Càritas ha atès 428 persones a la comarca de l'Anoia al llarg de tot l’any
L’entitat constata que la precarització dels pisos augmenta la vulnerabilitat dels llogaters
Façana de la seu de Càritas a Igualada / Arxiu / Francesc Vilaprinyo
Càritas ha atès 428 persones a l’Anoia al llarg del 2025, una xifra similar als usuaris que l’entitat va tenir l’any passat. Tanmateix, aquest any s’ha detectat un increment notable dels nous casos, que ja superen el 50% del total.
Segons detalla la directora de l’entitat a l’Anoia, Cesca Solé, el perfil majoritari de les persones ateses correspon a joves d’origen estranger en situació administrativa irregular i sense empadronament, una realitat que limita l’accés a drets bàsics com l’habitatge, la salut o l’educació, i aboca moltes persones a feines i allotjaments precaris. "No poden accedir al mercat regulat i acaben tenint feines precàries, caracteritzades per la inseguretat i la incertesa, i la manca de garanties laborals", clarifica.
La directora explica que l’accés a l’habitatge continua sent el principal problema social a la comarca, una situació que, juntament amb la precarietat laboral, està generant un augment de la fragilitat social i de les afectacions en la salut mental de les persones ateses.
Solé detalla que davant l’agreujament de la crisi de l'habitatge, l’entitat ha passat de donar suport al pagament de lloguers a finançar relloguers i, actualment, habitacions, sovint en condicions molt deficients, per evitar situacions de sensellarisme. L’entitat també ofereix targetes moneder per garantir l’alimentació a les persones que queden fora dels circuits habituals d’ajuda, així com ajudes puntuals en àmbits com la salut dental i òptica en casos urgents.
La directora de Càritas Anoia assenyala també diferències significatives segons el gènere i l’edat de les persones ateses. Els homes solen ser joves adults que han iniciat el procés migratori sols i sense una xarxa de suport estable, mentre que les dones acostumen a ser més grans i tenen càrregues familiars al país d’origen. En tots dos casos, l’objectiu principal de l’entitat és millorar les condicions de vida. La irregularitat administrativa comporta, a més, l’accés gairebé exclusiu a feines precàries i a habitatges compartits o ocupats, sovint sense serveis bàsics.
Alerta que el creixement demogràfic, l’escassa oferta laboral, la manca d’habitatge assequible i les dificultats d’empadronament continuaran limitant l’accés a drets bàsics i cronificant les situacions de vulnerabilitat, fet que fa preveure la persistència dels problemes socials.
Pel que fa al voluntariat, Solé reconeix que el nombre de voluntaris va disminuir després de la pandèmia i que no ha experimentat un creixement sostingut, tot i que es cobreixen les necessitats dels projectes.
- El conductor que va xocar contra la família que va perdre dos fills a Cercs va sortir-se del seu carril
- Troben en estat menys greu un home que havia perdut el coneixement a Sant Joan de Vilatorrada
- Mor Jaume Armenteras, alcalde de la Pobla de Claramunt durant 23 anys
- Li demanen 3 anys de presó per quedar-se un Rolls Royce que li van portar per arreglar
- El Foraster descobreix la història d'una parella de joves pastors que ha trobat una nova vida a Pinós: “No podíem pagar ni el menjar”
- La família dels nens morts a l'accident de Cercs agraeixen la tasca dels serveis sanitaris
- Moren els dos fills d'un matrimoni de Mallorca que va patir un accident a Cercs, a finals d'any
- L’augment de la gravetat dels accidents de trànsit preocupa als Bombers de la Regió d’Emergències Centre
