"Em sento segura vivint amb companys i monitors"

La Marina és una jove de 21 anys que fa dos anys que viu en un dels pisos de la Fundació Àuria, un espai pensat perquè persones amb discapacitat puguin viure amb autonomia dins un entorn segur i de suport emocional. La Marina necessita un entorn estructurat que li permeti desenvolupar habilitats socials i laborals. La seva rutina combina activitats educatives i laborals, moments de lleure i responsabilitats dins del pis. Participa en serveis d’orientació laboral, pràctiques a l’hospital, activitats artístiques i cura de plantes, tot aprenent a ser més autònoma i a interactuar amb els seus companys.

Com és un dia normal en la teva vida al pis?

Em llevo, esmorzo, em canvio de roba i pinto perquè m’agrada molt. Després vaig a treballar a l’hospital i torno a casa. Més tard em dutxo i sopo amb els companys del meu pis.

Quina és exactament la teva tasca a l’hospital d’Igualada?

Jo ajudo les persones que arriben a l’hospital de dia a saber on han d’anar., moltes persones arriben desorientades perquè hi estan fent obres. M’agrada molt, i em sento útil ajudant la gent.

Què t’agrada fer després un cop acabes la feina?

A les cinc ja acabo i torno al pis. Allà deixo les meves coses i, si ve la meva mare, faig un passeig amb ella. Si no ve, em quedo pintant mandales o treballant en altres activitats creatives.

Per tant, encara que visquis al pis, reps visites de familiars?

Sí, la meva mare ve alguns dies, sobretot el cap de setmana, però molts companys no tenen família i aquí hi troben suport .

Tens responsabilitats al pis?

Sí, m’encarrego de les plantes de la terrassa i, quan toca, preparo la taula per al sopar. Sopem tots set junts i després recollim, i llavors cadascú va la seva habitació. Alguns miren la televisió, altres fan servir la tablet, pinten o van a dormir d’hora.

Com és la convivència amb els companys del pis?

Bé, gairebé tots som amics. A vegades hi ha petites discussions, però és normal, com passa en qualsevol casa.

T’agradaria viure sola?

Sí, potser en un futur, però ara m’agrada i em sento segura vivint amb companys i amb monitors, perquè és una manera segura d’anar guanyant autonomia.

Com era la teva vida abans d’arribar a la fundació?

Jo anava a l’escola especial d’Igualada fins a l’any passat. Quan vaig acabar, vaig venir a viure aquí, i abans m’acompanyaven al col·legi. Ara també vaig a un centre de dibuix d’Igualada amb un professional que m’acompanya, però estic aprenent a anar sola perquè l’escola i el pis estan molt a prop.

Com valores la teva experiència a la fundació?

Estic molt contenta. M’agrada viure aquí, aprenc moltes coses i cada dia em sento més independent. És com tenir una llar i, al mateix temps, un lloc on puc créixer i aprendre.