“Fixeu un punt i quedeu-vos immòbils”: Sant Martí Sesgueioles reviu el drama coral de Margaridó

"Mestressa, amaga el porc! Ve el porc de França!!!", criden en Vicenç i en Janot. La directora escènica Gemma Ripoll atura l’escena i recorda a la vintena llarga de veïns que així que senten l’alerta dels dos pastors han d’aturar els balls de festa, les converses i els jocs i acostar-s’hi entre incrèduls i espantats. N’hi ha un d’ells que no s’ho creu i se n’ha d’enriure. La directora de coreografia Joana Sugrañes aprofita la pausa per corregir els moviments dels quinze membres del Cor Grec, que en aquest inici s’han fusionat amb el poble. És dissabte a la tarda 9 de maig i ja fa gairebé dues hores que ha començat l’assaig a la Fàbrica. Unes cintes enganxades al terra simulen els dos nivells que tindrà l’escenari.

Sant Martí Sesgueioles va representar per primera vegada Margaridó, el poema dramàtic de 1890 que Apel·les Mestres va situar-hi, sota la direcció de Joan Oller, advocat i entusiasta del teatre. Oller, veí de Calaf però amb molta vinculació amb Sant Martí Sesgueioles, va saber engrescar i mobilitzar tots els veïns. La magnitud d’aquell muntatge i l’èxit que va assolir ha quedat a la memòria del poble i va convertir Margaridó "en un símbol d’identitat col·lectiva", explica la presidenta de l’Associació Cultural La Corriola, Maite Estany, al Diari d’Igualada.

L’any 2016, coincidint amb el 25è aniversari d’aquella representació i amb els 80 anys de la mort d’Apel·les Mestres, se’n va fer la segona representació. La va dirigir Pilar Guardiola. Va ser un muntatge ambiciós, amb les escenes repartides per diversos indrets del poble i amb les cases i els carrers engalanats amb motius de l’època i l’obra.

La Corriola s’havia plantejat "no tornar a deixar que passessin tants anys entre una representació i l’altra", recorda Maite Estany. Es pretenia que la representació "fos bianual i que entre un any i l’altre hi haguessin actes que hi estiguessin relacionats". Va ser el cas del Ball pagès, que es va fer el 2019. L’any 2018, també amb la direcció de Pilar Guardiola, es va tornar a un escenari únic com a l’edició del 1991, però minimalista i amb projeccions de Joan Llorens. Es va situar al passeig de l’estació. S’hi va afegir música en directe composta i interpretada pel músic veí de Sant Martí Jeroni Pagan.

"La pandèmia del Covid ho va estroncar”, lamenta Maite Estany, que va assumir la presidència de la Corriola l’any 2024. Es va arribar a fer una lectura dramatitzada del poema l’any 2020, però l’associació va perdre l’embranzida que havia agafat i la recuperació va quedar pendent.

"Us heu de quedar ben quiets. Fixeu la vista en un punt i no el deixeu, si això us ajuda, però quedeu-vos immòbils", ordena Gemma Ripoll al poble. Ara entra en escena el Cor Grec. Els seus membres es mouen entre els veïns que es mantenen indiferents mentre els freguen o els miren de fit a fit, amb les cares a tocar. Joana Sugrañes recorda que "no heu de parar de moure’s, interactueu amb el poble, però escolteu el narrador".

L’1 d’agost, Sant Martí Sesgueioles representarà per quarta vegada Margaridó, en doble sessió de nit, a dos quarts de deu i dos quarts de dotze. A diferència de les edicions anteriors, en aquesta la direcció la formen cinc persones. A més de Gemma Ripoll i Joana Sugrañes, Jaume Cabanes dirigeix la producció i Jeroni Pagan i Sònia Rodríguez la musical, amb la coordinació de Maite Estany.

"Tret de la Margaridó i el Tambor, l’obra original té pocs personatges i tots amb poc paper, i hem pretès que sigui una obra coral", apunta Ripoll. L’equip directiu va començar a treballar-hi l’estiu de l’any passat.

