Què canvia amb la cirurgia robòtica a Igualada? "El robot no opera sol"

La paraula “robot” pot induir a error. A l’Hospital Universitari d’Igualada no arriba una màquina que operi sola, sinó una plataforma que el cirurgià controla en tot moment des d’una consola. El professional decideix cada moviment, cada tall i cada pas de la intervenció, mentre el sistema els executa amb més precisió, estabilitat i una visió ampliada del camp quirúrgic.

Per això, el doctor Pere Brescó Torras, cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia i president de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO), insisteix a rebaixar qualsevol lectura futurista. “El mèrit no és del robot, el mèrit és del cirurgià”, resumeix. La robòtica no substitueix l’ofici quirúrgic, sinó que el potencia: permet operar amb una eina més fina, però continua exigint el mateix coneixement de base.

La primera intervenció robòtica a Igualada està prevista per al 23 d’abril i serà una histerectomia. El programa arrencarà en l’àmbit de la ginecologia i la primera operació anirà a càrrec de les ginecòlogues Maria Degollada Bastos i Jennifer Rovira Pampalona, especialista en Ginecologia i Obstetrícia i Diagnòstic Especial Prenatal.

Brescó situa aquest pas dins una evolució de la cirurgia: de la cirurgia oberta a la laparoscòpia i, ara, a la robòtica. El canvi, diu, no és en la manera de decidir la cirurgia, sinó en com s’executa. “Has de saber operar igualment: dissecar, arribar a la lesió, separar-la dels teixits, resoldre la cirurgia. El robot no et regala això”, insisteix.

En aquest sentit, subratlla que la incorporació del sistema no vol dir que l’hospital comenci ara a operar bé, sinó que suma una tecnologia que reforça la seva capacitat. “No és que gràcies al robot ara operarem bé. Ja operàvem bé. El robot ens ajuda a estar millor equipats tecnològicament”, afirma. I hi afegeix una idea de fons: una pacient ha de poder rebre una atenció d’alt nivell sense haver-se de desplaçar fora del territori. Per a Brescó, la robòtica també contribueix a igualar les possibilitats tecnològiques entre hospitals i a acostar cirurgia d’alta complexitat al territori.

La incorporació del sistema Toumai arriba sobre una base consolidada. El servei de ginecologia d’Igualada ha estat referent en cirurgia endoscòpica i en formació, amb una trajectòria sòlida en laparoscòpia. Per això, el pas cap a la robòtica es planteja com una evolució natural.

La mirada de fons del president de la SEGO va encara més enllà de la novetat tecnològica. A parer seu, la medicina continuarà avançant amb noves eines, però el factor determinant continuarà sent humà. “Un robot no ajuda. Qui ajuda és una persona”, conclou.

El robot s’entrena abans d’operar, amb hores de simulació i pràctica

Abans de la primera intervenció real, la cirurgia robòtica passa per una fase imprescindible: la simulació. A l’Hospital Universitari d’Igualada, aquest entrenament és obligatori i serveix perquè els professionals s’adaptin a la consola, als nous gestos i als protocols del sistema.

Les dues ginecòlogues que faran la primera operació, Maria Degollada Bastos i Jennifer Rovira Pampalona, participen en aquesta preparació prèvia abans d’entrar al quiròfan amb la nova eina.

La màquina encara no s’ha instal·lat definitivament al quiròfan. El motiu és pràctic: fer-ho ara implicaria perdre un espai assistencial mentre dura aquesta fase d’aprenentatge. Per això, el sistema es troba en un entorn de simulació, on es poden practicar moviments, coordinació i circuits de treball sense afectar l’activitat hospitalària habitual.

Aquest procés no parteix de zero. Les professionals tenen una llarga experiència en cirurgia laparoscòpica, i el que fan ara és adaptar aquest bagatge a una nova tecnologia. El canvi no és de criteri mèdic, sinó de manera d’executar-lo. De fet, Pere Brescó defensa que la cirurgia robòtica és una prolongació de la laparoscòpia: no canvia el tipus de cirurgia, sinó la manera de fer-la, amb més precisió i seguretat.

La implantació del sistema també implica un programa de formació especialitzada que va més enllà de la simulació. Inclou formació teòrica, pràctica amb el dispositiu i les primeres intervencions supervisades per experts. Part d’aquest aprenentatge es duu a terme fora del centre, com a l’Orsi Academy, a Bèlgica, un dels centres europeus de referència en cirurgia robòtica.

El desplegament del programa a Igualada no afecta només els cirurgians. Prop de trenta professionals participen en aquest procés, entre especialistes, anestesiòlegs, infermeria quirúrgica, personal d’esterilització i equips de suport.

El projecte ha suposat una inversió d’1,3 milions d’euros per al Consorci Sanitari de l’Anoia, que inclou el subministrament del sistema de cirurgia robòtica, la seva instal·lació i la formació dels professionals.

Segons Pere Brescó, aquest model s’assembla al d’altres àmbits altament tecnificats, com l’aviació, on els professionals acumulen hores de simulador abans d’assumir situacions reals.

Entre els avantatges del sistema, destaca la visió tridimensional d’alta definició i la capacitat de traduir el moviment de la mà en un gest més fi i estable, fet que permet treballar millor en espais reduïts i reforça el control en intervencions delicades.

En la pràctica, la cirurgia robòtica pot ser especialment útil en casos més complexos. La capacitat de mantenir posicions fixes, eliminar tremolors i treballar amb més estabilitat facilita intervencions en zones delicades o en pacients amb més dificultats anatòmiques.

Aquesta fase prèvia, menys visible que la intervenció mateixa, és també una de les més determinants abans de fer el pas a l’activitat realitat al territori.