L’Anoia creix amb pocs naixements, mares més grans i mobilitat interna

L’Anoia ha crescut en habitants tot i que cada vegada hi ha menys naixements gràcies als moviments migratoris de dins de Catalunya. En poc més de dues dècades, la comarca de la Catalunya central ha passat de 89.876 habitants l’any 2000 a 128.432 el 2024, un creixement del 44% que es manté fins i tot quan els naixements ja no compensen les defuncions. El 2023-2024, la població va créixer un 1,2% malgrat un saldo natural negatiu. El motor d’aquest creixment de la població actualment no és la natalitat, sinó el moviment de persones que veuen en l’Anoia una bona opció de lloc per viure-hi. En paral·lel la maternitat de la comarca s’ha anat desplaçant cap a edats cada cop més tardanes, reflectint canvis profunds en els projectes vitals.

Mares més grans

Les xifres de naixements del 2024 ho il·lustren clarament. Dels 909 nadons nascuts a la comarca de l’Anoia, la majoria tenen mares d’entre 30 i 34 anys (317), seguides del grup de 35 a 39 (221). En canvi, només 90 del total dels naixements corresponen a mares menors de 25 anys. Fa anys que la franja central de la maternitat s’ha mogut cap endavant, i cada cop és més habituals que les famílies tinguin el seu primer fill a la trentena avançada.

Pere Brescó, cap de servei de Ginecologia i Obstetricia de l’Hospital Universitari d’Igualada i president de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obsterícia (SEGO), ho ha explicat a Regió7. L’expert detalla que la decisió de tenir els fills cada cop més tard no respon a criteris biològics, sinó socials. "Les dones no esperen a tenir fills perquè vulguin assumir més riscos o perquè no vulguin ser mares abans, ho fan perquè actualment és molt complicat que una persona jove pugui reunir les condicions per formar una família", assenyala, vinculant l’endarreriment a la precarietat laboral, a la dificultat d’accedir a un habitatge estable i a una conciliació entre la feina i l’entorn familiar encara massa fràgil en molts casos.

Brescó alerta que la biologia no s’ha adaptat al ritme social. A partir dels 35 anys, recorda, augmenten les dificultats per concebre i alguns riscos associats a l’embaràs, però això no implica un discurs alarmista. Al contrari, perquè el que l’expert reclama és "política social", entesa com a condicions materials que permetin abans a les persones joves a quina edat volen tenir un fill o filla. L’Anoia no és una excepció dins Catalunya, ni tampoc dins el territori de les comarques centrals, però sí que és un reflex de la tendència demogràfica general arreu.

Migrats interns

Aquest retard en la maternitat explica en part per què el creixement de la comarca ja no ve dels naixements. Si l’Anoia continua sumant habitants és perquè atrau persones d’altres llocs, sobretot d’altres comarques catalanes i especialment de l’àrea metropolitana de Barcelona. El 2023, hi van arribar 3.264 persones procedents de la resta del país, mentre que en van marxar 2.597. El saldo intern català va sumar 667 persones, suficient per compensar tant el saldo natural negatiu com un petit balanç desfavorable amb la resta de l’Estat . Aquest moviment intern es tracta d’ una tendència cada cop més estesa arreu del territori català que en aquest cas, dibuixa un canvi de perfil poblacional a l’Anoia.

Un lloc per viure-hi

La presidenta del Consell Comarcal de l’Anoia, Noemí Tucharte, ho interpreta com el resultat d’un model territorial que, sense buscar-ho de manera explícita, s’ha fet atractiu per a moltes famílies d’altres zones de Catalunya. Segons ha explicat, l’Anoia, i especialment Igualada i tota la Conca d’Òdena, ofereixen "qualitat de vida, habitatge més assequible i la possibilitat de construir un projecte vital sense renunciar a la feina". No es tracta només de preus, sinó d’escala: serveis accessibles, xarxa educativa, entorn natural i una sensació de comunitat a la qual també es va referir l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, quan va parlar en la presentació de la incorporació dels estudis de Medicia a la capital de l’Anoia: "és una aposta estratègica per atraure i mantenir el talent".

Famílies joves

Aquest flux intern és força heterogeni en molts aspectes. Moltes de les persones que arriben són parelles joves o famílies amb criatures petites que busquen espai i estabilitat. És aquí on les dues grans tendències analitzades (maternitat tardana i migració interna de Catalunya) es toquen. L’edat en què es tenen fills s’endarrereix, però quan el projecte familiar comença a prendre forma, el lloc on viure es una decisió clau per a les famílies. L’Anoia apareix al mapa català com una opció viable per fer aquest pas, especialment per a qui ve de l’entorn de Barcelona o de municipis de la seva àrea metropolitana.

La immigració estrangera també forma part del mosaic, amb 13.749 persones empadronades a 1 de gener del 2024, un 10,7% de la població comarcal, amb una concentració superior al 14% a Igualada. Però, a diferència d’altres períodes, no és el principal factor de creixement recent. El pes decisiu el té la mobilitat interna catalana, més silenciosa però constant, que redefineix barris, escoles i necessitats de serveis.

Oportunitat i responsabilitat

Tucharte insisteix que aquest creixement és alhora una oportunitat i una responsabilitat. Oportunitat perquè rejoveneix parcialment la població i sosté l’activitat econòmica; responsabilitat perquè obliga a planificar habitatge, mobilitat i serveis públics amb una mirada comarcal. "No podem créixer sense pensar com acollim", comenta, situant el debat més enllà de les xifres i posant la perspectiva en el benestar dels anoiencs.

Subscriu-te per seguir llegint