Xavier Aguilera, gerent i pilot de l’empresa de vols en globus Camins de Vent: "amb les xarxes socials ha canviat molt el públic, ara en ve moltíssim"

L'European Balloon Festival és una cita marcada al calendari de qualsevol pilot. Com es viu des de dins un esdeveniment d'aquesta magnitud?

Es viu amb molta emoció. Tot i que nosaltres fa molts temps que ho fem i és una mica el pastís de tot l’any. L’EBF és molt emocionant perquè fa 23 anys que fem vols dins el festival, però vam començar des del primer any com a voluntaris, i això potser és el que ens va enganxar a crear l’empresa dels vols en globus. Els primers 6 anys vam ser-hi com a voluntaris i després participant com empresa.

Què el fa diferent d’altres concentracions a escala internacional?

Què és casa nostra. Hi ha festivals molt importants a tot el món i cadascun té les seves particularitats, però aquest és a casa. Hi ha la fàbrica de globus, tenim els amics, coneguts… Per l’equip de Camins de Vent és molt "xulo" perquè és com una setmana de molta feina, però molt emotiva perquè també venen els familiars dels pilots o els ajudants. Estem en un ambient més familiar perquè a part de participar en totes les activitats, fem esmorzars i sopars, és una setmana molt intensa.

Com ha evolucionat el perfil dels participants i visitants al llarg dels anys?

La participació de la gent que vola no ha canviat gaire. Dels pilots potser diria que ja no venen tant d’estrangers com al principi perquè cau en una època de bastant feina com és l’estiu. Sí que és veritat que en els últims 5 anys amb les xarxes socials ha canviat molt el públic, ara ve moltíssim. Dissabte i divendres hi ha molta gent que ve a passar el dia per veure els globus.

Encara hi ha dies que el sorprèn aquesta feina?

Sí, perquè és un tipus de feina on cada dia és una aventura diferent. El fet que no puguis dirigir i no sàpigues cap a on vas, cada dia tens nervis per aterrar en un lloc o en un altre o prendre decisions de si es pot volar o no. Els mateixos passatgers també et sorprenen i el país d’on provenen aquests depèn de l’època. Hi ha passatgers que són molt entregats. La feina no és gens monòtona, cada dia és diferent.

Com a Igualadí, quina seria la seva valoració?

Molta gent espera aquest moment. Jo sempre dic que són dies molt emocionals com a local i que vols que arribin aquests quatre dies. Més que sorprendre, és maco el que et diu la gent i els sentiments que tenen. Això va canviant i sempre és diferent.

Aquesta edició ha sigut atípica pel risc d’incendi, com l’ha viscut?

Ha sigut un any molt complicat, a causa que es van cancel·lar tots els vols de matí i tarda. Per sort es va poder salvar el night glow.