Pere Tardà, responsable del projecte Vinyes antigues de l’Alta Segarra: “Hi ha 13 varietats no identificades, és important que continuem”

“D’aquesta època queda sobretot la memòria d’un paisatge que ara és diferent”, comenta Pere Tardà, responsable del projecte Vinyes antigues de l’Alta Segarra. Fotografies, documents o noms és el que permet continuar amb el llegat del paisatge vitivinícola que hi havia hagut anteriorment al territori, fins a finals del segle XIX.

Actualment, el projecte de recuperació de la biodiversitat i de la història vitícola, s’encarrega d’anar un pas més enllà amb la memòria històrica. L’Alta Segarra compta amb desenes de ceps antics escampats per la zona, però pràcticament sense cap vinya, i, des de fa 6 anys, es va engegar el projecte de recuperació de les vinyes antigues.

L’estudi genètic realitzat per l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) va permetre determinar 27 varietats diferents, però, avui a la jornada tècnica de les vinyes antigues de l’Alta Segarra, s'ha presentat que actualment hi ha 13 varietats no identificades. “Cada una d’aquestes és diferent, per tant son no diferenciades i és important que continuem amb la labor”, diu el responsable del projecte.

Resultats de l’activitat demostrativa VarVi.Muncat

L’espai de La Fàbrica de Sant Martí Sesgueioles ha estat l'escenari de la segona jornada tècnica de les vinyes antigues de l’Alta Segarra. “Aquestes jornades serveixen perquè quan els propietaris de pagès, pagesos i sobretot conreadors de cereals, es trobin un cep el valorin i ens ho comuniquin. D’aquesta manera ens permet ampliar tot aquest important corpus de vinya a l’Alta Segarra”, considera Tardà.

A la jornada tècnica s’ha pogut conèixer, de la mà de Pere Tardà, la història en profunditat del vi al territori. Una vegada el vi va entrar a la vida de la regió, la vinya va transformar el paisatge i van néixer pobles i economies agrícoles. S’exportava vi a França i fins i tot es deia una frase popular que era “cada dia sortia de Cervera un tren de vi” fent referència a la gran quantitat que se'n transportava.

Tot això va acabar amb la fil·loxera, que va arribar l’any 1895, i a partir d’aquí el paisatge de la regió va patir una transició a gran escala cap al monocultiu cerealista, fet que va provocar la pràctica desaparició de la diversitat autòctona de vinya. Aquest procés, de fet, es va viure arreu del país.

La jornada també ha comptat amb la presència de Xaon Elorduy, cap del servei de Viticultura i Enologia a INCANVI on ha explicat la recuperació del germoplasma de la vinya de l’Alta Segarra. “En el context de l’escalfament global actual, la recuperació del germoplasma de varietat de raïm adaptada localment emergeix com una estratègia de resiliència tant biocultural com climàtica”, indica Elorduy.

Carme Domingo, responsable d’Assessorament i Desenvolupament vitícola a INCANVI, o Lluís Tortosa, que ha presentat el llibre “Origen de la Vinya i el Vi a Catalunya, han estat els altres ponents.

Previsió d’aquest 2026

Tardà explicava que de cara al 2026 les pluges han ajudat i que els ceps aïllats i localitzats per tot el territori estiguin brotant bé. A més, afegia que "de cara a l’any que ve tinc previsió de poder plantar una vinya productiva amb les varietats de cuatendre i morastell, que són referents en el territori i ja ho havien sigut antigament.