El dia que Copons va acomiadar multitudinàriament Mònica Gudayol, la víctima anoienca del Balandrau

L’església de Santa Maria de Copons va acollir el diumenge 7 de gener de 2001 un emocionant i multitudinari comiat per a l'anoienca Mònica Gudayol Llacuna, una de les nou víctimes mortals de la tragèdia del Balandrau. Aquells fets, un dels episodis més tràgics de la història recent als Pirineus, arriben aquest cap de setmana a la gran pantalla amb el film "Balandrau, vent salvatge", que té Fernando Trullols com a director i Danielle Schleif com a guionista. També hi ha dos actors manresans en el repartiment, Carles Gilabert i Jan Buxaderas.

Un torb -un fenomen de vent extrem- va sorprendre el 30 de desembre del 2001 diversos grups d'excursionistes amb ratxes de vent superiors als 120 quilòmetres per hora i una sensació tèrmica de prop de -40ºC. Nou persones hi van perdre la vida, entre elles Gudayol, que tenia 27 anys. Només hi va haver un supervivent: Josep Maria Vilà, company sentimental de la jove coponenca.

Gairebé un miler de persones es van aplegar a la cerimònia religiosa per a la muntanyenca de l'Anoia, una persona molt implicada en la vida local de Copons. I entre els presents, a més del pare i la seva germana, també hi va ser present Josep Maria Vilà. La parella tenia previst contraure matrimoni la primavera següent. L'home, tot i que va patir congelacions a les extremitats a causa del temporal de fred i vent, va deixar l’hospital de la Vall d’Hebron per poder ser present al funeral.

Tal com va relatar el periodista de Regió7 Pep Elias en la seva crònica de l'endemà, durant la cerimònia, oficiada pel vicari Joan Torra i l’antic rector de Copons, Pere Surinyach, es van succeir les imatges de dolor i consternació entre els presents, bona part dels quals va haver de seguir el funeral des de la plaça i les escales de l’exterior de l’església, que també eren plenes de gom a gom.

Especialment emotius van ser alguns fragments de l’homilia, convidant a la recerca del consol, i sobretot la lectura de dos textos escrits per dues amigues de la jove muntanyenca, en què recordaven el seu esperit alegre i vital. Al peu de l’altar, al costat de les cendres de Gudayol, hi havia també els capgrossos de Copons que ella i la seva germana Helena havien construït per contribuir a la festa major del poble.

A la sortida de l’església, el so de les gralles va significar l’emotiu comiat dels seus companys del grup d’animació en què Gudayol desenvolupava una de les seves múltiples activitats dins del camp de l’animació i la cultura.

Incinerada el dia abans, després del funeral les seves cendres van ser traslladades al cementiri de Copons mentre la població es va submergir en tres dies de dol oficial que van incloure la suspensió de la cavalcada de Reis i d'un partit de lliga.

Subscriu-te per seguir llegint