Prats de Rei, el poble que va ser hospital durant la Guerra Civil

Durant el darrer any de la Guerra Civil, Prats de Rei va deixar de ser un poble de l’Alta Segarra per convertir-se en un centre sanitari de rereguarda molt important per tots els municipis de la zona. Entre el 1938 i el 1939, l’hospital militar republicà instal·lat al municipi va atendre centenars de soldats ferits, quaranta dels quals hi van perdre la vida i van ser enterrats en una fossa comuna al cementiri.

La recentment estrenada ruta de memòria democràtica que recupera la història de l’Hospital Militar de l’XIè Cos d’Exèrcit permet reconstruir el paper que va tenir el poble com a centre sanitari de rereguarda entre l’abril del 1938 i el gener del 1939, així com dignificar la fossa comuna del cementiri municipal, on van ser enterrats els soldats que hi van morir, 39 eren de l’exèrcit republicà i un del franquista. La nova ruta, impulsada per Cat Patrimoni amb el suport de l’Ajuntament de Prats de Rei, la Diputació i la Generalitat, s’integra dins la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica, coordinada pel Memorial Democràtic.

Per què a Prats?

L’hospital militar de Prats de Rei va ser la base sanitària de l'XI Cos d’Exèrcit de l’Exèrcit Popular de la República, una unitat d’uns 30.000 soldats desplegats al front del Segre, que s’estenia des del nord del riu que li donava nom fins a la zona de Coll de Nargó. Tal com explica l’historiador i responsable de Cat Patrimoni, Pere Tardà, la seva ubicació a aquest municipi de l’Alta Segarra va respondre a criteris estrictament logístics: la bona comunicació viària amb el front i la disponibilitat d’edificis adequats dins el nucli urbà, confiscats a l’inici del conflicte.

El complex hospitalari va arribar a ocupar fins a quatre immobles del poble i disposava d’entre 200 i 250 llits. A més dels espais d’hospitalització i quiròfans, també hi havia una zona específica per a pacients amb malalties infeccioses, situada a l’actual Cooperativa i àrees de convalescència situades a l’església parroquial. Aquest "centre de recuperables" va passar de tenir 200 places a l’inici de l’hospital a tenir-ne 565 disponibles el desembre del 1938.

El personal sanitari estava format per metges civils militaritzats, infermeres i personal auxiliar, molts dels quals s’allotjaven en cases particulars del municipi, fet que va intensificar la convivència amb la població local.

Segons Tardà, l’hospital no va atendre només soldats ferits del front, sinó també població civil i refugiats procedents de l’Aragó i de les comarques de ponent, evacuades arran de l’avanç franquista. En aquell moment, Prats de Rei tenia prop de 900 habitants i va arribar a acollir uns 200 refugiats, una xifra que va transformar notablement el teixit social i la vida quotidiana del poble.

Pel que fa a les defuncions, la documentació permet constatar la mort de 39 soldats republicans entre l’abril del 1938 i el gener del 1939, tots enterrats al cementiri en una fossa comuna. A aquesta xifra s’hi afegeix un soldat franquista que va morir el 24 de gener del 1939, ja amb el front superat, i que també va ser inhumat al mateix espai, aprofitant les instal·lacions sanitàries que encara restaven operatives, ja que amb la fugida els republicans no es van poder endur tots els equips de l’hospital.

Amb el pas dels anys, aquest episodi va anar quedant diluït en la memòria col·lectiva. La fossa comuna va perdre identificació clara i algunes sepultures van quedar abandonades a mesura que les famílies deixaven de visitar-les o en perdien el rastre generacional. La nova recerca i la senyalització dels espais volen revertir aquesta situació i facilitar que la ciutadania conegui què va passar al municipi fa 87 anys.

El projecte compta amb sis plafons informatius i indicadors als espais vinculats a l’antic hospital, amb l’objectiu d’integrar aquest capítol dins el relat històric local, des de l’època romana fins al segle XX. "Es tracta que aquests fets no es perdin i que la gent pugui entendre com la Guerra Civil va afectar directament pobles com Prats de Rei", apunta Tardà. De fet, segons l’historiador "si no hi hagués hagut Guerra Civil, cap de nosaltres podries existir, perquè va modificar les relacions socials".

Des de Cat Patrimoni es destaca també el valor pedagògic de la iniciativa, especialment per a les generacions més joves, i la necessitat de preservar uns espais de memòria que expliquen com el conflicte va marcar profundament la vida de generacions senceres.