L'Hospital de Dia Sant Jordi celebra 20 anys posant ànima i innovació al servei de la memòria

L’Hospital de Dia Sant Jordi d’Igualada celebra enguany dues dècades de trajectòria, i ho fa amb una mirada plena d’orgull i de compromís. Des del dia de la seva inauguració, aquest centre d’atenció intermèdia ha tingut una missió molt precisa: millorar les condicions de vida de les persones amb trastorns cognitius en fases inicials a través de programes de rehabilitació especialitzats que combinen rigor clínic, proximitat i una vocació comunitària que ho mou tot.

Tot i que sovint es confon amb un recurs social, l’Hospital de Dia Sant Jordi és plenament sanitari i s’inscriu dins la xarxa de salut mental i neurològica. Hi arriben persones amb demències incipients, deterioraments cognitius lleus o malalties neurodegeneratives, incloent-hi casos presenils. L’objectiu no és tant curar les malalties d'aquests pacients, perquè en molts casos no tenen cura, com ajudar a alentir-ne el deteriorament, mantenir l’autonomia i garantir que cada persona, independentment del seu diagnòstic, pugui continuar vivint amb dignitat i qualitat de vida el màxim de temps possible.

La setmana passada es va celebrar un concert amb l'Orquesta Adlibitum del Conservatori Municipal de Música d'Igualada per commemorar l'aniversari. L'esdeveniment va tenir un component emocional molt alt i va comptar amb la presència d'usuaris, professionals i familiars.

Un centre que treballa amb i per a la persona

“Cada usuari té un pla fet a mida”, explica Menchu Vélez, responsable del centre i treballadora social. L'Hospital de Dia Sant Jordi aposta per una atenció completament personalitzada: neuropsicologia, teràpia ocupacional, fisioteràpia, medicina, neurologopèdia i treball social dissenyen conjuntament un programa d’intervenció que pugui traslladar-se al dia a dia real de la persona, no es treballa amb plans predissenyats, s'elaboren en funció de les necessitats de cadascun dels pacients que entra al centre.

El concepte "hospital líquid", que fan servir de forma recurrent al Sant Jordi, vol dir que el que es treballa entre les parets del centre ha de tenir impacte immediat a casa, al carrer, amb la família i a la vida quotidiana. Per aquest motiu el treball amb l'entorn més proper dels pacients també és un dels punts clau de la feina del Sant Jordi.

Tecnologia, innovació i rehabilitació dins i fora del centre

La pandèmia va accelerar un procés que avui és una de les grans fortaleses del centre: la rehabilitació domiciliària i telemàtica. A través de la col·laboració amb la Fundació Guttmann, l’Hospital de Dia ha incorporat plataformes digitals com el GNPT, que permet fer exercicis cognitius des de casa. I des de fa quatre anys, la introducció d'ulleres de realitat virtual ha obert un camp terapèutic sorprenent: treballar el llenguatge, la memòria, la velocitat de processament o fins i tot la reminiscència “viatjant” virtualment a París o a altres indrets significatius.

Tot plegat converteix Sant Jordi en un centre que combina la tradició clínica amb la innovació tecnològica, sense perdre de vista la seva essència: l’atenció humana, propera i profunda.

De l’assistència a la prevenció: el repte del futur

Després de vint anys, el centre mira cap endavant amb una idea clara: la prevenció ha de ser el pas següent. Igual com s’ha avançat en la prevenció d’altres malalties, Sant Jordi vol impulsar programes comunitaris per sensibilitzar, detectar senyals primerencs i oferir eines a la població per frenar el deteriorament abans que aparegui.

A més, esperen continuar ampliant les eines terapèutiques, reforçar el treball comunitari i seguir innovant en tecnologies que facin la rehabilitació més efectiva, atractiva i personalitzada.

Una família professional que ho fa possible

Si hi ha una idea que apareix una vegada i una altra parlant amb qualsevol membre del centre és la mateixa: l’equip és la seva gran força. Molts professionals hi continuen des del primer dia, i la figura de Núria Solà, directora fundadora, és recordada com el motor que va convertir el projecte no només en un servei, sinó literalment en “una família”.

“Les persones ho noten”, diu Vélez. “La manera com ens relacionem, com treballem, com ens cuidem entre nosaltres… això es reflecteix directament en l’atenció als pacients”. Aquesta calidesa ha contribuït també a trencar l’estigma: avui l’alzheimer i altres demències es diagnostiquen abans i la societat entén millor la importància de detectar i intervenir de manera precoç. Moltes de les professionals que van apostar pel projecte el 2005, incloses la majoria de les auxiliars, continuen en l'equip de l'Hospital de Dia Sant Jordi treballant amb la mateixa il·lusió que el primer dia.

Vint anys després: emoció, aprenentatge i esperança

El balanç emocional d’aquests vint anys és intens. “Ha estat molt emocionant”, recorda la responsable del centre. No només per l’evolució del centre, sinó pel canvi global que s’ha produït: ara arriben persones en fases molt més inicials, la qual cosa permet aplanar la corba del deteriorament i oferir realment una millora significativa.

Celebrar dues dècades de feina vol dir mirar enrere i veure un camí ple d’esforç, però també d’innovació, de comunitat, de cures i d’un compromís que no ha minvat. I sobretot, vol dir mirar endavant amb esperança: perquè cada dia, a l’Hospital de Dia Sant Jordi, hi ha persones que recuperen habilitats, autonomia i confiança.

Subscriu-te per seguir llegint