Aquest propòsit de fer una representació més participativa s’ha traduït amb la introducció d’un Cor Grec que pren el paper que en els altres muntatges assumia un sol narrador. "Era una idea que ja tenia en Jaume Cabanes", explica Ripoll. La veu narrativa s’enriqueix amb la coreografia del Cor Grec. "Hem volgut reflectir la poètica de l’obra a través dels moviments i les expressions que acompanyen la narració, fer-la més visual", afegeix Joana Sugrañes. La idea que pretenen transmetre és que el cor sigui "un personatge col·lectiu que reflexiona sobre el drama, subratlla la identitat del poble i afirma que l’amor s’imposa per damunt de les guerres i les banderes".

La major participació també s’aconsegueix amb el desdoblament del paper de la Margaridó. "Hem introduït el personatge de la seva consciència per reflectir més clarament el pensament interior que la turmenta i el personatge de la seva mare, amb qui dialoga constantment i en el moment decisiu de l’obra", afirma Gemma Ripoll.

Margaridó és una història de tragèdia i amor impossible entre la Margaridó, filla del poble, òrfena, pobre, menystinguda i abandonada pels veïns, i el Tambor, un dels soldats francesos que arriben i sojornen a Sant Martí Sesgueioles. És un poema dramàtic escrit per Apel·les Mestres l’any 1890. Ell mateix en va fer una versió teatral l’any 1916. La va situar a la Segarra de l’any 1809 en el context bèl·lic de la Guerra del Francès (1808-1814). Consta d’un sol acte amb tres quadres. Els dos primers transcorren al poble de Sant Martí Sesgueioles i el tercer en una salzereda al peu de Castellfollit de Riubregós.

El poema original i la versió teatral d’Apel·les Mestres, juntament amb l’adaptació que ja en va fer Joan Oller l’any 1991, «són els textos que ens han servit de base», afirma Gemma Ripoll. Jeroni Pagan ha compost noves peces musicals i ha retocat algunes de les que havia creat per a la representació de l’any 2018 i ha afegit noves cançons per a escenes que enguany s’hi incorporen.

El cos d’actors el formen seixanta persones. Són totes de Sant Martí Sesgueioles o que hi tenen vincles. Només dos són veïns de pobles del voltant, de Sant Ramon i Jorba, per exemple. El mateix passa amb el conjunt de persones que hi ha implicades, un centenar llarg. Sant Martí Sesgueioles té una població de 353 habitants, segons les dades d’Idescat del 2025.

Una bona colla dels actors d’aquest any ja van formar part de la representació del 1991, encara que el pas dels anys ha obligat a canviar alguns dels personatges, com són els casos de la Margaridó i del Tambor. Els dos papers els faran Isaura Jiménez Ripoll i Ton Badia Lloret. La Margaridó de les tres edicions anteriors l’havia interpretat Laura Lloret Grau, qui en aquesta edició assumeix el paper de mare de la Margaridó. Un dels intèrprets que es manté des del 1991 és Marià Domingo en el paper de Janot, el pastor vell que alerta els seus veïns que tenen els francesos a tocar: "Ara mateix deuen ser a tres quarts, potser encara no —que els mals esperits no se’ls emportin—, però pel pas que duen, que us juro, a fe de Déu, que s’afanyen de valent, abans no sigui vespre els tindrem a casa".

Gemma Ripoll i Joana Sugrañes aprofiten la pausa de descans de l’assaig per canviar la disposició d’uns cubs de fusta que hi haurà a banda i banda de l’escenari perquè s’han adonat que dificultaven el pas dels veïns i el cor. Abans de començar, Ripoll els n’havia explicat la funció i havia recordat la disposició de l’escenari que quedarà situat "a la plaça, entre l’Església i l’Ajuntament". Són les set tocades. Ripoll i Sugrañes donen instruccions per repetir la primera escena una última vegada, ara sense aturades i amb la música.

En acabar, convoquen els integrants del Cor Grec per a l’endemà al matí a les 11.00 h, en un assaig que no estava previst. "Ens queden dos mesos i mig i anem justos de temps", justifica la directora de coreografia, Joana Sugrañes.