Jaume Cabanes, director de la producció Margaridó: "L'obra ensenya que no podem demonitzar l’altre"

«Sempre he cregut que el teatre és una eina pedagògica formidable perquè ajuda els alumnes a asserenar-se, memoritzar, ser els protagonistes... », assegura Jaume Cabanes (Manresa, 1961), director de Producció de l’obra Margaridó que el poble de Sant Martí Sesgueioles representarà l’1 d’agost en una doble sessió a les 21.00 h i a les 23.00 h. Mestre de professió, a totes les escoles i instituts on ha estat ha fet la proposta de crear un grup de teatre. «A l’escola de primària de Viladecavalls, on vaig estar-m’hi nou anys, és on va calar més. Així, un cop jubilat, amb exalumnes i pares ens hem dedicat a muntar musicals. I ja anem pel quart any!»

Sempre des de la direcció?

Sí, sempre. Aquest últim any vaig escriure el text. Fins ara fèiem adaptacions, traduíem cançons... i vam dir-nos que potser era l’hora de fer una cosa ben nostra, així que el juny vam estrenar Grisú, amb el grup que vam crear, La Cort dels Miracles.

Quina relació teniu amb la Margaridó?

És una tradició familiar. Els sogres van ser de les persones del poble que els anys 70 van republicar el poema de l’Apel·les Mestres. I llavors va haver-hi la representació del Joan Oller del 1991...

No hi vau participar?

No, no, no. Hi vaig ser de públic. Per al poble va ser tot un esdeveniment.

Per què creieu que s’ha magnificat tant?

Primer, perquè el poema se situa a Sant Martí. Però, sobretot, perquè la direcció i el muntatge van ser espectaculars. És com ho recordo. Les grades sota els arbres, l’escenari amb una muntanya invertida que es convertia en la casa de la Margaridó... Havíem escoltat el poema a casa i, llavors, el vèiem representat. Va haver-hi un abans i un després per al poble, es va despertar un sentiment de pertinença.

Però, es va trigar 25 anys a tornar-hi!

Això és per la maledicció de la Margaridó!

Maledicció?

Sí. Mira, Apel·les Mestres escriu el poema l’any 1890. No va guanyar el premi dels Jocs Florals, cosa que ja el va emprenyar una mica. El 1900, lliura la versió teatral que li havia encarregat Amadeu Vives per ser representada. Però, no se’n va sentir a parlar mai més, tot el que el 1916 es publica en el catàleg del teatre líric. En una entrevista que li van fer al diari Gent Nova de Badalona aquell any 1916, Apel·les Mestres contesta enfadat que ell li havia passat l’obra acabada a l’Amadeu Vives feia 16 anys i que no n’havia escoltat cap nota.

O sigui, que Margaridó no es representa mai fins a la versió del Joan Oller del 1991?

Exacte! La primera vegada que es representa és a Sant Martí Sesgueioles. I després de les que vam fer el 2016 i el 2018, va arribar la pandèmia. Tot i que per iniciativa del Jeroni Pagan, la Sònia Rodríguez, el Marc Piqué i la Maite Estany, es va fer un tastet de Margaridó el 2020. I ara hem trigat sis anys més a tornar-hi [riu].

Creieu que la Margaridó podria esdevenir com Els Pastorets per Calaf?

És el que ens vam plantejar el 2016 amb la Corriola. Preteníem que fos cada dos anys i que, entremig, hi haguessin actes vinculats, com el Ball Pagès que vam fer el 2019. La pandèmia va aixafar moltes energies! Però, l’any passat a la Corriola va tornar a sortir la idea, l’Ajuntament s’hi ha posat molt a favor i la intenció és reprendre el que volíem llavors. I ara hi ha més de vuitanta persones implicades en el projecte, repartides en àrees com interpretació, atrezzo, escenografia o logística. En destaca especialment la secció de vestuari, encapçalada per l’Adela Llorenç, que l’ha confeccionat completament nou.

Quina Margaridó veurem?

