El refugi del Garcia Fossas, la perla amagada de la memòria democràtica a Igualada

La història no sempre s’explica des dels grans fronts, sinó des dels soterranis. I a Igualada, un d’aquests espais clau és el refugi antiaeri de l’antic hospital del Garcia Fossas, construït l’any 1938 i pensat per protegir malalts, metges i infermeres dels bombardejos feixistes. Aquest espai, desconegut encara per molts igualadins, s’ha convertit en l’eix central d’una visita guiada, celebrada aquest dissabte al matí, que recorre la Guerra Civil, l’exili republicà i la deportació als camps de concentració nazis.

La proposta, molt ben explicada i amb un discurs pedagògic i profundament contextualitzat, parteix de la idea que la Guerra Civil no va ser un conflicte local, sinó l’expressió d’un moment crític en què les democràcies europees van quedar arraconades davant l’ascens del feixisme. “No era una guerra entre bàndols llunyans, era una guerra contra un enemic interior”, va subratllar el guia David Martínez Farré, del Departament de Cultura, tot remarcant que aquest xoc entre democràcia i autoritarisme té lectures plenament vigents avui.

Un laberint sota terra per protegir vides

Un dels punts culminants de la visita és l’accés al refugi del Garcia Fossas, un sistema laberíntic pensat per a unes 200 persones, amb recorreguts alternatius que garantien la seguretat en cas d’ensorrament. Inicialment, l’edifici va ser impulsat pels germans Garcia Fossas com a centre educatiu per a infants orfes, però l’any 1938 es va reconvertir en hospital de rereguarda i en centre de referència de la Batalla de l’Ebre. “Això no és un búnquer, és un refugi sanitari, dissenyat amb intel·ligència i humanitat”, va explicar David Martínez Farré davant d’un grup sorprès pel bon estat de conservació de l’espai.

L’ambient de la visita reforça el pes del relat. Hi participen persones grans que recorden silencis familiars, famílies senceres, joves que escolten amb atenció i infants que observen amb incertesa el laberint subterrani. Alguns adults s’emocionen; els més joves es fan preguntes. “Molta gent ha estudiat aquí tota la vida i no sabia que aquest refugi existia”, apunta el guia, evidenciant fins a quin punt la memòria va quedar soterrada durant dècades.

La visita contextualitza també els bombardejos sobre Igualada, amb avions que feien dues passades —la segona quan la població ja havia sortit dels refugis—, i la resposta de la Generalitat amb la creació de la Junta de Defensa Passiva. Encara avui, al carrer Nou, es conserven impactes de bala a les façanes, testimonis muts d’aquells anys de guerra contra la població civil.

El recorregut ha homenatjat la memòria de figures clau com Jaume Farrés Vidal, cisteller vinculat al Patronat del Garcia Fossas i redescobridor del refugi, o Antoni Dalmau Ribalta, autor d’una recerca exhaustiva sobre els igualadins deportats. Durant la visita també s’expliquen les Stolpersteine instal·lades a Igualada l’any 2017, que recorden els deu veïns morts als camps nazis —Salvador, Miquel, Emili, Ginés (dos), Celestino, Agustí, Joaquim, Josep i Jesús—, així com els dos que van sobreviure. Tots ells van acabar deportats després de l’exili forçat amb l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat el gener de 1939, molts al camp de Mauthausen.

La visita posa un accent especial en el silenci imposat després de la guerra i en l’abandonament institucional que van patir els deportats espanyols que van tornar amb vida, sense cap mena de suport, a diferència del que va passar en altres països. Alguns arrossegaven, a més, un profund sentiment de culpa per haver sobreviscut.

El relat s’amplia amb explicacions sobre la modernització de la sanitat de guerra —els sistemes de triatge, les transfusions de sang, el mètode Trueta per evitar amputacions— i amb la projecció d’imatges de propaganda feixista trobades a Berlín, que mostraven els bombardejos sobre Igualada com una victòria militar.

La visita es tanca amb l'entrega d’un fragment del llibre Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig, dedicat al deportat Joan Mestres. Un text que dona veu a l’horror i que deixa el grup en silenci. Abans d’acabar, el guia fa una última reflexió: “El feixisme no és només passat; avui també es construeix des de les xarxes socials i els discursos d’odi”. Una advertència que connecta el refugi del Garcia Fossas amb el present i reforça el sentit d’una visita que no només explica la història, sinó que convida a pensar-la.