Mata Perelló, geòleg, sobre la pluja dins d'un túnel de la Renfe: "Pot ser que s'hagi reobert alguna fractura a la roca"

La circulació ferroviària entre Cervera i Calaf segueix interrompuda i es fa per carretera, des que el passat cap de setmana un maquinista aturés el tren davant del fet que plovia a bots i barrals dins d'un túnel. Segons ADIF, el gestor d'infraestructures, el túnel "és circulable, i ara s'estan fent mesures preventives addicionals". De moment, no s'ha anunciat quan es podrà restablir el servei per tren.

En qualsevol cas, que plogui dins d'un túnel i la circulació ferroviària s'hagi d'aturar per això és culpa, això segur, de les moltes pluges que hi ha hagut darrerament. Aquesta és la resposta senzilla, però volíem anar un pas més enllà, i per aquest motiu, Regió7 ha consultat amb el geòleg Josep Maria Mata Perelló, Creu de Sant Jordi del 2025 i doctor en Geologia i catedràtic de Cristal·lografia i Mineralogia a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Per a ell, "el que és clar és que ha plogut molt, i això ha activat molts aqüífers que no sabíem o no recordàvem que existien". I d'aqüífers n'hi ha "molts, només que durant tot aquest període de sequera s'havien eixugat". Però la font de l'aigua que cau dins el túnel, l'anomenat túnel número 5 en nomenclatura de Renfe, tampoc cal que sigui un aqüífer "gran, pot ser una circulació d'aigua entre superfícies de discontinuïtat de la roca", en paraules expertes de Mata Perelló. I si ara cau l'aigua dins del túnel, es pot deure a alguna diàclasi que hi havia i s'ha reactivat. Una diàclasi es tracta d'una fractura en les roques on els fragments no es desplacen, "com les falles, però sense desplaçament". 

En definitiva, i sense assegurar categòricament que aquesta pugui ser la raó, "tot podria venir d'algunes obres que s'hi hagin fet recentment i que podrien haver reobert alguna fractura que hi hagués, o a alguna que s'hagi creat de nova".

I segons l'eminent geòleg "el problema és que quan l'aigua troba un camí, és molt difícil que el deixi anar". Per tant, i sense entrar en el terreny dels tècnics que hi treballen, "caldrà reconduir la via que segueix l'aigua fins a precipitar en forma de pluja dins el túnel.

Que l'aigua va desfermada, per sobre i per sota terra es veu a les nostres carreteres. "Si mires els marges, veuràs que raja o supura aigua per tot arreu". I això es tradueix en esllavissades, com la que hi va haver dilluns a Fonollosa. Però resseguint aquella via, o qualsevol altra, es veuen petites esllavissades, quatre rocs caiguts aquí i allà. Mata Perelló ens explica que l'aigua "circula entre els estrats de la roca, com dèiem en el cas del túnel", i si troba "argila, molt habitual a les nostres comarques, el seu pas l'acaba dissolent". I sense l'argila, ja no hi ha res que aguanti les pedres, i aquestes cauen.

Si li preguntem com s'ha de solucionar el problema, de tants punts que pateixen esllavissades o que tenen risc de patir-les, Mata Perelló ens diu que només hi ha la possibilitat de fer "seguiment i manteniment. És evident que no tenim tècnics, personals ni màquines per a repassar cada carretera, perquè portem anys anem tard. S'hauria d'haver començat a fer recorreguts exploratoris durant els anys de la sequera, però a aquest país ens recordem de Santa Bàrbara quan trona".

Subscriu-te per seguir llegint