Economia Social
Els Ateneus Cooperatius de Catalunya creen prop de 1.400 empreses d'economia social en deu anys
La Xarxa celebra el seu desè aniversari a Igualada amb 49 milions d’euros d’inversió pública i més de 5.500 insercions laborals

El conseller Miquel Sàmper, durant la inauguració de la plenària dels Ateneus Cooperatius a Igualada / Miti Vendrell
“El que volem és que tots els treballadors puguin tenir una feina digna”. Així ho ha dit el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Miquel Sàmper, aquest divendres al matí a l’inici de la plenària anual de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius (XAC), que enguany s’ha celebrat a Igualada coincidint amb el seu desè aniversari.
La jornada, que s’allargarà durant tot el dia a l’Antic Escorxador, reuneix més de 400 representants del sector cooperatiu, administracions i agents socioeconòmics d’arreu de Catalunya, amb presència d’alcaldes i regidors de diversos municipis, així com de l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, en una edició especial sota el lema “Territoris que bateguen”.
En la seva intervenció, Sàmper ha reivindicat els Ateneus Cooperatius com una “aposta pública innovadora” impulsada fa una dècada per la Generalitat amb el suport del Parlament, i ha subratllat el paper de l’economia social com a generadora “d’ocupació de qualitat”. “És una part més de l’economia, però encara no és prou coneguda, i és important explicar-la”, ha defensat, en referència a un model que busca guanyar pes dins l’economia catalana.
El balanç del programa és significatiu: en aquests deu anys s’han creat prop de 1.400 empreses d’economia social, s’han generat més de 5.500 insercions laborals i s’hi han destinat 49 milions d’euros d’inversió pública. El conseller ha garantit la continuïtat del programa, tot i que ha evitat concretar noves inversions a l’espera de l’aprovació dels pressupostos.
Un model arrelat al territori
Des de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, la seva representant Gemma Flores-Pons ha destacat que el projecte ha permès “territorialitzar un servei públic de promoció del cooperativisme” amb presència arreu del país a través de 14 ateneus.
Flores ha fet valdre la consolidació d’un model que ofereix formació, assessorament i acompanyament a projectes cooperatius, i que ha contribuït a generar ecosistemes econòmics locals en sectors diversos com la indústria, la cultura, l’educació o l’alimentació.
“És una política pública d’èxit, innovadora i basada en la construcció conjunta entre administració, cooperativisme i comunitat”, ha afirmat.
L’impacte al territori
La celebració a Igualada també posa en relleu el pes de l’economia social al territori. A la comarca hi ha iniciatives consolidades com Àuria Cooperativa, una entitat sense ànim de lucre amb més de 50 anys d’història que promou la inclusió laboral de persones amb discapacitat i en risc d’exclusió.
Aquest tipus de projectes exemplifiquen l’impacte d’un model que busca generar activitat econòmica amb retorn social i arrelament local.
Amb aquesta jornada, la Xarxa d’Ateneus Cooperatius reivindica el seu paper com a eina clau en el desenvolupament de l’economia social a Catalunya i es projecta cap al futur amb el desplegament de la futura llei del sector, actualment en tramitació al Parlament, amb l’objectiu de consolidar i ampliar el seu pes dins l’economia catalana.
- El poble abandonat que amaga una gran 'muralla xinesa' i és a poc més de dues hores de Manresa
- Mariajo Fuenteálamo, periodista de l’ABC: 'El que no m’esperava mai, com a periodista no esportiva que soc, és que parlés de mi
- El manresà Xevi Blancafort estrena la nova etapa del restaurant Can Pep, de Castellfollit de Riubregós
- Un tall accidental deixa un rastre de sang del Pont Nou de Manresa al CAP Bages
- Amb D de Dona omple Torre Busquet de Manresa amb un reconeixement al lideratge femení
- El papa beneirà la fundació que dirigeix sor Lucía a Manresa abans del gran acte a Montjuïc del 9 de juny
- Alex Tous sobre la seva enganxada amb Juana Dolores: 'No sé com li donen veu a la televisió pública
- Un ferit greu evacuat en helicòpter després d'una sortida de via a Pinell de Solsonès