Mor l'exdirectora de l'institut de Calaf Maria Alba Puigpelat Pallarès, als 75 anys

Ha mort Maria Alba Puigpelat Pallarès, biòloga i professora de secundària i batxillerat a diferents centres educatius d’Igualada i Calaf. Reconeguda docent, va ser impulsora de la construcció de l’institut Alexandre de Riquer a Calaf, com a mare i, després, com a professora. Finalment, va ser directora del mateix centre, on es va jubilar, el 2009. El 2024, la comunitat educativa li va fer un homenatge, i el laboratori de l’institut du el seu nom.

Puigpelat, la gran de quatre germans d’una coneguda família de la Molsosa, ha mort la matinada de dissabte. El funeral tindrà lloc aquest diumenge a la 1 del migdia, a l’església de Prades de la Molsosa. El decés s’ha produït després d’un llarg procés de malaltia que l’havia retirat de la vida pública en l’última dècada, pràcticament. Fa pocs dies, va morir el seu espòs, Ramon Vilaseca, amb qui va tenir tres fills, Anna, Arnau i Marina. I tenia una neta, l’Aran. Ara tenia 75 anys, a punt de fer-ne 76.

Maria Alba Puigpelat va començar la seva etapa professional a les cases de la Guàrdia Civil d’Igualada, on es va iniciar, el que després va ser l’institut Milà i Fontanals. El primer contacte amb l'ensenyament va ser fent classes d’FP. Les complicacions educatives d’aquells anys van contribuir a aplegar un grup de professors compromesos amb l’ensenyament, amb qui va mantenir una estreta amistat i col·laboració. D’allà en va néixer la creació de l’institut Xipreret, que ara és l’IES Joan Mercader, on va ser la primera directora. Puigpelat va ser motor d’altres iniciatives com l’Institut de Vilanova del Camí i el de Calaf. També havia estat professora a Santa Margarida de Montbui.

M. Alba Puigpelat, que en l’última etapa de vida docent havia pres l’opció de viure a Prades de la Molsosa, va arribar a Calaf el curs 1994-95. I va ser la directora de l’institut Alexandre de Riquer entre el 1996 i el 2008. Durant aquests anys, el centre va consolidar un projecte pedagògic propi i va estabilitzar l’equip docent. Va voler que l’institut fos un espai obert a la població i va treballar de manera intensa per atendre l’arribada de moltes famílies immigrants amb necessitats educatives i d’integració.

Sempre va procurar que el centre de Calaf fomentés el coneixement i la pertinença a l’Alta Segarra i va lluitar per donar una oportunitat als alumnes que tenien mancances per seguir l’educació regular i necessitaven un suport addicional.