La comarca de l'Alta Segarra avança amb consens municipal

La proposta de crear la comarca de l’Alta Segarra ha tornat a situar-se al centre del debat polític dels municipis del nord de l’Anoia després d’anys d’avenços irregulars, aturades institucionals i canvis de context polític. El projecte, impulsat des de fa dècades i reforçat amb la constitució de la mancomunitat fa 30 anys, afronta ara un nou moment clau amb el compromís explícit dels set alcaldes, que coincideixen a assenyalar que no volen deixar passar una altra oportunitat.

“El que no podem fer és adormir-nos”, adverteix l’alcaldessa dels Prats de Rei, Carla Casas, que defensa que el procés respon a “la voluntat del poble” i que ara hi ha “un full de ruta que estem seguint tots els passos”. En la mateixa línia, l’alcalde de Sant Pere Sallavinera, Maties Bosch, considera que “ara és el moment definitiu” i avisa que “si no es fa ara, amb el canvi de legislatura, es pot tornar a refredar”.

Dues vegueries

Els alcaldes coincideixen a assenyalar que la principal raó de fons és el desencaix territorial que pateixen els municipis que ara formen part de l'Anoia. “Som una comarca partida en dues vegueries, i això afecta el dia a dia”, resumeix l’alcalde de Pujalt, Pere Massana. “Depenem de la Catalunya Central per a uns serveis i del Penedès per a uns altres, i això crea una confusió constant sobre on cal anar a fer els tràmits”, afegeix. Una idea que comparteix l’alcaldessa de Calaf, Montse Mases, quan parla directament de “desgavell” i de “garbuix institucional” en la planificació dels serveis.

Aquest desencaix també té a veure amb el territori i la productivitat. Bosch ho exemplifica amb el paisatge: “D’Igualada cap avall és vinya; aquí dalt hi ha cereal. Som pobles de muntanya i ens sentim molt desplaçats”. Massana hi afegeix que “la realitat agrícola i social del nord de l’Anoia no té res a veure amb la del Penedès”, i recorda que històricament “aquests municipis ja formaven part de la Segarra”. L'alcalde de Calonge de Segarra, Xavier Nadal, destaca que al llarg de la història moltes empreses privades i institucions han portat Alta Segarra en el seu nom, "hi ha un sentiment de pertinença".

Identitat pròpia

La defensa d’una identitat pròpia apareix de manera transversal en el discurs dels alcaldes, tot i que amb pesos diferents. Casas parla obertament de “sentiment identitari” i remarca que “l’Alta Segarra té un històric molt important”. Massana per la seva banda apunta que “el paisatge de camps de cereal i la cultura del secà ens aporten una identitat que no queda recollida dins l’Anoia”. En canvi, a Castellfollit de Riubregós, l’alcaldessa Lourdes Oliveras relativitza aquest factor i alerta que el fet de crear la comarca de l'Alta Segarra “ha de ser un sentiment de comarca i un desig compartit”, i no només una decisió institucional.

Més enllà del sentiment identitari dels veïns dels pobles de l'Alta Segarra, el consens és més ampli quan es parla de serveis concrets. “Una gestió més propera sempre és millor servei”, defensa l’alcaldessa de Sant Martí Sesgueioles, Marina Graells, que enumera mancances actuals en transport, educació, salut i seguretat. “No tenim dret a fer parada de l’Eix Bus, no tenim comissaria de Mossos, i hi ha serveis sanitaris que no es presten”, lamenta. Mases coincideix que “l’Eix Bus només para a capitals de comarca” i que una nova estructura comarcal permetria “fer més proves al CAP de Calaf i evitar desplaçaments innecessaris”, pensant sobretot en les persones grans que viuen al poble.

En aquest punt, però, també afloren matisos. Oliveras posa en dubte que la creació de la comarca garanteixi automàticament una millora pels veïns dels pobles més petits: “No puc assegurar que tindrem millors serveis”, afirma, i defensa que “abans de donar l’últim pas s’hauria de fer un referèndum popular”. Segons explica, al seu municipi “no és un tema present en el dia a dia” i caldria “explicar bé què ens aportarà i consultar els veïns i l’oposició”. En aquest sentit, Nadal considera que "els beneficis de crear una comarca no es podran percebre en els primers anys" i afegeix que "estem plantant una llavor per a la generació dels nostres fills".

Altres alcaldes veuen en la nova comarca una eina clara per afrontar el despoblament. Bosch apunta a la mobilitat, les telecomunicacions i la seguretat com a factors clau: “Aquí cada dos per tres marxa internet durant dies; això és vergonyós”. Massana afegeix que “tenir serveis més propers dona tranquil·litat als veïns i facilita que la gent es quedi o torni a viure al territori”.

Altres alcaldes estan d'acord amb el fet que una nova comarca podria ser un fre per al despoblament, per a Nadal, "si la gent té més serveis a prop, es podran fer el plantejament de marxar o no, si no tenen els serveis que necessiten, han de marxar per necessitat". L'alcalde de Calonge de Segarra afegeix un altre punt a l'equació: un sentiment que no tots els pobles de l'actual Anoia reben el mateix tracte per part del Consell Comarcal: "es fixen més en els que pertanyen a la vegueria del Penedès perquè són la majoria", considera.

Una mancomunitat consolidada

La trajectòria de la mancomunitat, amb serveis ja compartits com la recollida de residus, l’arquitecte o el tècnic d’esports, és utilitzada pels alcaldes com a argument de credibilitat. “Fa trenta anys que existeix i hem demostrat que sabem caminar junts”, defensa Mases, que insisteix que “la comarca no és només una teoria, és una pràctica”.

Amb un consens majoritari, però no unànime en el grau d’entusiasme, els ajuntaments afronten ara una fase decisiva en la creació de la comarca de l'Alta Segarra. El calendari electoral i la necessitat de culminar tràmits pendents planen sobre el procés, però els alcaldes coincideixen en un punt: la creació de l’Alta Segarra torna a estar viva, i el territori vol evitar que torni a quedar encallada en el procés.

Subscriu-te per seguir llegint