Mira, teníem molt material. La base és el poema èpic, esclar, i la versió per al teatre líric. I les versions que es van fer a Sant Martí, Joan Oller el 1991, Pilar Guardiola el 2016 i 2018 i el tastet del 2020. Vam revisar-ho tot i vam començar a prendre decisions. Pensar què podíem aportar, què podia continuar igual i què podia canviar. Volíem donar un impuls a la dramatúrgia. Van sortir moltes idees.

Qui éreu?

El grup pilot, o de producció que n’hi vam dir, érem la Gemma Ripoll de directora escènica, la Joana Sugranyes de directora de coreografia, el Jeroni Pagan i la Sònia Rodríguez de directors musicals i la presidenta de la Corriola, Maite Estany a la coordinació.

Quines incorporacions feu?

Durant la investigació que vam fer, vam trobar a l’Associació Musical de Mestres Directors de Catalunya vam trobar una obra completa musicada del compositor Eusebi Bosch Humet. No en vam agafar la música, però ens va donar pistes per incorporar novetats i per entendre on estaven posades les cançons. Mantenim la música del Jeroni Pagan, que ha composat noves peces que acompanyen el llibret, i s’afegeixen cançons de la Sònia Rodríguez. També es conserva alguna cançó de les que va introduir Mossèn Valentí Miserachs el 1991.

Llavors, és una barreja del poema èpic i la versió del teatre líric.

Sí. Volíem mantenir la poesia de l’obra i agafar parts de la versió teatral per introduir dinamisme. La part poètica és molt solemne i sòlida, però poc fàcil de tractar des d’un punt de vista teatral.

Com ho heu resolt?

Vam pensar a donar veu a la Terra segarrenca, que fos la narradora. Ens va semblar interessant crear un Cor Grec que representés la Terra i que ens expliqués la història.

El narrador no és una persona, com en les versions anteriors?

No. És un conjunt de persones que actuen com una unitat, un Cor Grec, i narren la història tant amb la veu com amb el moviment.

L’obra original d’Apel·les Mestres té pocs personatges. N’heu afegit?

No ben bé. Hem desdoblat el personatge de la Margaridó perquè en el poema hi havia fragments en què reflexionava sobre què estava fent, si ha de trair el poble o no, si ha de matar en Tambor o no... s’ho pregunta i s’ho respon i, per tant, donava peu a crear la Consciència de la Margaridó.

I la mare, també surt d’aquesta reflexió?

Sí, és el mateix procés. En el poema, hi ha una part en què Margaridó parla com si fos la seva mare i ens va semblar afegir el personatge de la mare. I, la veritat, és que en fer visible la mare aquella escena adquireix una personalitat molt potent. En un dels últims assajos, ens van fer emocionar i vam acabar tots plorant. A més, va resultar una proposta molt bonica.

Per què?

Perquè el personatge de la mare el fa qui va ser la Margaridó del 1991, el 2016 i el 2018. De fet, és bonic que hi hagi molts actors que ja eren a la primera representació que es va fer. Potser amb papers diferents perquè els anys passen, però això dona una continuïtat de poble i de pas de l’obra entre generacions com passa amb els Pastorets, que dèiem abans.

Margaridó és un poema èpic situat a l’època de la Guerra del Francès del Segle XIX. Hi ha algun punt que connecti amb la realitat d’avui?

Sí, i tant!, i els que hi hem trobat els hem potenciat. Hi ha una visió feminista. La Margaridó del poema és una noia òrfena, que viu marginada i apartada del poble de Sant Martí Sesgueioles, però (i això ja és present a la versió teatral) s’empodera per liderar la matança del francès que ve a ocupar-los les cases.

Però, s’enamora del Tambor.

Sí. I això ens serveix per entendre que no podem demonitzar a qui no coneixem i focalitzar en l’altre tots els nostres mals, sigui un desconegut que ens arriba o sigui tota una cultura, perquè quan el coneixem de veritat canviem aquella visió negativa. En el fons, hi ha un missatge potent en contra de la guerra.

n

Subscriu-te per seguir llegint