"Les entitats duren quan la gent se les fa seves"

Amb 125 anys d’història a l’esquena, la Societat La Lliga de Capellades afronta una efemèride que és molt més que una celebració: és una oportunitat per mirar enrere, entendre el camí recorregut i projectar-se cap al futur. Al capdavant de l’entitat en aquest any tan simbòlic hi trobem Pep Vallès Sanmartí, president d’una societat que ha sabut reinventar-se al llarg del temps sense perdre l’essència associativa, participativa i oberta que la va veure néixer el 1901.

Què representa personalment per vostè presidir La Lliga en l’any del seu 125è aniversari?

És el que m’ha motivat a continuar un any més com a membre actiu de l’entitat. Tenia ganes de poder presidir La Lliga just l’any del seu 125è aniversari i celebrar-ho amb els companys i companyes de junta, amb qui fa molts anys que tirem el projecte endavant. Crec que era un moment important per ser-hi. Alhora, també som conscients que cal mirar endavant, i per això ja pensem en l’assemblea del 2027 com un punt en què haurem d’anar preparant relleus de manera ordenada i responsable.

La Lliga va néixer el 1901 amb uns objectius molt clars. Creu que l’esperit fundacional encara és vigent avui?

Ha canviat, com han canviat els temps i les tendències. La societat actual no té res a veure amb la de principis del segle XX. Avui La Lliga és oberta a tothom, vingui d’on vingui, pensi com pensi i sigui com sigui. El que no ha canviat és l’esperit d’associacionisme, voluntariat i participació. Això continua sent la base.

Hi va haver algun moment en què la continuïtat de l’entitat va estar realment en risc? Com es va viure aquell període des de dins?

Sí, en diferents moments de la història. La continuïtat de La Lliga ha estat en perill més d’una vegada. Hi ha hagut juntes sense un afany clar de servei, imprevistos patrimonials, canvis socials i econòmics molt forts i també etapes amb poca activitat. En moltes ocasions, de fet, ha estat l’arrendatari de la cafeteria qui ha mantingut oberta l’entitat. Per això cal valorar encara més el moment actual, perquè després de 125 anys, avui La Lliga és una entitat amb molta vida i amb una base sòlida.

Passar de 200 a més de 1.650 associats en una dècada no és gens habitual. A què atribueix aquesta recuperació?

Sobretot a juntes cohesionades, amb un objectiu molt clar: posar l’entitat per sobre dels personalismes. Quan tothom rema en la mateixa direcció, els resultats acaben arribant. També hi ha hagut una il·lusió molt gran, potser fins i tot desmesurada, per aconseguir que els associats trobin i sentin La Lliga com a casa seva, com un lloc propi. I, evidentment, perquè hem elevat molt el llistó de les activitats que oferim de manera regular.

Com s’aconsegueix que una entitat més que centenària connecti també amb el públic jove i no quedi només com un espai de memòria?

El concepte de jovent és complex. La seva realitat és molt diferent, canviant i precària. Les portes de La Lliga estan obertes i als nostres espais hi ha molt jovent, tot i que una altra cosa és el compromís amb la programació. També aprenem d’ells que no tot ha d’estar tan estructurat.

Parlava del relleu generacional. En moltes entitats centenàries és un dels grans reptes. Us perocupa?

No ens ha de preocupar en excés. Si l’entitat ha persistit durant 125 anys, qui ens diu que no existirà d’aquí 125 anys més? El relleu generacional no vindrà donat pels joves com a col·lectiu en abstracte, sinó per aquells joves que han conegut La Lliga, que l’han viscut i que, amb el temps, es faran grans. Aquest serà el relleu natural, sense cap dubte.

En un moment en què molts equipaments culturals petits peteixen, quin paper creu que han de jugar espais com La Lliga en el conjunt de la cultura catalana?

Els ateneus som fonamentals per consolidar la cultura catalana. Entre altres coses perquè estem lluny de la política, tan desacreditada, i perquè treballem des de la base. Les entitats no tenim altres condicionants que l’afany de sociabilització de les persones, des d’un prisma molt ampli i plural. I això ens dona una força i una credibilitat molt importants.

Com li agradaria que es parlés de La Lliga quan arribi als 150 anys?

Es parlarà d’una manera molt diferent, a l’igual com nosaltres parlem distint d’aquells fundadors del 1901. No em se imaginar com es parlarà, però el que sí que estic convençut és que se’n seguirà parlant. Sempre hi ha hagut persones que voluntàriament, amb molta tenacitat, disponibilitat i coneixement han aconseguit arribar fins avui. Jo crec, i el desig em fa pensar, que Societat La Lliga té molts anys de vida!