pogut recollir, perquè un parell o tres de pluges l'haurien fet desaprèixer i s'hagués perdut per sempre".

Cal destacar que Llansana no va trobar el fòssil exactament com està exposat al museu comarcal, ja que estava sencera, sí, però també desmuntada. "En total vaig recollir 580 peces que em van permetre reconstruir-la tota sencera, tant per la part de dalt com la de baix, va ser com recompondre un trencaclosques. Les estrelles estan formades per plaques i ossicles units per membranes, i quan es moren, es desfan i es dispersen. Per això és tan rar trobar-les senceres" recordava el paleontòleg aficionat. A més, l'estrella que va trobar tenia les seves peculiaritats: "Són espècies molt particulars, perquè tenen la boca sota el cos, i quan volen menjar-se un cargol, per exemple, li vomiten l'estómac".