"La física m’ajuda a entrendre el món"

"No hi vas a fer turisme a Tennessee", diu la Neus Domingo quan descriu el lloc on treballa. Hi és tot l’any i torna a casa per Nadal. El seu laboratori, a Oak Ridge, és al mig de les Smoky Mountains i anar-hi cada dia és, diu, "com anar a treballar travessant la Fageda d’en Jordà". La imatge resumeix bé la seva carrera: una científica d’Igualada que s’ha mogut per centres punters, que s’apassiona pel que fa, i ho sap comunicar molt bé.

Nascuda i formada a Igualada, a l’Escola Mowgli i a l’Institut Pere Vives Vich, reconeix que es va decidir "molt tard" per la Física. A tercer de BUP es va matricular a ciències socials perquè pensava fer Psicologia, però finalment es va decantar per la Física.

"Vaig triar Física perquè buscava una disciplina que m’ajudés a entendre el món". No se n’amaga: "em va costar". Però, aplicant el sentit comú, va anar trobant el seu camí. Ho va fer amb pràctiques d’estiu a l’estranger: tres mesos a Londres, a l’Imperial College —en un laboratori de confinament magnètic del plasma—, i, més endavant, una estada a Alemanya. Aquelles experiències li van donar una idea del laboratori real: "has d’aplicar molt el sentit comú, el raonament, has d’organitzar". També li va servir per identificar-se: diu que no té "les qualitats clàssiques" del científic "molt centrat", que ella és "al contrari" i que, per això, sovint la veuen com una "rara avis".

Aquella obstinació també apareix quan parla de beques i oportunitats. "Per notes no hauria entrat mai", admet. En l’últim examen de la carrera va anar a veure el professor de l’assignatura perquè necessitava unes dècimes per arribar al mínim i poder demanar una FPU: "vaig fer un treball extra i vaig rascar aquella dècima". La va aconseguir i, a la tesi, va entrar en un grup que treballava amb efecte túnel quàntic. Anys després, quan el director es va jubilar i van repassar la llista de doctorands, es va adonar d’un detall que llavors no havia ponderat: entre una trentena llarga, era l’única noia.

Després del doctorat, va fer recerca a Roma i va continuar voltant per laboratoris fins que va trobar el fil que, diu, ha dominat la resta de la seva carrera: la microscòpia de forces atòmiques. Explica la frustració d’estudiar "coses tan petites" i haver-les de mesurar "amb grams", com si fossin col·lectius. El gir arriba quan descobreix uns microscopis que li permeten mirar el detall individual: "aquests microscopis sí que em permetien anar a mirar una sola nanopartícula". El seu recorregut coincideix amb el boom de la nanociència dels 2000.

Amb els anys ha anat consolidant una manera de fer que combina rigor i mirada transversal. La Neus insisteix que la recerca no és només "resoldre un problema", sinó passar per totes les fases: muntar l’experiment, analitzar dades, escriure articles, presentar projectes i, finalment, explicar-ho. Per això defensa que "la necessitat de comunicar és un deure que tenim els científics". I és pràctica: si no ets capaç d’identificar una idea i fer-la comprensible, "no serveix de res" i "tampoc pots vendre projectes". Vol que el públic, encara que no ho entengui tot, pugui acabar amb una frase clara al cap.

El 2022 va acceptar el salt als Estats Units, al Center for Nanophase Materials Sciences d’Oak Ridge National Laboratory. Hi treballa en un centre d’usuaris, obert a investigadors d’arreu amb el compromís de publicar els resultats. El canvi li ha confirmat diferències de model: aquí, diu, "fas recerca… per vocació" i sovint amb recursos escassos; allà, la recerca es paga millor i hi ha més diners, però les prioritats "canvien cada any".

La seva recerca actual se centra en materials ferroelèctrics, que tenen "molt potencial" per a la microelectrònica i, eventualment, per a dispositius quàntics. N’explica el comportament de manera entenedora: són materials que "si els prems… generen camps elèctrics" i que, si els apliques un camp elèctric, "es modifiquen i s’expandeixen"; és a dir, canvien volum i propietats mecàniques. Combinen moltes propietats "de manera singular" i, a més, la microscòpia permet veure’n la dimensió visual: "els paisatges són brutals, són espectaculars".

Quan parla de tecnologia i futur, tampoc amaga recels. Diu que la intel·ligència artificial és "un tsunami… brutal" que ho transformarà tot i que, a mesura que el laboratori s’automatitza, "perds control" No oculta, també, certs temors.

I aquí torna la mirada sobre les persones i les desigualtats. La Neus explica que continua en un entorn difícil perquè encara "m’omple", però també perquè ha trobat "dones fantàstiques" i perquè existeix "una xarxa de dones que estem allà i que estem aguantant". Aconsella a les noies: "que creguin en elles mateixes, però que no han de ser superheroïnes". Que es treguin pressió i que decideixin el seu camí.

El contrast amb Europa també li serveix per treure profit del que deixa enrere. Diu que aquí som "més equilibrats" i "més rics a nivell de personalitats", i que tenim "un sentit molt més desenvolupat de col·lectiu", on l’ètica i les prioritats es discuteixen pensant en el conjunt.