El passat iber i romà desperta als Prats de Rei

Els Prats de Rei és un dels municipis amb més tradició arqueològica de la comarca de l’Anoia, la història del poble va molt més enllà del que queda als llibres de text. El Museu Municipal de Prats de Rei, recentment reconegut com a extensió del Museu de Guissona, ofereix un recorregut que abraça més de dos mil·lennis d’història local, una rara avís dins el panorama català.

Jordi Segura, responsable de l’equipament, acompanya els visitants pels passadissos i sales on s’exhibeixen ceràmiques ibèriques, sarcòfags romans i vestigis medievals, explicant amb rigor i passió com cada objecte és una finestra cap a la vida quotidiana dels habitants de la antiga Sigarra i dels veïns que han anat fent el poble al llarg dels segles.

Arrels del segle VI aC

"El que veiem aquí és la prehistòria i la història antiga del nostre poble", explica Segura mentre recorre l’espai del museu on s’exposen fragments ibèrics. "Tots els materials que mostrem han estat trobats dins del terme de Prats. Aquí, en aquest indret, ja hi ha hagut vida des del segle VI aC". Entre les pedres i les ceràmiques es percep la continuïtat: cada excavació revela un món antic, com la ciutat ibèrica de Sigarra que va donar nom a la comarca i que encara avui és una part fonamental de la identitat local.

Els vestigis romans són presents en la primera part del museu. Columnes, pedestals i àmfores de vi il·lustren la quotidianitat i les pràctiques comercials d’una vila que formava part d’un municipi romà amb ciutadans que gaudien dels mateixos drets que els habitants de Roma. "Aquí es veuen clarament les traces d’una romanització que va ser més de col·laboració que de confrontació: els habitants van adoptar els costums romans perquè eren pràctics i savis", comenta Segura, amb entusiasme.

El poble com a vitrina

Les excavacions més recents, realitzades entre 2012 i 2013, van permetre recuperar estructures que estaven amagades sota les cases i les places del poble. L’escarpa de la muralla, el forçat i les columnes d’un fòrum romà van aparèixer gràcies a l’atenció i perseverança dels arqueòlegs locals (com Josep Castellà Real, que dona nom al museu) i estudiants de la Universitat. Ara l’escarpa d’aquesta muralla es pot veure sota la plaça de l’església del poble, una visita que Segura recomana no saltar-se abans del museu.

En aquest equipament cultural cada peça ha estat restaurada amb cura, des de les ceràmiques ibèriques reconstruïdes fins als sarcòfags i lauda sepulcral que ara preserven les històries d’époques passades. El responsable del museu explica també com ha estat capaç de consolidar-se gràcies a la col·laboració amb altres institucions, especialment amb el Museu de Guissona, que garanteix assessorament professional i ajuda en la gestió i catalogació del material des de fa un any. "Ara som una extensió legal del Museu de Guissona i això ens permet funcionar com a museu amb tot el rigor que això implica", comenta satisfet.

Compromís amb la història

El recorregut no s’atura en l’antiguitat. Segura mostra objectes d’èpoques medievals i modernes, com pedres de terme del segle XVII o restes de la guerra de Successió que van afectar Prats de Rei. Cada sala del museu és un fragment del temps: del segle VI aC fins al segle XVIII, un relat continuat que connecta els veïns actuals amb les generacions que els van precedir.

"El museu conserva objectes del passat, però també que explica històries humanes", subratlla Segura. Entre els racons del museu hi ha estris de cuina ibèrica, punxons per escriure sobre tauletes de cera, llums d’oli i pesos per filar la llana: petits testimonis que revelen com es vivia, treballava i s’organitzava la societat en un territori que podria semblar modest, però ha estat sempre un punt de trobada.

També hi ha una curiositat que parla de la internacionalització del territori fa més de dos mil anys: àmfores importades de Nàpols transportaven vi, demostrant que els habitants de Prats de Rei participaven activament en la xarxa comercial romana. I no tot és antiguitat: gràcies a les col·laboracions amb el Museu de Guisona i a la legalització recent com a extensió d’aquest, el museu ha pogut inventariar, restaurar i conservar adequadament peces que abans s’havien dispersat, recuperant fragments del passat i teixint-los en un relat coherent de la història local dels Prats de Rei. n