L’Associació Amics de Sant Martí de Tous i l’IPHES-CERCA renoven el conveni per impulsar el desenvolupament de projectes arqueològics a la Guinardera i Cal Sitjo

La directora de l’IPHES-CERCA (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Marina Mosquera, i el president de l’Associació Amics de Sant Martí de Tous, Ramon Creus Pardina, han signat un conveni de col·laboració amb l’objectiu d’impulsar activitats de recerca, formació i socialització del coneixement en els àmbits de la prehistòria i l’arqueologia.

Aquest acord formalitza una relació de treball iniciada l’any 2018, que ha contribuït de manera significativa al desenvolupament de projectes arqueològics al municipi de Sant Martí de Tous, especialment als jaciments de la Guinardera i de Cal Sitjo, sota la direcció del Dr. Bruno Gómez de Soler. Des de l’inici de la col·laboració, l’IPHES-CERCA ha dut a terme diverses intervencions arqueològiques al municipi, així com accions de divulgació dels resultats científics, en el marc del projecte quadriennal "Territoris prehistòrics a la conca de l’Anoia". En aquest context, l’Associació Amics de Sant Martí de Tous ha tingut un paper actiu, donant suport a les activitats i contribuint a la seva difusió.

L’entitat també ha participat en iniciatives de transferència del coneixement, com l’acollida d’exposicions científiques, així com altres mostres sobre evolució paleoambiental i poblament prehistòric, tallers i xerrades divulgatives. El conveni estableix un marc general per continuar desenvolupant accions conjuntes que inclouen projectes de recerca arqueològica, activitats de formació i assessorament científic, i iniciatives de divulgació i socialització del coneixement. Aquestes accions es concretaran mitjançant convenis específics, i es crearà un consell coordinador per fer-ne el seguiment.

Un dels eixos principals d’aquesta col·laboració és el jaciment de Cal Sitjo, situat al municipi de Sant Martí de Tous, que s’ha consolidat com un espai clau per estudiar la transició entre el Mesolític i el Neolític a la Catalunya central. Amb una seqüència estratigràfica que abasta entre 10.200 i 5.700 anys abans del present, aquest jaciment permet analitzar amb gran precisió els canvis en les formes de vida de les primeres comunitats humanes del territori. La intervenció s’emmarca en el projecte quadriennal "Territoris prehistòrics de la conca de l’Anoia" (2022–2025), aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i compta amb el finançament del mateix departament de Cultura